dilluns, 31 d’agost de 2009

Evolució i automatització de biblioteques i el Projecte OLE

De les tecnologies, m’empipa l’entusiasta adhesió que suscita qualsevol novetat que aparegui al panorama. Per això m’agrada la visió històrica, perquè relativitza l’impacte de les novetats. A propòsit, diu Edward O. Wilson: “... las ideas nuevas son cosas triviales, y casi siempre están equivocadas. La mayoría de los destellos de intuición no llevan a ninguna parte” (Consilience.Galaxia de Gutenberg, 1999, p. 84).

La teoria de l’evolució ens il·lustra com algunes innovacions poden fer-se malgrat la manca d’adaptació i com una excessiva adaptació pot, en canvi, ser una avantatge evolutiu negatiu. Sobre el primer: l’ull humà està dissenyat per caminar de quatre potes. Quan els homínids van esdevenir bípedes, el canvi de posició va deixar un punt cec al globus ocular; malgrat això, el sistema de visió va trobar el sistema per corregir el defecte de disseny. Sobre el segon: espècies o grups animals perfectament adaptats a un entorn desapareixen si les condicions d’entorn es modifiquen fins a fer que l’adaptació passi de ser una avantatge a ser un inconvenient.

I l’automatització de biblioteques? Del primer: l’OPAC; del segon, potser les actuals empreses que proporciones sistemes de gestió.

  1. L’OPAC va ser revolucionari, però va basar-se en les tècniques i solucions del catàleg en fitxes. Les múltiples crítiques que van rebre els OPACs al llarg dels anys 80 i 90 no van canviar res essencial del seu disseny però això tampoc va ser un gran inconvenient competitiu respecte l’entorn en el que es bellugaven les biblioteques. La gran innovació dels OPACs va ser portar els efectes de la informàtica a uns entorns de servei que no van automatitzar-se fins molt més tard. Els OPACs no van treure el màxim profit de l’ús dels ordinadors, però van ser competitius en un entorn (museus, arxius, la cultura en general) en feia un ús quasi nul a efectes d’arribar al públic.
  2. Aquest avantatge competiu va crear un entorn favorable per a que es desenvolupessin empreses que subministraven sistemes de gestió a les biblioteques (però només a elles). Es va crear un nínxol superespecialitzat que ha estat (i encara és) d’utilitat a les biblioteques, però l’especialització (gestió automatitzada de la biblioteca tradicional) i la servitud al client captiu (les biblioteques que demanen als programaris el que ha estat tradicional que aquests facin).

Avui hi ha una certa desafecció de les biblioteques respecte les empreses d’automatització. Suposo que es poden posar diversos accents a aquest descontent. El meu no és el que a vegades s’al·ludeix (que les empreses treguin beneficis dels ‘nostres’ diners), sinó que el resultat és una situació en la que les biblioteques (des del punt de vista de les eines de gestió que estem usant) som molt menys competitives del que havíem estat. El nostre entorn ens ha atrapat i superat.

Una de les reaccions ha estat la de posar esforços en la confecció de programari de gestió automatitzada de biblioteques de codi lliure. La iniciativa més interessant d’ara mateix és el Projecte OLE (Open Library Environment). L’OLE té per objectiu definir un entorn tecnològic de nova generació que es basi en un model de biblioteca redefinit a partir de les no ves possibilitats i necessitats i que estigui connectat als sistemes tecnològics del seu entorn. Amb data de 26 de juliol es va fer públic l’esborrany de l’informe final del projecte.

I s’ha fet públic per tal de tenir el feedback de la comunitat bibliotecària. La major part de l’informe (de la p. 22 a la 99) són els algoritmes que descriuen els processos a automatitzar. Els objectius del projecte, la seva estratègia, els elements base de disseny de l’OLE, l’abast del projecte i els propers passos s´n interessants i fàcils de llegir (p. 2-12).

Al meu entendre, el més interessant de l’OLE són tres coses: el concepte de biblioteca, la fragmentació de les eines a usar i la connexió que proposa de la biblioteca amb el seu entorn.

Tal com hem dit abans, molts dels processos i de les rutines de les biblioteques van sorgir i estan pensats per un món sense informació electrònica. Avui aquesta no només existeix, sinó que tendeix a ser dominant. En aquest context, ja no podem continuar pensant en sistemes de gestió de la biblioteca dividits (un per a la part impresa i un per a la digital). OLE redefineix l’escenari de servei de la biblioteca (vegeu l’escenari de les p. 2-3), el centra en l’usuari i en un entorn en el que les opcions per obtenir una peça d’informació són múltiples (digital: de diferents dipòsits, formant part de la biblioteca de subscripció consorciada, en pagament per visionat: imprès: del fons de la biblioteca de préstec interbibliotecari o d’imprès a petició).

