dilluns, 23 de maig de 2011

Sembradores y recolectores

Un par de compañeros me han hecho recientemente comentarios sobre Hispana, portal o recolector que da aceso a 3,185,358 objetos digitales de 147 repositorios.

La voluntad de Hispana es clara. Hispana: “reúne las colecciones digitales de archivos, bibliotecas y museos conformes a la Iniciativa de Archivos Abiertos que promueve la Unión Europea y cumple en relación a los repositorios digitales españoles funciones análogas a las de Europeana en relación a los repositorios europeos, es decir, constituye un agregador de contenidos de las bases de datos de colecciones digitales.”

No sé encontrar los antecedentes de Hispana, y, sin razón, me resisto a creer lo que me cuenta Francisca Hernández que se estableció en 2006. Pensaba yo que era anterior porqué me acuerdo de haberlo estado comentando con Xavier Agenjo bastante antes de la creación de Recolecta

Hispana es un buen proyecto, como o es Europeana a nivel europeo. Europeana ha sabido alejarse de la posición inicial, victimista y anti Google, para constituirse en un proyecto integrador (bibliotecas + archivos + museos) de los países Europeos. Hispana hace (acertadamente) lo mismo: bibliotecas + archivos + museos de los diferentes ámbitos españoles.

Establecer depósitos digitales no es fácil. Se tienen que vencer visiones ancladas en el pasado y reticencias con respecto las nuevas reglas del futuro. Hacerlo es sembrar: es plantar hoy la semilla (digital) para recoger mañana el fruto (su uso y su reutilización). Ha habido quien se ha especializado en la siembra, y lo ha habido quien lo ha hecho en la recolección. Pero el recolector inteligente protege al sembrador (y el mezquino solo se aprovecha de su trabajo). El Ministerio de Cultura está entre los primeros, ya que, al mismo tiempo que recolecta con Hispana, ayuda a los ‘sembradores’ con las Ayudas para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios.

En la línea de integración de objetos digitales procedentes de fuentes diversas en un solo portal, recomiendo un viaje a las antípodas. La Biblioteca Nacional de Australia ha puesto en funcionamiento Trove, donde se pueden encontrar 239.180.339 recursos en línea, australianos y de todo el mundo. Trove integra en una sola consulta: periódicos y revistas, libros, fotografías, objetos, música, vídeo, mapas, cartas, archivos y páginas web. Las búsquedas pueden limitarse a documentos disponibles en línea, a contenido australiano o a materiales disponibles en determinadas bibliotecas (gracias esto último a la participación de las bibliotecas australianas en WorldCat).

diumenge, 8 de maig de 2011

Llegir

El passat 4 de maig l’Aula Rubió va celebrar una sessió sota el títol “La funció de la lectura en el procés de formació de la persona, de l’estudiant i del professional”

La part central n’era la conferencia de Joaquín Rodríguez: "Límites y fronteras de la lectura: cerebro, familia, escuela y biblioteca”. Pels que ens agrada llegir i ens interessa tot el que envolta el món del llibre, la biografia professional d'en Joaquín Rodríguez fa enveja. Doctor en Sociologia, ha treballat en institucions culturals, museus, centres de recerca, universitats i, en els darrers quinze anys, en diferents grups editorials. Ha estat director de la revista Archipiélago i actualment dirigeix el Máster en Edición de la Universitat de Salamanca i manté el bloc Los futuros del libro. És autor de diversos llibres: ‘Edición 2.0: Sócrates en el hiperestacio’ i Bibliofrenia (Editorial Melusina), i enguany apareixeran ‘El Potlatch digital: Wikipedia y el triunfo del procomún y el conocimiento compartido’ (Editorial Càtedra, septiembre 2011) y ‘El nuevo paradigma digital del libro’ (Editorial Trama. Septiembre 2011).

De la seva intervenció en destaco tres idees sobre les que val la pena reflexionar y que intento resumir a continuació.

La lectura és una tècnica que requereix el seu aprenentatge

La lectura és un invent molt recent (no té més de 7.000 anys) que se sustenta en una part del cervell no prepreparada per llegir sinó adaptada a posteriori a llegir. No és el cervell el que se adapta a la lectura sinó la lectura la que se adapta a las constriccions fisiològiques del cervell. Els nostres cervells no son cervell lectors, no tenen predisposició genètica per llegir. La lectura necessita entrenament. No hi ha lectura per plaer si abans no hi ha hagut entrenament en la lectura

No coneixem suficientment com funciona la lectura sobre suport digital

La lectura tal com la coneixem –lectura profunda, l’anomena Rodríguez- és un acte complex que integra processos cognitius complexos que s’inicien en el reconeixement de signes i continuen en l’evocació i invocació d’imatges. Com més gran sigui la nostra enciclopèdia de paraules i imatges i com més gran siguin les connexions entre elles, més gran serà la nostra capacitat de treure’n partit. No sabem encara com el cervell integrarà la lectura digital, però alguns estudis (com el del JISC sobre la generació Google) indiquen que de la competència tecnològica no es deriva competència informacional.

L’escola i la biblioteca tenen un important paper en el foment de la lectura

La família i l’entorno sociocultural tenen una gran importància en el procés de formació de la capacitat lectora. Diversos estudis mostres que el nivell sociocultural de la família marca de forma determinant la capacitat lectora i les capacitats d’aprenentatge que se’n deriven i s’hi associen. Si això és així, només l’escola i la biblioteca (només les activitats de foment de la lectura de l’escola i de la biblioteca ) poden compensar o pal·liar aquestes desigualtats socials

A la taula rodona que va venir a continuació hi van intervenir Rosa Artigal, mestra i psicopedagoga i directora de l’IE Costa i Llobera, Siscu Vallverdú, enginyer de telecomunicacions i professor a la UPC, i Núria Ventura, bibliotecària especialista en llibre infantil i Cap de la Secció de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona.

Més o menys relacionat amb el tema, aquests dies m’he llegit l’article de Vivian Howard, ‘The importance of pleasure Redding in the lives of young teens: self-identification, self-construction and self-awareness’, publicat a Journal of librarianship and information science, 43(11)1, 46-55.

L’article ressenya una recerca sobre les funcions de la lectura i confirma que aquesta compleix tres funcions: millora el rendiment educatiu, enforteix els hàbits socials i el desenvolupament personal.

  • En relació a l’aprenentatge: la lectura incrementa la capacitat de llegir i de pensar, clarifica les vocacions.
  • En relació a les raons social per enfortir l’hàbit de llegir: ajuda a entendre el món, dóna consciència social i empatia, capacita
  • En relació a un mateix, la lectura: entreté, relaxa i potencia la imaginació, dóna autoconfiança.

Tot prou evident quan ho llegeixes i hi penses, però la nostra societat camina desbocada en onades d’informació. No podem continuar sustentant l’existència de les biblioteques en la seva funció de recollida d’una informació que temps ha va ser escassa. La nostra raó de ser ha de basar-se en necessitats humanes i socials profundes, com la de formar-se, entrenar-se i capacitar-se com a lector.

Tot el que hi ajudi és la nostra funció.