diumenge, 17 d’octubre del 2010

Digitalització i democràcia

Fa dies que, amb ganes de fer-ne una entrada a aquest blog, porto amunt i avall una de les darreres publicacions d’Arcàdia Editorial(*). Es tracta de “Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres” de Robert Darnton. Me’l vaig llegir en un sant-i-amen tant degut a la seva brevetat (92 p.) com al seu interès i el recomano (més pel segon motiu que pel primer) a tothom que pugui estar interessat en el món del llibre i especialment a bibliotecaris.

L’obra són dos articles publicats e 2008 i el 2009 a The New York Review of Books i una conferència pronunciada a la Fira de Frankfurt de l’any passat i és d’indispensable lectura (perdoneu la pedanteria) per qui vulgui seguir els passos de Google Llibres i per qui s’interessi sobre el futur de les biblitoeques (o per si les biblioteques tenen futur).

Google books o Google llibres va començar amb un acord entre l’empresa informàtica i importants biblioteques de recerca (entre les quals hi ha la Biblioteca de Catalunya) segons el que es digitalitzarien obres alliberades de drets de propietat intel·lectual. El projecte va suscitar reaccions diverses. Microsoft, per exemple, va voler emular-lo en un projecte propi que ja ha abandonat. El 2007 Jean-Noel Jeanneney, llavors president de la biblioteca nacional de França, va publicar un llibre (**) que advertia dels perills del projecte per a les cultures europees i que animava a emprendre accions urgents de digitalització, cosa que va ser decisiva pel naixement de Europeana. Aquest és un dels projectes amb els que Google està transformant el món i de ben segur el món de les biblioteques (i potser fins i tot el de les editorials). Les notícies que hem tingut de Google llibres han estat sovint acompanyades de la polèmica ja que els mitjans n’han destacat els litigis legals que ha provocat tant als EUA com a Europa.

Les grans biblioteques de recerca dels EUA i del món (moltes universitàries i algunes públiques) mantenien una gran diferència amb la resta degut a les seves col·leccions úniques. La digitalització ha fet que la distinció entre dues biblioteques degut a les seves col·leccions sigui molt menor del que havia estat en el passat. Això ha estat això, per una banda, per la digitalització massiva de col·leccions, i, per una altra, per la compra consorciada d’informació digital. Fins fa 10 anys, la distància en col·leccions entre una biblioteca nord americana i la seva equivalent catalana podia ser de 10 a 1, i a vull en canvi pot ser de 2 a 1. Indubtablement en això la digitalització ha tingut un efecte democratitzador

No comentaré més l’obra perquè la meva intenció és animar a que els que llegiu això passeu immediatament a llegir el llibre de Darnton. Au, animeu-vos.

(*) Arcàdia és un segell editorial barceloní que publica textos “que contribueixin a la difusió de la història de les idees i les seves manifestacions contemporànies” i que al seu catàleg inclou obres de Z. Bauman, C. Ginzburg, G Steiner...

(**) L’obra té traducció castellana: “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal” (València: Universitat de València. 2007). Al meu entendre és un llibre dolent que no cal llegir a no ser que hom tingui interès epistemològic en descobrir com males argumentacions poden tenir bons efectes, ja que en el naixement d’Europeana és innegable la influència de les crítiques a Google Llibres de Jeanneney.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tengo una pregunta, la diferencia de 8 volúmenes que menciona entre una biblioteca norteamericana y una biblioteca catalana, en el intervalo de 10 años a esta parte, ¿se gana gracias a la implementación de libros electrónicos en las bibliotecas catalanas?
Gracias adelantadas

Anònim ha dit...

Las cifras que doy son una estimación personal (que creo acertada). Si hace unos 15 años comparabas el número de volúmenes de la UPC con , por ejemplo, su equivalente de Virginia o la UB con su euivalente en Ohio o Minnesota salía esta diferencia.

La disminución de la diferencia no se nota aún por el tema de los libros e-. Estos son unos recien nacidos y justo acaban de incorporarse al panorama biblitoecario.

La disminución del 'gap' está en las revistas. Estas,contratadas conjuntamente en forma de consorcio, han crecido mucho con respecto a las suscritas individualmente. Bibliotecas universitaria como la de Gerona, Lleida o Tarragona subscribían hace 15 años menos de 1.000 revistas científicas. Hoy reciben más de 10.000. Esta ha sido la gran recuperación de distancia.

Anònim ha dit...

Molt bo aquest “petit llibre “, jo el vaig llegar ràpidament i estic d’acord en el que diu l’autor.
Crec que aporta 2 idees fonamentals per a les biblioteques i els bibliotecaris davant les TIC i els canvis que estan produint les empreses que controlen les TIC i la xarxa.

La primera idea es el valor públic del coneixement. La informació i la documentació que sustenta la expressió del coneixement te un valor que va més enllà dels propietaris particulars. Tenen el valor suprem de la cultura. És un valor superior que representa la historia del pensament humà i fonamenta la democràcia, la llibertat i el desenvolupament dels pobles.

La segona idea es la missió de les biblioteques i dels bibliotecaris, que no és altra que facilitar, promocionar i assegurar aquest accés a la cultura, al coneixement i al pensament. Abans ho fèiem amb llibres i ara i demà amb les publicacions electròniques.

Doncs be, si aquestes dos premisses son certes hem d’assegurar-les en els temps que corren i en els projectes “utòpics” de la biblioteca digital mundial, per exemple la biblioteca digital de Google, etc.

Jo fa anys que “predico” que el concepte de “biblioteca pública” aconseguida durant anys davant les biblioteques particulars, de l’Esglèsia o dels rics no la tenim assegurada a la xarxa. De nou apareixen altres nous poderosos com son les empreses TIC, d’Internet i les grans companyies editores i distribuïdores de la informació electrònica. Internet que va sorgir com una eina de comunicació mundial esta sent controlada per les grans multinacionals, i no serà tot tant “utòpic” entenent utòpic com un concepte positiu.

Això vol dir que hem de aconseguir que la digitalització del coneixement sigui d’accés lliure per als ciutadans, sinó estem fent una altra cosa. Conceptes per tant com “accés obert”, “domini públic”, “Creative commons”, etc seran claus per assegurar els valors que abans ja teníem assegurats amb la biblioteca publica presencial.
Dídac Martínez. Bibliotecari