OLE no es proposa ser un sistema integrat que doni solució a totes les necessitats, sinó un sistema que integri totes les solucions que puguin ser d’interès de les biblioteques. La desintegració dels sistemes integrats va ser anunciada a principis d’aquesta dècada i ara veiem com es va materialitzant. Aquesta no només ha de desintegrat per format (el que ara sol passar), sinó per funció, de manera que, si es vol, els sistema d’adquisicions pugui ser d’una ‘marca’ i el de préstec d’una altra, per exemple.

Els sistemes integrats de gestió de biblioteques durant molt de temps van ser pràcticament els únics serveis públics automatitzats. A mesura que altres serveis es van automatitzar, els sistemes de les biblioteques van intentar incorporar-los. Però aquest no és el camí. En un entorn generalitzat de gestió automatitzada, els sistemes es parlaran entre sí i no podem pretendre ja que el ‘nostre’ ho faci tot, però sí que es parli amb tothom.

Els interessats en l’automatització de les biblioteques i en l’evolució d’aquestes trobaran a les pàgines esmentades tot d’idees suggerents i només una de desanimadora: que el calendari promet tenir les primeres realitzacions el 2012. però, si al final de tot l’OLE dóna el que promet, bé podrem fer un fort olé!

dimarts, 25 d’agost de 2009

3 sobre Google Llibres

1. La Biblioteca de Catalunya informa que 35.000 llibres del seu fons ja estan disponibles a Internet a través de Google Books / Google Llibres (que ja té cercador en català).

En la roda de premsa el conseller Tresserras inscriu la iniciativa en “l’aposta decidida per la digitalització com a factor de modernització de la cultura catalana” i cita com altres iniciatives de digitalització de la cultura catalana “l’Anella Digital, la visita virtual del MNAC o el web patrimoni.gencat.cat”. La directora de la BC, Dolors Lamarca, cita les iniciatives digitals de la Biblioteca: ARCA, RACO i Padicat. És previst que Google arribi a digitalitzar en els pròxims anys uns 100.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya. La nota de premsa no esmenta que l’acord entre Google i la BC va estar a punt de no signar-se degut al posicionament contrari dels responsables de la Conselleria de Cultura de l’anterior legislatura.

2. A una entrevista al diari La Tribune, el director general adjunt de la Biblioteca Nacional de França, Denis Bruckmann, afirmava que “la Bibliothèque nationale de France (BNF) no exclou sumar-se al projecte de Google per digitalitzar llibres, degut al cost elevat de l’operació”. Les negociacions en curs podrien concloure d’aquí uns mesos però val la pena recordar que l’any 2005, quan Google va fer públic el seu projecte de digitalitzacio de llibres, el llavors president de la BNF, Jean-Noël Jeanneney, va encapçalar un moviment europeu de resistència a la inciativa ‘nord-americana’ (de la qual n’ha sortit Europeana). [J-N. Jeanneney va escriure també un llibre anti Google Books: “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal”; València: Universitat de València, 2007161 p.]. El 2008, la BNF havia anunciat el seu programa de digitalització (300.000 obres en 3 anys). El canvi d’estratègia permetria a la BNF assolir els seus objectius en menys temps i costos. La secretaria d'Estat de la Prospective et du Développement de l'économie numérique, Nathalie Kosciusko-Morizet, ha precisat que això passa ara perquè és arNegretaa que "s’està estructurant el mercat del llibre digital”.

3. A El País de 22 d’agost hi trobem la noticia d’un front comú (Microsoft, Amazon i Yahoo!) per evitar la digitalització de Google. L’octubre del 2008 Google havia arribat a un acord amb associacions d’editors i d’autors per vendre llibres en format digital llibres que en la seva versió impresa no estaven disponibles al mercat. Recordem que Google té dos tipus d’acords: un amb biblioteques i un amb editors. A través dels acords amb biblioteques digitalitza llibres lliures de drets d’autor; normalment doncs, llibres amb molts anys a sobre i, per tant, de relatiu poc interès. A través dels acords amb editorials, Google Books inclou continguts de llibres actualment al mercat, però en aquest cas no ofereix el contingut sencer sinó només d’alguna part de l’obra; des de Google Llibres els internautes poden anar a la pàgina web de l’editorial o la d’una llibreria en línia i comprar el llibre vist de forma parcial. L’acció de Google se centra en un nombre molt important de llibres impresos subjectes encara a drets de propietat intel·lectual (és a dir, relativament actuals), però no disponibles al mercat degut a que les editorials que els van editar no consideren convenient o rendible tornar-los a editar.

