diumenge, 16 de febrer del 2014

Arquitectura i biblioteques: el 2n glop de cervesa



Si el primer glop de cervesa és amarg i ens descobreix un gust estrany, en el segon hi trobem ja el plaer del reconeixement. No sé si va ser ben be així amb la 2a edició de les tertúlies el primer glop de cervesa sobre societat i biblioteques que amb el títol de Biblioteca i context urbà: l’encaix de l’equipament en l’entorn va tenir lloc el passat 11/02/2014 amb l’arquitecte Josep Maria Montaner en el paper de tertulià encarregat d’iniciar la conversa.

Aquesta vegada, amb uns organitzadors més distesos i alguns participants que repetien, la trobada es va allargar una hora més del que preveuen les normes. Les intervencions més interessants van venir del notable grup d’arquitectes que havia atret la convocatòria.

Josep Maria Montaner va fer quatre pinzellades amb la intenció d’emmarcar el debat. Aquestes van ser:
  • Les biblioteques i els museus van començar junts, tenen un origen similar, tot i que després es van separar. Les biblioteques se singularitzen abans que els museus. A diferència dels museus, les biblioteques ofereixen itineraris propis, no pautats, i són més interactives que els museus. La biblioteca és un lloc on la gent s’hi sent còmoda, un lloc on la gent hi esta bé, un lloc acollidor,
  • Els edificis de les biblioteques, en la tradició, tendeixen a resoldre’s com edificis simètrics, tot i que les biblioteques contemporànies tendeixen a tenir una estructura orgànica. Un espai organicista sembla el més adequat per a la biblioteca, però no és el mes freqüent.
  • La biblioteca sempre està en relació amb l’espai públic: com més accessible sigui, millor, com mes visió a l'exterior tingui, millor, com més llum deixi entrar, millor. La biblioteca funciona si està inserida en el seu entorn
  • Ara la Generalitat tendeix a agrupar equipaments, per exemple, a concentrar museus, però caldria si aquesta tendència és bona per  a les biblioteques. Cal examinar el paper que juguen aquestes en la cohesió social i en la cultura.

Al llarg de la tertúlia en Santi Romero (*) va procurar que el ponent es pronunciés de forma més concreta sobre com fer biblioteques ‘que funcionessin’. Josep Maria Montaner va opinar que les biblioteques cal que siguin accessibles de fora i flexibles de dintre. L'exterior ha de convidar a entrar, i, de dintre, com més organicitat, menys flexibilitat i més obsolescència. La biblioteca ha de tenir una bona relació amb l'espai, ha e tenir una entrada que xucla a entrar i ha de mostrar que es un espai públic (un espai públic cobert).

Ignasi Bonet (arquitecte i estudiant de documentació) va dir que no hi ha millor recepta per fer un abona biblioteca que un diàleg constant i profund entre arquitecte i el client i va citar com a millor projecte entre els actuals el de la ciutat de Hèlsinki on ha fet un gran projecte funcional (**). La biblioteca és un gran contenidor cultural, que passa a ser un centre productor de nova informació i porta d'accés a la informació existent a xarxa. Així la informació no seria  no és important sinó el que la gent fa amb la informació. Va citar la biblioteca pública de Seattle (esmentada com exemplar pels arquitectes assistents) i en va destacar la idea de la separació d’espais entre la col·lecció i els lloc per les persones (va dir que a això se n’hi diu flexibilitat compartimentada). Una altra idea interessant d’en Bonet: les biblioteques han de concebre els seus espais interiors com ho fan els centres comercials: com espais canviant; els edificis tindrien diferents capes i cada capa tindria un cicle de vigència diferent.

Santi Orteu (arquitecte d'equipaments) va tenir una intervenció molt interessant que va començar afirmant que les biblioteques són la xarxa d'equipaments públics que millor funcionen (en comparació amb arxius, parcs bombers...), els edificis de la xarxa de biblioteques són un cas d'èxit i els bibliotecaris no hauríem de ser excessivament crítics amb la relació amb arquitectes que és millorable, però bona. L’arquitecte ha d'escoltar molt abans de dissenyar ja que la visió d’un arquitectes sovint parteix de pre-judicis. Va afirmar (interessant!) que bona part de l'èxit de les biblioteques, és que els bibliotecaris son ‘caçadors de tendències’, professionals que organitzen els serveix en funció de les coses que usa la gent. Autobiogràficament va explicar l’èxit de les biblioteques: ell que per feina viatja, busca llocs acollidors on aprofitar el temps i els troba als bars i a les biblioteques on hi troba llibertat i racons on estar.

