diumenge, 23 de gener de 2011

Maurice B. Line o la biblioteconomia del sentit comú

M’assabento pel blog d’en L. Dempsey de la mort de Maurice B. Line.

En Dempsey destaca dos atributs: el seu interès per la recerca i les dades i la seva energia i recorda que “mai no va oblidar que les biblioteques existeixen per donar servei als altres, no per perpetuar les seves estructures i pràctiques.”

La UKOLN en fa un breu obituari que ens recorda que des de la Universitat de Bath va impulsar nombrosos estudis sobre els catàlegs entre els quals hi ha els conduïts per Philip Bryant i dels que, jo almenys, vaig aprendre molt. S’examinaven llavors (i eren als anys 70!) les necessitats dels usuaris a l’hora que fèiem catàlegs.

Andrew K. Pace en fa també una entrada al seu blog i reprodueix una frase de Line (que tradueixo tant bé com puc): “Es criminal deixar-se dur per codis de catalogació rígids (per ben fets que estiguin) si això suposa l’existència i fins i tot el creixement de la pila de llibres que esperen ser catalogats.”

Ho sé de segones (per la Dolors Lamarca), però ho dono per cert. En el seu pas per la British Library Lending Division sembla que va reformar el circuit de catalogació que tradicionalment era una llarga cadena per la que passaven tots els documents i que s’embussava cada vegada que algú en algun punt de la cadena topava amb una dificultat que el feia reflexionar. La millora va ser senzillament establir dois circuits, un, el ‘normal’ per a documents sense problemes, i l’altra per als que presentaven alguna dificultat. Així aquests no retardaven la catalogació d’aquells.

Maurice Line va tenir una relació relativament estreta amb les biblioteques catalanes. Ens ho recorda l’impagable El Profesional de la Información. Va donar una conferència a la UPC, “sumándose a los actos organizados por la Biblioteca de la Universidad Politécnica de Catalunya para celebrar el tercer aniversario de funcionamiento del programa Leibniz, de mejora de sus instalaciones y servicios, Line dio una conferencia con el título: De un depósito pasivo a un recurso activo de información: la necesaria transformación de la biblioteca universitaria.”

Jo recordo que el varem dur a sopar amb el rector G. Ferraté. Havíem quedat al restaurant a les 9, i fèiem temps mentre l’home se’ns impacientava (a la Dora i a mi) cada vegada més i és que –ens ho va confessar- la seva hora de sopar solia ser entre 5 i 6. Hi va posar paciència en l’espera, però el terrible la cara de desesperació que va posar quan arribant al restaurant (uns 5 minuts abans d’hora) ens el varem trobar tancat! Van obrir puntualment a les 9, però jo crec que l’ensurt que es va endur d’imaginar-se haver d’esperar encara més per menjar no se’l va treure de sobre fàcilment.

En M. Line va col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya, assessorant-los en el seu pla estratègic (em penso), i hi va donar-hi un curs de gestió que va ser l’embrió del que més tard va organitzar l’IDEC de la UPF i pel que van passar i es van formar una bona colla de bibliotecaris.

Jo d’en Line en recordo un parell d’articles.

Un porta per títol: “How to demotivate staff: a brief guide” del Library Management, Vol. 13 Iss: 1, pp.4 – 7, el resum del qual diu: “Desmotivar el personal, és una tècnica ben desenvolupada arreu, però encara és susceptible de millora”. I a partir d’aquí desgranava de forma irònica les múltiples tècniques concretes amb les que els caps podem desmotivar el nostre personal, com ara, per exemple, oblidant-nos d’on treballen, no fer cas dels seus suggeriments, apropiar-nos de les seves idees, criticant-los (preferentment davants d’altres) i mai alabant-los, no consultant-los... Vaig aprendre (almenys en la teoria) més d’aquest article que de bastants cursos de gestió.

