dijous, 27 de maig de 2010

Fer de bibliotecari fora d'hores laborals

Des de fa prop d’un mes cada dia laborable visito un edifici que té una conserge simpàtica i lectora. Quan la vaig conèixer s’estava llegint la saga del Clan del oso cavernario que li va encantar. Com a bona lectora li va saber greu acabar-la per abandonar un món en el que ella també havia viscut transportada per les novel·les.

Va continuar amb el Club Dumas, de l’Arturo Pérez-Reverte (de qui jo em llegiria amb ganes la darrera, El Asedio, si algú me la deixés). La acabar fa poc i no li va acabar de convèncer. Avui estava amb una novel·la nova, aquests de E.M. Foster i no n’estava animada.

Ja li he recomanat que anés a una biblioteca on l’aconsellaran i deixaran llibres, però no la he deixada convençuda. En aplicació de la 2a llei de la biblitoeconomia de S.R. Ranganathan (a cada lector el seu llibre) voldria fer-li una bona recomanació.

Jo crec que li agradarien les novel·les egípcies de Christian Jacq

Abans de fer-ho, però, m’agradaria tenir més opinions.

dilluns, 17 de maig de 2010

¿Liga o copa? Tejiendo redes pro OA

Más por ser poco aficionado a los deportes que por falta de enten-dimiento no he compren-dido hasta hace poco que ganar una liga tiene bastante más mérito que ganar un copa. Cierto que una copa no se gana sin más, pero es factor sorpresa es posible. Una liga quizá no la gane el mejor, pero el que la gana siempre es el que ha sido más constante.

En la arena internacional de las bibliotecas (y quizá en otros ámbitos), hay jugadores de copa y jugadores de liga. Los de copa pueden ir y venir, asistir alguna vez a un congreso y después no volver. Los de liga insisten, los encuentras siempre en las mismas reuniones, avalando con su constancia el interés en la materia de la reunión. Al margen de ganar o no, la constancia tienen su premio: se crean redes de relaciones y se establecen relaciones de confianza que ayudan a conseguir objetivos.

Algunos consorcios del Sur de Europa decidieron fundar una liga a la que llamaron SELL (Southern European Libraries Link y a la que llevan 10 años jugando. Diez años de tejer relaciones de confianza que han permitido plantearse un objetivo ambicioso: hacer lo que sus compañeros del Norte hicieron en el 2007 en el informe Open Access in the Nordic Countries.
Así viene de celebrarse en Granada una competición copera que quizá se consolide y pase a ser una pequeña liga: el seminario “Policies for the development of OA in Southern Europe”
que ha sido organizado esta vez por la FECYT.

Lo que se pretendía allí es más fácil de contar que de hacer:
  • Reunir a personas pertenecientes a los diferentes sectores implicados en el OA de Turquía, Grecia, Italia, Francia, España y Portugal,
  • Pedirles que contaran la situación del Acceso Abierto en sus respectivos países y que propusieran fórmulas para hacer avanzar el OA en sus lares,
  • Aprobar una declaración que nos hiciera a todos más fuertes cuándo apostolemos a favor del OA en nuestros respectivos campos de juego.

Lo primero se consiguió y de lo tercero (la Declaración de la Alambra) espero poder hablar pronto. Los informes nacionales pueden consultarse en la p. web del seminario. y más o menos todos nos cuentan:
  • la historia del OA en cada país,
  • la situación nacional con respecto a revistas eruditas,
  • ídem para repositorios
Vale la pena repasar los informes para conocer el proyecto turco de la National interuniversity OA initiative, la experiencia griega con libros e- OA, el desarrollo del portal PLEIADI que proporciona acceso central a los contenidos digitales depositados en los RI italianos, el acuerdo francés para el OA firmado por las principales instituciones de investigación y la conferencia de rectores de universidades francesas en 2006, las políticas de promoción del OA implementadas en España, o el multiportal RCAAP (repositorio científico de acceso abierto portugués)

Lars Björnshauge, de la Universidad de Lund contó la liga en su país –Suecia- con algunas referencias a la del resto de países nórdicos. En aspectos puntuales (coperos) les ganamos por goleada:
  • El primer deposito OA sueco fue posterior al de tesis del CBUC en Cataluña,
  • El primer mandato de OA de una universidad sueca es posterior al de la U. De Minho en Portugal,
  • El portal sueco SwePub para acceder a la totalidad de la investigación hecha en Suecia aún no está operativo

Pero uno tiene la impresión de que los suecos juegan una liga mientras algunos intentamos organizar encuentros coperos. Constancia y continuidad más que grandes recursos y apoyos. Solo así iniciativas como DOAJ nacen y crecen hasta llegar hace poco a las más de 5.000 revistas

Hay quines se conforman con ganar alguna copa, pero yo, que queréis que os diga, prefiero jugar la liga (*)

(*) Pero no le echo ascos a ganarla consecutivamente en las 2 últimas ediciones.

dilluns, 10 de maig de 2010

Democràcia,dades i biblioteques

Un comentarista de cinema, a propòsit de l’Alícia d’en Tim Burton (*), era preguntat sobre el futur del 3D i va contestar que l’evolució natural del cinema era les tres dimensions de la mateixa manera que del cinema mut s’havia passat al sonor i del blanc i negre al color.

