dimecres, 29 de febrer de 2012

Això és Europa

En una reunió internacional estava parlant del llibre de Cees Nooteboom, ‘El desvío a Santiago’ a una col·lega. Un companys de taula –un alemany- va interrompre la conversa i ens va fer notar: “mireu, un català parlant en francès recomana a una anglesa un llibre sobre Espanya d’un autor holandès; això és Europa.”

dimecres, 22 de febrer de 2012

“La Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la Segunda República y la Guerra Civil

No puedo decir que las tesis doctorales sean mi género literario preferido, pero he leído algunas. Se espera de ellas que desmenucen al mínimo nivel un tema dado para que otros investigadores puedan parir de sus resultados y hacer progresar la ciencia. La mayoría lo consiguen (algunas no), cosa que no asegura que sean interesantes.

La tesis doctoral de Marta Torres Santo Domingo, “La Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la Segunda República y la Guerra Civil”, es amena, interesante e inteligente, con lo que gana por goleada a un buen número de sus hermanas de la categoría.

Empecemos por felicitarnos (y esto al margen de los méritos de Marta) por tener archivos abiertos en las universidades donde depositar tesis, y tablets donde leerlas. Mi interés por el tema seguro que no hubiera justificado una visita a la Complutense para leer esta tesis ni quizá hubiera motivado que me la imprimiera para una lectura que no era segura. Se terció que la tesis estaba en la memoria de mi tablet cuándo me encontré con el deber de pasar noches en un hospital. Las primeras páginas me engancharon y ya hubiera hecho lo necesario para proseguir, pero sin las aportaciones tecnológicas mencionadas (repositorio y lector digital) quizá no hubiera encontrado la ocasión.

La tesis estudia la Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la Segunda República y la Guerra Civil (1931-1939) pero se complementa con referencias a los años precedentes, desde 1898, y posteriores hasta los años del primer franquismo, hasta 1945. Se divide en 12 capítulos agrupados en tres grandes apartados, coincidentes tres periodos históricos:

  • el primer tercio del siglo XX, desde 1898, hasta el estallido de la guerra civil,
  • la Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la guerra civil,
  • la Biblioteca de la Universidad de Madrid desde mayo de 1939 hasta el final del primer franquismo, en 1945.

La he calificado de inteligente, y así considero el hecho de no hacer una investigación sobre la biblioteca de la universidad al margen de los movimientos bibliotecarios españoles. Confieso haberme sentido más interesado por el cap. 3 (La Biblioteca de la U. de Madrid y la extensión universitaria; el Seminario de biblioteconomía y la Asociación de Bibliotecarios y bibliógrafos de España), el 5 (la Biblioteca de la U. de Madrid y la organización bibliotecaria republicana durante la guerra) y el 8 (la lectura púbica en Madrid durante la guerra) que por otros quizá más centrales al tema de la tesis. No es que Marta contextualice (que también), es que aprovecha que está ya metida y nos aporta elementos informativos sin los cuales quizá la tesis podía haber sobrevivido pero no así el interés de los bibliotecarios lectores.

La he tratado de interesante y creo que lo prueba que encontramos en ella claves para entender nuestra historia más reciente. Véanse sino los tres temas que Marta (p. 45-49) sitúa como claves para el desarrollo de la biblioteca de la U. de Madrid: la búsqueda de autonomía, la elección de un modelo centralizado o descentralizado de organización bibliotecaria y la modernización de los instrumentos profesionales. En los años 80, las bibliotecas universitarias resurgieron con un vigor que ha durado hasta hoy por haber resuelto (correctamente) estos tres temas.

Las bibliotecas universitarias tuvieron que dar respuesta a las mismas preguntas. En nuestro caso reciente, las bibliotecas decidieron ser aliados de la naciente autonomía universitaria y mantener la unidad a través de la cooperación (Rebiun), promover la unidad d la biblioteca frente la dispersión y apostar a fondo por la modernización profesional. Deberíamos hoy (a 30 años de aquella readaptación postfranquista) plantearnos si las bibliotecas universitarias españolas tienen correctamente planteados los temas clave y, si fuera el caso, si los tienen convenientemente enfocados.

He dicho amena y la prueba es que la lectura al realicé en pocos días. Prueben y ya me dirán. Quizá no sea indispensable leerla entera del todo (yo no lo hice), pero la tesis se merece un hojeo detallado. Siempre he creído que la historia nos aporta claves de comprensión del presente y que la historia de nuestras bibliotecas está (en parte) por escribir. La tesis de Marta nos da algunas claves sobre esta historia: la personalidad de Javier Lasso de la Vega, hasta que punto tuvo influencia en España la moderna biblioteconomía norte-americana, que se hizo del personal de la biblioteca al fin de la guerra …

No tiene desperdicio la descripción del auto de fe celebrado en conmemoración de la fiesta del libro (sic) d 1 de mayo de 1939 (p. 343-344) en la que un jerarca falangista para justificar la quema de libros citaba el episodio del Quijote en el que el cura y el barbero hacen expurgo de la biblioteca del hidalgo condenando al fuego parte de su biblioteca caballeresca.