L’altre és “Co-operation: the triumph of hope over experience?” i és de l’Interlending & document supply, Vol. 25 Iss: 2, pp. 64 – 72 on explicava que la cooperació entre biblioteques sempre s’ha assumit com a bona i que hem dedicat més temps a estudiar-la que a examinar-ne els seus efectes. La cooperació no és bona ‘per se’, ho és si assoleix beneficis per als nostres usuaris i si ho fa a un cost menor al que costaria assolir-los a través de la contractació d’una empresa. [Sembla que a Anglaterra als que es casen per 2a vegada els diuen: això és el triomf de l’esperança per sobre de l’experiència].

Algú bona fe podria pensar que d’aquesta relació se’ns ha encomanar una mica dels seu sentit comú, però no ho asseguraria. Consulto el catàleg de la LC i trobo a ‘Plató’ per ‘Plato’ i a ‘Juli Cèsar’ per ‘Caesar, Julius’. Faig el mateix al CCUC i a la BC i el filòsof grec acaba entrat sota l’irreconeixible entrada de ‘Plató, 428 o 7-348 o 7 aC i l’autor de la Guerra de les Gàl·lies per ‘Cèsar, Gai Juli, 100-44 aC’, i jo em pregunto, a veure, perquè per trobar obres de Cèsar cal saber que era Gai?

P.s. 1. Del acabat d’inaugurar i encara no obert al públic Centre de Documentació de DHUBdoc. Ha traduït al català un text de Kerin van der Heiden que porta per títol “breu guia d’arxivament per a dissenyadors” i que és pur sentit comú. Holandès en aquest cas però una mica en deuen tenir els del Centre esmentat que el tradueixin. Alguns dels consells del decàleg són: no ho guardis tot, conserva el procés i no només el resultat final, o elimina els teus enemics. I no us en dono més, aneu-hi i demaneu el fullet, que si el centre és com la p. web, val la pena.

P.s. 2. Del llibre d’A. DamasioI el cervell va crear l’home”, una frase que no ve a cuento però que em sembla memorable: ‘percebem participant’.

dilluns, 10 de gener de 2011

Sueños, valores y esperanzas para promover las bibliotecas

Las guerras las causan los poetas, nos decía Javier Cercas en su novela Soldados de Salamina, porqué solo las ideas que ellos expresan tienen la fuerza de movilizar las personas hasta matar o hacerse matar. Nos movemos por lo que creemos (y por lo que queremos), no por lo que dicen explícitamente los mensajes, diría Lakoff, así la gente apoya a las bibliotecas no porqué las use, sino por qué las considera valiosas para el desarrollo de su comunidad como muestra el estudio de OCLC.

Valga lo anterior para justificar que quizá sea más efectivo publicitar las bibliotecas a través de los sueños y las utopías que concitan que con tristes argumentos materialistas. Así lo entienden nuestros colegas del ALA que en el American Libraries de 12.21.10 publican 12 ways libraries are good for the country, un artículo que apareció como un artículo en la misma revista en 1995 y que ahora ha sido adaptado y actualizado por Leonard Kniffel y del que os ofrezco una traducción a continuación.

1. Las bibliotecas sostienen la democracia. Las bibliotecas proporcionan acceso a la información y puntos de vista múltiples para que las personas puedan tomar decisiones responsables sobre las políticas públicas. Con sus colecciones, programas y la experiencia profesional, los bibliotecarios ayudan a sus usuarios a identificar datos precisos y autoritativos y a usar recursos de información de forma sabia para mantenerse informado. La biblioteca pública es la única institución de la sociedad estadounidense que tienen por objetivo protegerse contra la tiranía de la ignorancia y la conformidad.

2. Las bibliotecas derriban fronteras. Las bibliotecas de diversos tipos ofrecen servicios y programas para personas de todos los niveles de alfabetización, para lectores con poco o ningún conocimiento del Inglés, para niños, estudiantes, personas mayores, reclusos, personas empobrecidas, y para personas con discapacidades físicas o de aprendizaje. Las bibliotecas nos liberan de las vallas que obstruyen nuestra visión y nuestra capacidad para comunicarnos y educarnos a nosotros mismos.