Aquestes novetats de Google Llibres em desperten algunes consideracions que faig a continuació:

  1. Els assoliments de digitalització de Googe no haurien estat possibles sense avenços molt importants en la mecànica de digitalització. Al costat del seu famós algoritme de cerca i la intel·ligent utilització de la informàtica distribuïda, Google ha sabut innovar en la mecanització del procés de digitalitzar. Sovint els avenços en una tecnologia més nova arrosseguen avenços també en la tecnologia més vella que volen suplantar. Així la informació l’increment d’informació disponible gràcies als ordinadors ha impulsat millores molt importants en les tecnologies d’impressió.
  2. Tenir accés a desenes de milers de llibres impresos a partir de les seves còpies digitals és fantàstic, però, té gran efecte sobre la gent? L’Ignasi me’n canta meravelles del que troba a la xarxa gràcies a Google Llibres, però l’Ignasi és un especialista en els segles XVII, XVIII i XIX. Deixant a banda els especialistes, els llibres d’autors d’abans del S. XX, els sabríem llegir ara en còpies digitals de les seves edicions contemporànies? El gran públic, ¿no necessitarem sempre una edició contemporània (en redactat, forma i presentació) i, per tant, no usarem obres recreades en lloc de les velles exemptes de drets?
  3. Jo crec que Google vol fer amb els llibres el que ha fet amb els mapes i ser el referent (= la 1a opció de cerca) per la majoria d’operacions que es facin a la xarxa sobre llibres. Ara ja no posem a la xarxa un mapa fet per nosaltres indicant a la gent com venir a la nostra feina, referenciem a la gent a través de Google Maps. Els serveis d’informació i comercials (de venda de cases o d’informació del tràfic) es donen sobre Google Maps i no amb eines pròpies. Quan Google Llibres tingui els continguts (totals o parcials) de tots els llibres que s’han editat al món en qualsevol època, ¿no serà llavors Google Books el lloc web des d’on començar la compra d’un llibre que volem o la localització de la biblioteca que ens el pot deixar?

diumenge, 16 d’agost de 2009

Per a joves (i per a pares, mestres i bibliotecaris)

El Current Cites d’abril (llegit per agost) em porta a anar a The Internet Literacy Handbook . El manual es accessible de tres maneres: en format impres tradicional (per compra), en html i en flash. Jo l’he consultat en versio flash.

Venint del CC i amb el subtitol que te (“una guia per a pares, mestres i joves”) estava convençut de aue era una obra nova feta per autors nord-americans. Ni una cosa ni l’altra. El manual es una 3a edicio que porta el desembre de 2008 com a data d’edicio (la segona es del 2005) i es una obra de diversos autors editada pel Council of Europe.

L’obra hauria de ser d’utilitat per aquells bibliotecaris que volen orientar a usuaris que es volen introduir en les multiples cares que te Internet. El manual el conformen 25 capitols que, a la versio flash, no nomes son de facil lectura sino que mostren les possibilitats (i limitacions) d’un llibre electronic.

Els capitols parelen de: la world wide web, feer ceraues, portals, el correu-e, el spam, el chat, musica i imatges, jocs, ensenyament a distancia, els blogs, les xarxes socials, la Web 2.0, la e-democracia, privacitat, seguretat, online bullying ...

De cada entrada hi ha una explicacio de què es la cosa, quin us se’n pot fer, ètica, com usar-ho i enllaços amb mes informacio.

[I ho deixo aqui, no perquè l’obra s’ho mereixi, sino perque lidiar amb un teclat francès m’esta deixant esgotat i em fa aparèixer als meus ulls mes inepte del que ja normalmant em trobo]

diumenge, 9 d’agost de 2009

Biblioteques franceses

Res ens hagués fet pensar fa 30 anys (ni tampoc fa 20) que podríem afirmar que les biblioteques universitàries catalanes (o espanyoles) estan clarament millor que les franceses. Això es una percepció de bibliotecaris dels dos costats de la frontera. Alhora – i aquesta es una percepció que no he pogut compartir amb col·legues francesos-, tinc la impressió que ens els darrers 15 o 20 anys les biblioteques populars franceses han fet un important salt endavant i que avui es troben per davant de les nostres.