En la foto: un volumen del Journal of General Physiology con un impacto de bala que le atraviesa el lomo. La saco de Actualidad literatura

diumenge, 12 de febrer de 2012

Congrés de llibreters

Vaig poder ser ahir a una part del Congrés de Llibreters en llengua Catalana celebrat aquest cap de setmana a Tarragona. La nota de premsa final anuncia 3 iniciatives que em semblen interessants i que resumeixo a continuació:

  • “El degà la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, Ernest Abadal, ha estat l'encarregat de presentar l'Escola de la Llibreria que impartirà la primera titulació reglada especialitzada en el sector de les llibreries. “L'objectiu del programa és la màxima aplicabilitat; hem identificat els grans àmbits i estem escollint els continguts més precisos”, valora Abadal. La titulació està adreçada a llibreters en actiu però també a aquells que volen incorporar-se al sector.”
  • “s'ha aprofitat l'ocasió per presentar LibriData, una plataforma digital on line per obtenir informació sobre les vendes i usos dels llibres per als diferents agents de la cadena del llibre amb l'objeciu de facilitar les relacions comercials entre les empreses del sector i optimitzar la gestió. A partir d'aquesta eina la intenció és obtenir dades “que siguin capaces de generar coneixement i finalment acció; ha de ser un model de gestió transversal i que sigui exportable a la resta de l'Estat”, ha explicat Joan Sabaté, director general de Fundacc (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura) que s'ha encarregat d'explicar la part tècnica del projecte. “Tothom hi haurà d'aportar alguna cosa i les llibreries hauran de posar-hi la disponibilitat del punt de venda”, ha explicat Sabaté. LibriData, que es començarà a desplegar a partir del setembre, “té l'objectiu de saber quin estoc hi ha a cada llibreria el que permetrà adaptar l'oferta editorial”, ha afegit Xavier Mallafré, president de la Cambra del Llibre, que ha posat de manifest que “el 60% de la venda de llibres de Catalunya es fa a les llibreries”.
  • Fèlix Riera ha presentat el Pla Llibreria Activa que té com a objectiu la modernització de la llibreria per donar un millor servei, potenciar la formació del seu personal, la digitalització, la comercialització del fons i les activitats de promoció i foment de la lectura. S'hi destinaran 275.000 euros aquest 2012. A banda, també té la finalitat de fer créixer l'índex de lectura del 61% que té actualment Catalunya fins al 71% que és la mitjana europea. El pla ha d'ajudar a compensar la caiguda de la demanda interna que s'estima serà de l'1,3% i que farà “que els compradors tinguin menys diners per comprar llibres” aquest 2012.”

De llibres n’hi ha perquè algú els escriu i algú els llegeix, i, entremig d’això perquè algú els produeix o edita, els ven o els deixa. Les llibreries són, doncs, un peça fonamental per al sector del llibre. El seu afebliment o desaparició posaria en perill l’existència de molts llibres. No pas de tots, però. Els llibres de gran tiratge, en llegües majoritàries i de venda massiva en un moment donat continuarien tenint mercat a les grans superfícies, a les llibreries virtuals i directament a les grans editorials. Les llibreries són quasi l’únic instrument per accedir a alguns llibres de contingut local i un comerç que democratitza l’accés a la cultura perquè l’apropa al consumidor. El paper dels llibreters és clau també quan recomanen títols i orienten als compradors.

En el que hem dit s’hi poden trobar prou similituds entre llibreries i biblioteques. Prou com per mirar de fomentar la germanor entre els dos sectors. Les llibreries pateixen la crisi també. La crisi econòmica i la tecnològica i la social. La tecnològica que pot bypassar-los com a punts de venda si no entren en el món digital. La social que està produint canvis en les maneres com la gent fa les coses, per exemple, comprar.

Als Estats Units de Nordamèrica el maridatge entre llibreries i biblioteques sembla que ha engendrat un fill amb futur. Quan el termini de préstec d’un llibre e- d’una biblioteca pública està a punt d’acabar-se, el lector rep un avís de cortesia que li dóna l’opció de fer-ne informàticament una compra. Les biblioteques universitàries per la seva banda estan experimentant el que se’n diu la compra sota demanda: es posen llibre e- en el catàleg de la biblioteca i al final d’un període determinat es compren part dels llibres posat s a disposició dels usuaris en funció dels usos que han tingut.