3. Las bibliotecas igualan oportunidades. Proporcionando acceso a recursos de información y la tecnología disponible a todos, independientemente de los ingresos, clase o formación de las personas, las bibliotecas igualan las oportunidades y ayudan a cerrar la fractura entre ricos y los pobres. Las bibliotecas unen a la gente y ponen sus recursos a disposición de toda la comunidad, sin importar el estatus social de cada uno. En los Estados Unidos las bibliotecas tienen más público que los restaurantes McDonald's.

4. Las bibliotecas valoran a las personas. Las bibliotecas permiten elegir entre los puntos de vista principales y los alternativos, entre los conceptos tradicionales y los visionarios y entre las perspectivas monoculturales y las multiculturales. Las puertas de las bibliotecas se abren para el pensamiento independiente y sin prejuicios. Las colecciones de las bibliotecas y sus servicios ofrecen la perspectiva histórica, cultural y política mundiales que se necesitan para fomentar un espíritu de exploración que desafíe a la ortodoxia y el conformismo.

5. Las bibliotecas nutren la creatividad. Proporcionando un ambiente que estimula la curiosidad, las bibliotecas crean oportunidades para el aprendizaje no estructurado y para el descubrimiento azaroso. Las bibliotecas como depósitos que son no sólo de los libros, sino de imágenes y de una amplia variedad de formatos, ofrecen acceso a la memoria acumulada de la humanidad. El personal de la biblioteca suministra estos recursos a través de la biblioteca física, la web, y servicios de extensión.

6. Las bibliotecas abren las mentes jóvenes. Los bibliotecarios infantiles y de jóvenes ofrecen horas de cuentos, charlas sobre libros, actividades de lectura de verano, planificación profesional, proyectos de arte, concursos de juegos y otros programas para estimular la imaginación juvenil. La visita de los niños a una biblioteca puede transportarlos de lo cotidiano a lo extraordinario. Los bibliotecarios infantiles, desde la hora del cuento para niños hasta el asesoramiento en la elección de estudios universitarios, marcan la diferencia porque se preocupan de las necesidades únicas del desarrollo de cada individuo que acude a ellos en busca de ayuda.

7. Las bibliotecas devuelven la inversión hecha. Las bibliotecas ofrecen grandes beneficios a las comunidades que sirven, entre 1.30 y 10 $ en los servicios prestados por cada 1 $ invertido en ellos. Las bibliotecas públicas y escolares fuertes hacen que una ciudad o pueblo sea más atractivo como un lugar donde emplazar empresas. Los estadounidenses se han llevado en préstamo un promedio de más de siete libros al año de las bibliotecas públicas y esto les cuesta unos 34 $ en impuestos, cantidad que equivale aproximadamente a lo que cuesta un solo libro de tapa dura.

8. Las bibliotecas construyen comunidades. La gente se reúne en la biblioteca para encontrar y compartir información, experiencias y para experimentar con las artes y los medios de comunicación y para participar en discusiones de la comunidad y en juegos. No hay ninguna definición que cubra bien lo que hace la biblioteca. Bibliotecas y colecciones especializadas trabajan para la comunidad de estudiosos, la comunidad de personas sordas, la comunidad gay, la comunidad de amantes de los jugos y para muchos otros. Las bibliotecas validan y unifican; salvan vidas, tanto literalmente como por preservar la memoria de esas vidas.

9. las bibliotecas apoyan a las familias. Las bibliotecas ofrecen a padres e hijos un lugar alternativo para mejorar las actividades tradicionalmente realizadas en el hogar, proporcionando lugares donde hacer los deberes, colecciones para los padres, programas post escolares, actividades de refuerzo de la lectura y de alfabetización temprana. Al igual que las familias a las que sirven, las bibliotecas se están adaptando en todas partes para hacer frente a los desafíos económicos y sociales del S. XXI. En las bibliotecas, las familias encontraran a profesionales dedicados a organizar servicios para familias, ofreciendo una variada selección de materiales para que pueda ser usado por gente de diferente formación.