El debat va ser viu i s’hi van tocar temes diversos. De forma resumida destaco els que em van cridar més l’atenció:

En Jordi Permanyer (per les mans del qual deuen haver passat el 80% dels projectes arquitectònics de les biblioteques municipals actuals) va recordar que la biblioteca és un edifici de proximitat i que ha d'estar a mig camí de les gestions de la vida quotidiana, en contra la visió de molts ajuntaments que, en canvi, la veuen com un equipament.
Punts de vista dispars sobre el model actual de la biblioteca municipal. La majoria de les veus reclamaven una revisió en profunditat del model actual en funció dels canvis profunds que està experimentant la nostra societat i que s’estan traduint en canvis en la manera de fer de la gent.

L’Assumpta Bailac va fer notar que la gran dificultat n el disseny de biblioteques és que les funcions de les biblioteques són múltiples cosa que fa que aquesta requereixi molts espais diferents, a més, qualsevol edifici ha de tenir un client però en l'arquitectura pública el client es difús. La clau de l’èxit és: un arquitecte que escolta + un bibliotecari implicat + un ajuntament obert.

Eulàlia Espinàs, que es va declarar defensora de la biblioteca provincial de Barcelona en el passat, va tenir el valor de plantejar si amb el canvi de conjuntura no és ara el moment de replantejar-se la Biblioteca provincial de Barcelona. En tot cas –va dir- caldria explicar a la ciutadania perquè val la pena tenir una biblioteca central (***). En toto cas, interessant la observació d’Anna Broll (per a qui la BPB és una oportunitat): per la seva dimensió, algunes de les coses que somiem per a les biblioteques només poden passar a un espai gran.

Jordi Serrano va recordar les biblioteques universitàries (absents en el debat) aquestes tenen un model prop (el CRAI) que ha permès una renovació molt important dels espais de la biblioteca intentant crear els espais que els estudiants volen: espais individuals i de treball en grup, silenciosos i sorollosos. Els estudiants busquen confort  (temperatura, lloc, ordinadors...). De biblioteques ‘grans’ n’hi ha moltes a les universitats (al menys 10 edificis de més de 6.000m2 a Catalunya).

L. Anglada. Hi ha biblioteques fetes per grans arquitectes que són biblioteques dolentes (la de la UNED, les d’en S. S. De Oiza i R. Moneo per a les universitats Pública de Navarra i d’Alacant, la BNF), però hi ha també biblioteques espectaculars com edifici que funcionen com a biblioteca (la de N. Foster per a la Freie U a Berlin, la citada de Seattle, la nova central d’Amsterdam, ...) Una bona biblioteca és una combinació de factors: edifici, entorn i projecte.

Hi va haver més coses (****), és clar, sobre el disseny i el manteniment dels edificis, sobre la participació dels bibliotecaris en el disseny del programa funcional, sobre la formació que el bibliotecari hauria de tenir per poder parlar amb els arquitectes i poder fer el programa funcional, sobre la poca despesa corrent que destinem al desenvolupament de les col·leccions (pot ser no més d’un 5% del pressupost total) cosa que fa que la gent estigui deixant de trobar el que busca a les biblioteques.

(*) En Santi Romero és autor del llibre “La arquitectura de la biblioteca : recomendaciones para un proyecto integral” (Barcelona : Col-legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcación de Barcelona, 2001), llibre que està en obert a la xarxa també en versions catalana i anglesa. A E-Lis hi ha ressenya feta per C. Rodrígues-Parada: http://eprints.rclis.org/12023/


(***) L’afirmació va generar menys polèmica de la que jo hagués esperat, però va haver-hi diverses intervencions reclamant als organitzadors una cervesa-conversa al volant d’aquest tema.

(****) Al meu entendre, el gran absent en el debat va ser la funció de les biblioteques com espai cohesionador social, com espai generador de confiança, com a 3r espai. Ho va esmentar en J. Permanyer però no s’hi va ‘enganxar’ ningú.


P.s.: La fotografia d’aquest post es correspon al projecte guanyador del concurs per la construcció de la nova Helsinki Central Library: ‘Thecompetition jury unanimously decided that the winner is ALA Architects’ entry “Käännös”’. 

dilluns, 10 de febrer del 2014

Poner en valor la biblioteca



El bibliotecario y consultor canadiense Stephen Abram publica un interesante blog bajo el título de Stephen’s lighthouse. El pasado 29.08 publicó un ‘megapost’ con el título de Value of Libraries en el que el autor recopila los estudios e informes que conoce sobre el tema así como sus posts sobre el mismo.

Una recopilación interesante ahora que FESABID acaba de publicar el estudio   

La primera referencia del post es el estudio “Ananalysis of public library trends
que analiza datos de uso recogidos por el Canadian Urban Libraries Council
(CULC) para el periodo 2000-09. El CULC está formado por 35 bibliotecas (con 609 bibliotecas filiales) de los principales centros urbanos del Canadá con un público potencial de 17,5M de habitantes. Las bibliotecas del CULC tienen  8,2M de usuarios activos, emplean a unas 13.000 personas, reciben 108M de visitantes por año y prestan 211M de documentos al año de sus colecciones formadas por unos 51M de documentos.

