dilluns, 15 de juny de 2015

Ajuntaments i diputacions nous, confusions de competència velles



En poca estona i des de casa, amb el carnet de la meva biblioteca i de manera satisfactòria, perfecte, gràcies a eBiblio Catalunya tinc 21 dies (de fet, avui ja només 9) per llegir La buena reputación de Ignacio Martínez de Pisón. Trobareu una crònica del servei a l’article de Bernat Puigtobella al Núvol.

Poca estona després de fer el préstec, rebo un amable missatge de “l'equip de eBiblio Catalunya”, i jo em pregunto, qui me’l proporciona aquest servei. A la p. Web hi apareix el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, i les Biblioteques de Barcelona. Segur que hi ha una bona explicació, però no és normal.

El servei és una iniciativa del Ministerio amb les comunitats autònomes. És del  tot raonable que el Departament de Cultura de la Generalitat vulgui implicar en el servei a les administracions locals (municipis, comarques o províncies) ja que les biblioteques són competència local, però, llavors, perquè no hi apareix la Diputació de Lleida o la xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet? Suposo que no hi ha altra explicació que les despeses del servei per a Catalunya han estat sufragades per a Diputació de Barcelona, per una banda i per a les biblioteques d’aquesta província, i per la Generalitat de Catalunya, per una altra i per a les biblioteques de la resta de províncies.

Per motius històrico-polítics dels que seria llarg parlar, els serveis bibliotecaris municipals a Catalunya estan recolzats a vegades per una diputació provincial (la de Barcelona) i a vegades per la Generalitat. No cal dir que això no passa en altres serveis que acaben prestant-se de forma distribuïda territorialment amb base municipal. Un servei pot ser prestat per diferents administracions sempre i quan aquestes determinin quines competències assumeix cada una. En el sistema de lectura pública de Catalunya la Diputació de Barcelona ha volgut fer massa sovint de Generalitat i aquesta s’ha limitat a fer (massa sovint també) de central provincial de suport. A Catalunya hi ha sis centrals regionals de suport a les biblioteques, una de les quals és el servei de biblioteques de la Generalitat (!)

En el passat hi hem passat de puntetetes perquè els colors polítics de les diferents administracions semblava que en justificaven les ineficiències. Però els anys passen i les contradiccions no es resolen. Les ineficiències derivades de la confusió competencial son una trava a l’organització dels serveis públics municipals.

Ahir es van constituir els nous ajuntaments de Catalunya, dels que se’n derivaran les noves diputacions; ajuntaments que sembla que neixen amb ganes de fer net a mols vicis del passat. Que així sigui: que la corrupció surti dels consistoris i que hi entri la democràcia participativa. I de passada, si pot ser, a veure si desfem aquest embolic de quins serveis es presten provincialment i quins a nivell català a les biblioteques públiques (municipals).

p.d. Els préstecs interbibliotecaris, jo els demano a biblioteques de fora de la província de Barcelona, em costen zero €; si me’ls proporciones de biblioteques de la pròpia província el cost és 1,40€. No és greu, però no és gens exemplar.




dilluns, 1 de juny de 2015

Fesabid’15: mucho para pocos


Gijón acogía esta vez  las XIV Jornadas Españolas de Documentación, el congreso bianual que organiza FESABID y que debería ser el punto de encuentro de referencia de la profesión en España. El lema era “Cultura Abierta: Conocimiento Compartido” y se estructuró en tres ejes: (1) Información pública, datos y colecciones abiertas, (2): Investigación abierta, y (3): Educación abierta y nuevas competencias. No podía empezar mejor: el día de su inauguración se conocía la noticia que Glòria Pérez Salmerón había sido elegida de forma contundente President-Elect de IFLA para el período 2015-17.

Un comité científico de lujo preparó un programa que me pareció moderno, equilibrado y de calidad. La organización, perfecta; las instalaciones, adecuadas; el tiempo y el humor de los asistentes, espléndido. ¿Dónde está pues el pero? En una feria de unas dimensiones considerablemente menores de lo que debieran y en una cifra de asistentes -298 inscritos- claramente por debajo de lo que sería aceptable, y lejos de lo que sería deseable.

El congreso español del sector debería ser punto de referencia para la profesión, tener una feria donde poder encontrar a todos (o casi) los proveedores de bienes y servicios para archivos y bibliotecas y lugar de obligada peregrinación para hacer ‘networking’. Menos de 300 asistentes me parecen muy pocos. La comparación sangrante: los 310 asistentes al Congrés d'Arxivística de Catalunya, celebrado los mismos días en Lérida.

No me gano amigos diciéndolo, pero no me convenzo de lo contrario: las asociaciones profesionales españolas (Fesabid entre ellas) no conectan con sus asociados. Mi opinión es que la mundalidad les ha podido. La necesidad de mantenerse ha relegado al olvido otras consideraciones, pero el papel de las asociaciones no es hacer cursos de formación sino abogar a favor de la profesión, abriendo caminos y poniéndose delante de la administración cuando esta se duerme o no cumple.

El profesional parece haberse refugiado en los múltiples (demasiados) congresos especializados. Los de los últimos meses: Workshop REBIUN de Proyectos Digitales + Jornadas de OS-Repositorios (marzo), Conferencia internacional sobre revistas de ciencias sociales y humanidades – CRECS (mayo), unas jornadas sobre información científica en Barcelona - JGIC (mayo), el congreso de archiveros mencionado (mayo), y pronto las Jornadas CRAI de Rebiun (junio). Como para reflexionar.

Parece que así va a ser. José A. Merlo, tuiteaba: “De #fesabid15 en Gijón a #fesabid17 en Pamplona. @GPSalmeron anuncia un nuevo modelo de jornadas @fesabid y llama al activismo profesional.” Glòria Pérez, en el discurso de clausura de Fesabid’15 (minuto 45 del vídeo) anuncia cambios; cambios en el formato de las Jornadas y en la misma estructura de Fesabid que está manteniendo conversaciones con asociaciones del sector y con Anabad. ¿Veremos nacer una FESABAD?



Forma parte de la perfecta organización del evento que ya se puedan consultar en youtube las sesiones de las Jornadas. Pongo aquí como ejemplo la mesda redonda oranizada por Mabela Casal: Acceso abierto a la ciencia en España: una carrera de obstáculos con un final ¿feliz?