10. Las bibliotecas forman habilidades tecnológicas. Los servicios y programas bibliotecarios fomentan el pensamiento crítico y las habilidades de alfabetización informacional. Casi el 100% de las bibliotecas estadounidenses ofrecen acceso a Internet y ayudan en la resolución de problemas, las preguntas científicas, el pensamiento interdisciplinario, el uso de los medios de comunicación, la productividad y la capacidad de liderazgo, el compromiso cívico, la conciencia mundial y de la salud y la conciencia ambiental. Los usuarios de las bibliotecas buscan empleo en línea, pulen currículums vitae con procesadores de texto, llenar solicitudes, buscan nuevas profesiones, se apuntan a cursos de formación y buscan ayudas financieras. Las bibliotecas públicas sirven como centros de tecnología ofreciendo una amplia gama de ordenadores e Internet de acceso público y sin coste alguno para los usuarios.

11. Las bibliotecas ofrecen un santuario. Proporcionando una atmosfera propicia para la reflexión, las bibliotecas inducen una sensación de serenidad y de trascendencia abre la mente a nuevas ideas e interpretaciones. En la biblioteca no tenemos que rendir cuentas a nadie. Podemos estar solos con nuestros pensamientos, fantasías, esperanzas y sueños privados y somos libres para alimentar lo que sea más valioso para nosotros con la compañía silenciosa de otros que comparten nuestra búsqueda. Las bibliotecas son lugares donde los ordenadores y las bases de datos ofrecen un acceso superior a la información y lo hacen en un ambiente luz y texturas favorecido por una arquitectura y diseño bellos.

12. Las bibliotecas preservan el pasado. Las bibliotecas son depósitos de la historia de la comunidad, de narraciones orales y de registros audiovisuales de los hechos y la cultura. Cuando estos recursos locales se digitalizan se ponen en línea en forma de bibliotecas digitales, las comunidades y las culturas pueden compartir experiencias a miles de kilómetros de distancia. Las bibliotecas, los ordenadores y la tecnología nos permiten comunicarnos a través de la distancia y del tiempo con los vivos y los muertos. Una biblioteca es un milagro puesto a disposición de todos gracias al trabajo del bibliotecario que hace una descripción minuciosa de los documentos y los pone en acceso público. Las bibliotecas preservan el conocimiento y ayudan a sus usuarios a que este tenga sentido en la era de la información.

¿Alguien dijo que la sociedad estadounidense era materialista?

dilluns, 3 de gener de 2011

Sobre els resultats de la recerca a Catalunya (i les biblioteques que els sustenten)

Per interessant i il·lustrativa recomano llegir (o fullejar) l’informe “Anàlisi comparativa internacional dels agents de recerca de Catalunya: una visió de sistema” de la qual n’és autora l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació adscrita al ja extint DIUE.

Els resultats de l’informe esmentat han estat recollit àmpliament pels mitjans sota notícies com ara aquesta: “Catalunya lidera la producció científica espanyola de qualitat” publicada en aquest cas per global talent, diari digital de ciència i innovació

L’informe es basa en els resultats de l’estudi: “Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 20032008): Síntesifet sota la direcció de Félix de Moya Anegón (CSIC) i Begoña Gros (UOC) i aquests mostren dos elements positius:

  • un increment quantitatiu d’articles de recerca fets a Catalunya (Catalunya ha passat de les 8.269 publicacions el 2003 a les 14.781 el 2008, un increment del 78%),
  • un increment qualitatiu d’aquesta producció ja durant els sis anys avaluats s’ha registrat un impacte científic internacional d’1,4 punts, cosa que “indica que la producció elaborada a Catalunya se cita un 40% més que la mitjana mundial”.