Parlàvem de biblioteques tot dinant la Carme en Jordi i un servidor i de que l’evolució natural seria tenir més dades de les que en tenim. Més dades? No ben bé: dades més transparents. Portem un dèficit de democràcia que hem anat compensant com hem pogut. Al començament va ser fàcil: es tractava de fer. Ara cal (de)mostrar que el que s’ha fet s’usa, que és d’utilitat i que la seva gestió és eficaç.

Per fer-ho ens calen, ai las! (**), dades, però no només dades. Les són l’inici: mostren ús però no tendència ni eficàcia. Per saber si ho fem bé cal que posem les dades en relació amb altres dades i les convertim en indicadors per saber així si el préstec ens puja només perquè la població puja o perquè l’indicador document deixat per habitant puja també. Tampoc és tant difícil i és bastant divertit.

La literatura professional (internacional i nostrada) s’ha dedicat prou a aquest temes. Pels interessats pel tema es recomana l’article “Evaluación y calidad en las bibliotecas universitarias: experiencias españolas entre 1994-2006” que María Pinto, Nuria Balagué i Lluís Anglada van publicar en comandita a la Revista española de Documentación Científica, Vol 30, No 3 (2007).

En públiques, és exemplar (al meu entendre) la feina està fent la Xarxa de bp’s de la Diputació de Barcelona. Van començar fa molt de temps sota una iniciativa de la Fundació Bertelsmann que s’anomenava Programa de Análisis de Bibliotecas. Consultant RACO trobo un parell d’articles que expliquen resultats, els dos a BiD (i curiosament no a l’Item). Un del 2002, “Avaluació de la satisfacció dels usuaris de les biblioteques públiques" de Toni Feliu i Jordi Permanyer i un altre de 2005, “L’ús i la satisfacció dels usuaris de les biblioteques públiques en municipis de més de 30.000 habitants” de Ramon Arbós i Toni Feliu

La Xarxa té un Servei d’Avaluació i Qualitat que fa una magnífica feina. Em diuen que tenen feta una avaluació de la satisfacció dels usuaris amb les biblioteques de la xarxa que és del 2007 i que compara els resultats amb la que van fer el 2001. Les dades mostren un perfil de l’usuari de la bp (de la província de Barcelona) que val la pena conèixer amb més detall:
  • És jove: un 28% entre 14 i 24 anys, un 30% entre 25 i 34 i un 20% entre 35 i 44
  • Té el castellà com a llengua habitual (53,1%)
  • Estudia en el 24,4% dels casos, està en edat laboral en el 68,6% i està jubilat en el 7%
  • Te un nivell d’estudis alt en un 35,4%, mig en un 54,8 i baix en un 8,6

També donen dades les BB (Biblioteques de Bcn) que anualment reten comptes a la Comissió de lectura Pública de la ciutat de Barcelona. Enguany seria l’any de finalització del Pla de Biblioteques de la ciutat (1998-2010) i van anunciar la preparació d’un de nou per al període 2010-2020. Les BB donen dades de l’any i les donen (enhorabona!) en forma d’indicadors i mostrant l’evolució en els darrers anys. Remarco:
  • M2 per 100 habitants: de 12,1 el 2000, a 18,5 el 2004 a 29,5 el 2009 (i això que no tenim encara la provincial!)
  • M2 per biblioteca: de 692 el 1999 a 1006 el 2004 i 1382 el 2009
  • Volums per habitant: 0,36 el 1999, 0,67 el 2004 i 1,12 el 2009
  • Percentatge de població inscrita: un 13% el 2001, un 24% el 2004 i un 45,8% el 2009
  • El 2009: una mica més de visitants, una mica menys de préstecs, més ús d’internet i una mica menys actes culturals.

Finalment, el Departament de Cultura de la GC va donar també dades d’ús i destacava que “les biblioteques públiques catalanes han rebut 23 milions de visites el 2009, un milió i mig més que l'any anterior”. La Generalitat dóna les dades desagregades per províncies (les 4 de tota la vida i les ‘comarques de les terres de l’Ebre’). M’ha costat una estona de baralles amb l’Excel, però em dóna que
  • en visites, préstecs i m2 les biblioteques de Barcelona província són un 74% del total.
  • I la resta, doncs es reparteix si fa no fa de la forma següent: 10% per les comarques gironines, 6% per les de Lleida, 7% dels de Tarragona i 3% dels de les terres de l’Ebre.