No hauríem de tardar gaire que, que a partir de la geolocalització, una consulta sobre un llibre a internet donés com a resultat, a més de moltes altres coses, les biblioteques que disposen del llibre en qüestió per deixar-lo o de les llibreries que el tenen per vendre. OCLC ho està fent possible per a les biblioteques i una més gran automatització, estandardització i treball en xarxa de les llibreries ho hauria de fer possible.

L’aplicació de solucions noves basades en els ordinadors i la xarxa ens ha d’aportar moltes novetats perquè fer proves serà cada vegada més fàcil i n’hi haurà més d’on copiar. Esperem que les que fem aquí ara tinguin amb el diner públic la prudència que no va tenir el govern del tripartit amb la creació d’algunes iniciatives i plataformes digitals fetes des de aquell atreviment que la saviesa popular atribueix a la ignorància.

De moment, deixo constància aquí d’un projecte alternatiu per editar llibres. Funciona amb micromecenatge a Verkami, una la plataforma de crowdfunding que posa en contacte creadors i possibles mecenes sense intermediaris. El projecte és de vpamies lingüista especialitzat en refranys que vol recollir 4.000 euros per editar i comercialitzar un llibre. Vol trobar 200 persones que avancin 20€ a canvi dels quals rebran rebre un llibre d'unes 200-250 pàgines en mà (a casa amb els ports pagats i dedicat per l’autro). El cobrament es fa amb targeta de crèdit, a través d’un portal segur, i els càrrecs no es fan efectius fins el 40è dia si s’ha aconseguit l’import demanat. En cas contrari s’anul·len tots els pagaments. Interessant.

diumenge, 5 de febrer de 2012

El valor de la biblioteca per a la recerca

Carol Tenopir i Rachel Volentine (amb lajut de Donald W. King) signen linforme: UK Scholarly Reading and the Value of Library Resources, fet amb el patrocini de JISC Collections. Acaba daparèixer i mostra els resultats d'una enquesta passada a 6 universitats del Regne Unit el 2011.

L'informe mesura el valor de la biblioteca universitària i intenta quantificar-ne els beneficis a partir de les respostes que investigadors de sis universitats del Regne Unit van donar en una enquesta passada el 2011.

Les conclusions més rellevants (al nostre entendre) són (en traducció lliure i meva):

1. la biblioteca és qui `proporciona la majoria dels articles llegits pels acadèmics; alhora, el nombre de subscripcions individuals a revistes està en descens

2. les revistes acadèmiques són per als universitaris la principal font d'informació substancial per a la seva feina de recerca

3. aproximadament, la meitat dels articles llegits tenen més de 18 mesos (i un 17% dels articles tenen 10 anys o més); això suggereix que les compres consorciades (les quals sovint inclouen contingut anterior a 1996) són inversions clau addicionals a les subscripcions corrents.

4. Quan els investigadors busquen un article, en troben d'altres que també usen; el nombre d'articles usats a més de l'article buscat és de 7; això mostrs un valor addicional de la biblioteca: la capacitat de descobrir articles rellevants addicionals.

5. La biblioteca és la font principal de lectura d'articles (un 94% dels articles llegits pels investigadors provenen de la biblioteca).

6. Es calcula que sense la biblioteca, un 17% de informació que els investigadors usen NO es trobaria de cap altra manera.

8. Els professors universitaris declaren que el motiu pel qual llegeixen la major part dels articles és la recerca i per preparar escrits.

10. Els professors que publiquen més i que han rebut algun premi en els 2 anys anterior a l'estudi, llegeixen més articles que la mitjana.

11. La biblioteca [en canvi] no és la font principal de lectura de llibres [per als professors]. Aquests sovint es compren els llibres que llegeixen o els reben de les editorials.

12. Si la font principal de lectura no està disponible, la principal alternativa és la biblioteca (aquesta sovint té el llibre que els professors universitaris volen, però aquests creuen que obtenir el llibre de la biblioteca els costarà més temps que obtenir-lo d'un altre lloc)

13. La biblioteca recolza la feina dels professors joves, ja que aquests obtenen llibres de la biblioteca en un percentatge major al dels professors de més edat.

14. Els acadèmics que han guanyat algun premi en els 2 anys anterior a l'estudi, llegeixen més llibres i dediquen més temps a la lectura que la mitjana.

15. per a publicacions altres que revistes o llibres, els acadèmics tendeixen a buscar-los per altres conductes que no pas la biblioteca.

17. Els professors dediquen un temps considerable a la lectura amb finalitat acadèmica: l'equivalent a 56 dies (de jornada laboral de 8 hores) l'any

20. de les 448 hores / any dedicades a la lectura acadèmica, 187 són hores de lectura amb materials proporcionats per la biblioteca, cosa que confirma el valor de les col·leccions de a biblioteca.

Els interessats en aquest tema, poden consultar l'estudi "Ús i disponibilitat d'informació científica entre els investigadors de les universitats del CBUC", realitzat per Ángel Borrego, Maite Barrios i Francesc Garcia.