Tornant a l’anàlisi compartiva, el que aquesta fa (gràcies al magnífic instrument desenvolupat per Scimago i a la feina ben feta que fa temps fa Félix de Moya) és comparar el sistema de recerca de Catalunya amb el d’altres països. És més fàcil de dir que de fer i –insisteixo- seria impossible de fer de no comptar amb les eines desenvolupades per Scimago.

La “Anàlisi” descomposa els resultats del sistema de recerca de Catalunya en 3 subcomponents: les universitats, els centres de recerca i el sistema sanitari. Fet això, compara la situació dels centres catalans de cada subcomponent amb els equivalents al món, a Espanya, a França i Alemanya, al Regne Unit i Irlanda, i a Holanda, Bèlgica i els països nòrdics.

Com que l’estudi és molt clar, visual i breu, als interessats els en estalvio el resum i el remeto a que s’ho mirin. Val la pena veure com una metodologia determinada ens permet arribar a conclusions que haurien de determinar les polítiques a seguir. (perdoneu el moderat entusiasme, però és tant freqüent de veure polítiques basades, en el millor dels casos, en intuicions!

Els resultats mencionats o el mètode que els evidencia, serveixen per evidenciar a posteriori l’encert de les mesures preses ara fa quasi 10 anys (i mantingudes des de llavors) pel Comissionat d’Universitats i Recerca. (El Comissionat que les va prendre, Andreu Mas-Colell ha tornat fa poc a la política universitària en ser nomenat per Artur Mas conseller d’Economia i coneixement). Quines són aquestes mesures?

Lluís Rovira, adjunt a la Direcció General de Recerca, a l’article de global talent ja esmentat les redueix a dues:

  • Una seria “la captació de talent amb el programa ICREA, un projecte establert per l’exconseller Andreu Mas-Colell el 2001, que ha esdevingut un revulsiu important per generar les sinèrgies necessàries per assolir un nivell de ciència satisfactori”.
  • Ia segona seria la creació de centres de recerca com a política de Govern.

Pero aquesta darrera no la vaig entendre bé fins sentint-la explicar a Félix de Moya a la conferència que va donar el passat 14.10.10 a la seu de Talència. El tema no és tant crear centres de recerca separats de les universitats (per bé que això en si mateix té resultats positius de cara a la millora dels resultats d’aquests centres), sinó, sobretot, a l’aplicació de criteris de competitivitat i excel·lència en la gestió d’aquests centres i a la recerca que s’hi fa [i, per tant, a la no aplicació del mateixos criteris a la vida quotidiana de les universitats, entenc jo].

Un contrapunt a tot l’anterior. Com a bons bibliotecaris que som, estaríem disposats a apostar que darrer un sistema de recerca de qualitat no pot si no haver-hi un sistema d’informació de qualitat. És així?

No gosaria afirmar-ho. Aquests dies m’he estat mirant els informes anuals de l’Institut de Recreca de la Vall d’Hebrón i del Barcelona Supercomputing Center. Als dos hi veig múltiples equips de suport a la recerca (de prevenció de riscos laborals,de fundraising, de comunicació i imatge, de gestió de projectes, d’administració, de recursos humans, d’informàtica, d’estadística, de metodologia científica, de transferència...) i cap, (si, dic cap) de biblioteca, o de documentació, o de com n’hi volguem dir a la cosa.

Des del Col·legi, les facultats de BiD i des de la professió en general tenim un bon tema en el que pensar (i actuar!) ara que ens comença un bon any per al qual desitjo molt sincerament el millor per als homes i dones de bona voluntat (que són molts i moltes però no tots ni totes) i de manera especial als que segueixen aquest blog.

p.d. La fotografia és del blog de la Excelsior Springs Branch, una filial de la Mid-Continent public library, d'una localitat que trobareu al mapa si cliqueu aquí.