Diferents institucions i diferents maneres de donar les dades però bastanta unanimitat en l’absència de dades a les pàgines web respectives. Les institucions ens proporcionen dades, i això és un primer pas, però no ens faciliten digerir-les. La transparència en la gestió és un dels components de base de la democràcia i no hi ha transparència sense publicitat de dades completes, entenedores i que permetin la comparació. Altrament ens haurem de creure el que m’explicava un càrrec d’un servei de biblioteques autonòmic: que ens els darrers anys havíem estat inaugurant biblioteques al ritme d’una per setmana. Con en terra de meravelles, vaja, surrealista com l’Alícia de Carroll (que no la de Merimé).

(*) Decebedora pel·lícula, penso jo, malgrat saber que els admiradors d’en TB li perdonen (de moment) tots els pecats. Perdonem-els-hi també, però no em direu que no és tasca meritòria convertir l’Alícia de Carroll en una confrontació entre les forces del be (reina blanca) i les del mal (ídem vermella).

(**) Ho sento Robert.

dilluns, 3 de maig de 2010

Samfaina

M'agrada la samfaina, pel seu gust i pel color, perquè la pots barrejar amb moltes coses i perquè pots fer-la a fases, una mica com aquest bloc que acabarà essent un plat acabat de cuinar ara però fet de mica en mica i en moments diferents.

Comencem per un més ‘resulton’ que no pas atractiu sistema per mostrar els llibres que acaben d’entrar a la biblioteca. Me’l fa descobrir el bloc d’en L. Dempsey i el trobareu al final de la pàgina web de les River Campus Libraries de la Universitat de Rochester. Potser no cal que us ho descobreixi, però a més d’anar fullejant les cobertes, clicant-les anireu al catàleg.

Val la pena comentar la googelització de la pàgina: una caixa per a totes les cerques (encara que aquestes es facin segons els recursos agrupats sota pestanyes): A reflexionar-hi per copiar-ho: accés directe als materials del que aquí en diem campus virtuals (com és que se’n desentenguin d’aquests importants recursos les bibs. universitàries d’aquí?)

Més de com usar la informàtica per donar valor a la feina biblioteques. En aquest cas és el “Library Use Value Calculator”un estri que transforma les nostres dades de servei en valor econòmic i que trobareu a la p. de la Maine State Library. A la calculadora li han assignat un benefici econòmic per cada transacció de biblioteca (per exemple, un préstec ‘normal’ costaria 15$ i un d’interbibliotecari 30) i cada u pot posar les xifres de la pròpia biblioteca i calcular així els beneficis econòmics que genera per la comunitat a la que serveix.

La calculadora està pensada per a ús propi, és a dir, per posar-hi les xifres d’ús que una persona o família fa de la biblioteca i transformar aquestes en cost estalviat. Jo ho he fet per a les biblioteques de la UAB i em surt que el 2008 haurien produït un benefici als seus usuaris de 9.399.103 $ (i això que he comptat cada article de revista usat com si fos un diari llegit i a això la MSL li assigna l’escàs valor econòmic d’1 $).

I per posar en valor a les biblioteques heu de mirar-vos “How Libraries Stack Up: 2010un informe d’OCLC de 2 p que examina l’impacte social, cultural i econòmic de les biblioteques als EUA i que ens diu coses com

  • cada dia 300.000 ciutadans dels EUA visiten alguna biblioteca per buscar feina
  • 12.000 bp proporcionen accés lliure a Internet amb wifi (més que els 11.000 Starbucks o les 1.300 llibreries que ho fan )
  • hi ha 181 M de targes de crèdit i 151 carnets de biblioteca
  • els 7,9M de préstecs anuals es queden lleugerament per sota els 8M de paquets que mou a l’any l’empresa de missatgeria FedEx
  • anualment es lloguen 3,3M de dvd’s i se’n presten 2,1M

I pels interessats en com avancen els serveis bibliotecaris sobre mòbil, no fa gaire, OCLC emetia una nota de premsa que anunciava una aplicació de WorldCat per a iPhone (pic2shop) amb la que s’escanegen els codis de barra dels llibres i l’aps et diu a quines llibreries pots trobar-lo (i a quins preus) i a quines biblioteques participants a WorldCat te’l pots endur sense pagar. De la recomanable novel·leta de Dai Sijie, Balzac i la petita modista xinesa que la meva fila s'acaba de llegir, me'n diu per exemple que està a la Biblioteca Nacional (Madrid) la qual, per cert, acaba de perdre la categoria de direcció general segons les darreres mesures del govern de Zapatero per estalviar.

Dir-vos que vaig veure i tenir a les mans un iPad que em va semblar un fantàstic iPhone en gran però una mica massa pesant.

I com a premi pels que hagueu arribat fins aquí un anunci publicitari que passa a una biblioteca i que és... diguem-ne, refrescant.

Post escriptum. L'inici d'aquest post m'ha quedat com una senyera d'un país inexistent. Ja el voldria jo per a mi un país que tingués la samfaina com a símbol, però mentre això no arribi, entre els lectors no hi ha pas un expert de Blogger que sàpiga com treure aquesta franja taronja que se'm posa sense voler?