Aunque algo antiguo, el estudio muestra tendencias que creo relevantes y seguramente generalizables a bibliotecas de otro tipo (universitarias, por ejemplo) y de otros países (España, por ejemplo). 

Algunas son:
  • “Las transacciones por usuario de han incrementado en un 45% en la pasada década (pasando de 16.6 a 24.1de media)”. Esto es debido principalmente a que a los usos dentro de la biblioteca se les ha añadido los que se hacen a través de la red. Pero es interesante notar que el número de préstamos por usuario creció de 9.7 en 2000-2001 a 11.3 en 2008-2009. Al mismo tiempo, el número de visitantes se mantiene estable. La Memoria del servicio de bibliotecasde la UAB de 2012 refleja una disminución importante (del 14,1%) del número de visitantes, pero un pequeño incremento del préstamo (1,15%).
  • “Las bibliotecas proporcionan más valor que nunca. Aunque sus costes se han incrementado, el incremento del número de transacciones por usuario ha significado que el coste por transacción haya bajado un 27% de 2000-2001 a 2008-2009”.
  • “El gasto en documentos tienen una fuerte influencia en el incremento del uso de la biblioteca. El tercio de bibliotecas con más gasto por cápita en adquisiciones tienen el doble de transacciones por usuario que las que están en el tercio de las que gastan menos”. Si la inversa vale hemos de temer como efecto de la crisis que la disminución en compras de documentos repercutirá en una disminución de usuarios en nuestras bibliotecas. Ver los temores y advertencias de José-Antonio Gómez-Hernández, en La previsible agudización de la crisis en las bibliotecaspúblicas durante 2012 (Nota ThinkEPI de 03.10.12).

La valorización de las bibliotecas pasa por dos ejes. Uno es la traducción económica de sus servicios, que es la vía seguida por el estudio de FESABID mencionado. El segundo es mostrar la contribución de la biblioteca a las finalidades de la entidad a la que sirve. Este segundo no me parece nada negligible, y, en este sentido, recomiendo la lectura del reciente (15.01.14) post de Roy Tennant:  The Mission ofLibrarians is to Empower


Roy Tennant nos recuerda que las bibliotecas dan más poder o más fortaleza a los individuos, a las organizaciones, a las comunidades y a la sociedad. Esto las bibliotecas lo hacen dando acceso al conocimiento, a Internet, dando soporte a la formación de habilidades, entre otras aportaciones. Su artículo termina con la siguiente reflexión: 
  • “[A los bibliotecarios] nos encanta no estar enfocados a hacer más ‘widgets’ o a hacerlos más baratos, pero sí en hacer la vida de los demás más rica y en ayudar a prosperar a nuestras comunidades y sociedad. Nos gusta nuestro trabajo porqué, al fin y al cabo, tiene mucho que ver con el amor y poco o nada con el dinero”.


diumenge, 2 de febrer del 2014

Europa aposta per la ciència i per la ciència en obert



El passat 31 de gener la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar una jornada amb el títol "Recerca i Innovació a Europa: Les Universitats a l'Horitzó 2020". Octavi Quintana, Principal Adviser, Directorate General for Research and Innovation de la Comissió Europea va parlar de l’Horitzó 2020, el nou programa de Recerca i Innovació i l’Àrea de Recerca Europea. 

Una bona part de la intervenció d’Octavi Quintana va tractar les línies polítiques que informen el programa Horitzó 2020. Va destacar que mentre que el pressupost global UE ha baixat una mica, el de recerca dins la UE ha pujat un 30% respecte el 7e programa marc. Això és perquè els  responsables UE creuen que el gran problema d'Europa és l’atur i que aquest només es pot resoldre amb un nom model econòmic per Europa. Aquest nou model econòmic Europa només el podrà trobar invertint en recerca i en innovació.

La Comissió Europea sosté dues premisses: 
  • (1) a més ciència, més benestar, i, 
  • (2) com més oberta sigui la ciència més i millor ciència es produirà. 

La segona de les premisses té uns efectes importantíssims per la informació científica ja que implica apostar per la publicació en obert i iniciar el camí d’obrir les dades de la recerca.

El camí cap a l’OA serà llarg i presenta diverses incògnites, però sembla clar que també que la ciència serà oberta si a més de ser-ho els articles a traves dels quals es difon, ho són les dades que els científics recullen i elaboren en la seva recerca. Amb les dades obertes s’inicia un camí sense fressar i per això és bo citar aquí tres publicacions molt, molt recents que poden ajudar a aclarir idees.

Es tracta de:

No em resisteixo a repetir la citació de J. Joyce que, en la presentació de la Jornada, va fer Pilar Dellunde, vice-rectora de recerca de la UAB: “Els errors d'un home son les portes de la descoberta”.