Si no fos que estès de vacances, potser res m’hagués dut a visitar Le Creusot, una ciutat d’una mica menys de 25.000 habitants a la Borgonya. Segurament deuen ser bastant comparables: ciutats mitjanes les dues (Vic, però amb 40.000 habitants) i capitals de comarca. La biblioteca francesa però deixa enrera la seva equivalent vigatana. Algunes dades de la biblioteca municipal de Le creusot:

  • quasi 90.000 documents dels quals uns 50.000 són llibres
  • 15.000 CDs (700 dels quals infantils)
  • 3.800 DVDs d’adults + 600 d’infantils
  • 13 persones de personal (2 bibliotecaris, 6 ajudants i 5 auxiliars)
  • 16 llocs de consulta d’internet
  • oberta els dissabtes matins i tardes

L’edifici te una part antiga i una ampliació més recent. En aquesta, a més de la secció infantil i dues sales per treballar en grup, hi ha un teatre-auditori per a unes 100 persones on aquesta setmana hi feien passis de concerts filmats (el del dia de la visita d'una de les prefereides de la Mei, l’Amy Winehouse)

Tot plegat no gaire més, però sí una mica més a favor de la biblioteca pública francesa. Crec que és la tendència. Les biblioteques centrals o provincials de Girona, Tarragona o Lleida no resisteixen (crec jo) la comparació amb la mediateca central Emile Zola de Montpellier (una ciutat amb uns habitants similars a les ciutats catalanes citades). Toulouse, que ocupa a França una posició relativament equiparable a la de Barcelona respecte Espanya, té en la mediateca José Cabanis -inaugurada el 2004- una biblioteca que supera les dimensions de la encara només projectada per Barcelona.

Els col·legues francesos que envegen la situació de les biblioteques universitàries espanyoles parlen de que hem tingut molts recursos per fer-les. Segurament, però hem tingut també un model.

Les biblioteques públiques franceses em sembla que tenen un model clar. Jo almenys l’hi veig quan les visito, un model que identifica clarament la seva funció i no ho dissimula. A la de Le Creusot:

  • la secció de còmic a l’entrada,
  • una àmplia secció infantil,
  • una per a joves,
  • llibres fora de la CDU en clars centres d’interès (jardineria, cuina, esports...),
  • novel·la i literatura,
  • coneixements,
  • música (CDs, DVDs, llibres i revistes) i, finalment,
  • art i espectacles (de nou CDs, DVDs, llibres i revistes integrats).
Una bona idea: feien promoció de pel·lícules basades en llibres (o de llibres dels que se n’ha fet una pel·lícula).

Dues sorpreses negatives:

  • Per usar el servei de préstec de la biblioteca de Le Creusot cal fer-se soci i pagar anualment 10,30€ si ets del poble i 25,70€ si no ho ets (amb reduccions per a nens, aturats, etc.) Sembla que algunes públiques franceses no fan pagar abonaments, però pel que jo he vist, és una pràctica bastant estesa.
  • La biblioteca és únicament municipal, és a dir, no pertany a cap xarxa regional amb qui es pugui coordinar i de qui pugui rebre serveis addicionals i de suport.

diumenge, 2 d’agost de 2009

Conocer, reconocer, no conocer

Trabajo pero trabajo agradable el último día de antes de vacaciones. Reunión con un amigo al que conocí este verano hará 20 años. Del trabajo pasamos a reflexionar sobre la vida y sobre si esta nos presenta situaciones nuevas. Le expongo yo mi teoría de que en la vida no hay más que conocimiento y reconocimiento. Escaso el primero, éste sería el que se produce cuando realmente nos enfrentamos algo nuevo y en nuestra biblioteca de conocimiento almacenamos una cosa que antes no teníamos.

El reconocimiento sería la forma más habitual de conocer. No conocer a partir de cero y sí conocer a partir de algo. Conocer un matiz, una diferencia, una nueva forma de algo viejo. Los repositorios son a los catálogos (al menos para mí) reconocimiento. Repositorios temáticos o instituciones (bibliografías especializadas o catálogos de biblioteca), formalización en la alimentación (y mejor recuperación) o más libertad (y más efectividad en la recogida de información), inclusividad (todo) o exclusividad (repositorios o catálogos distintos para tipos distintos de documentos)...

Jack me hizo conocer un nuevo estadio respecto al conocimiento: el no conocer. Es cierto, puedes no conocer (a pesar de potencialmente poder conocer o reconocer). Jack se explica: el hábito o la adicción son formas mentales posibles (¿frecuentes, decía él?) de las cuales no se deriva ningún tipo de conocimiento.

El hábito sería dar por hecho que lo que ya hemos conocido (y de alguna forma controlamos) ya no va a sufrir cambios. Lo que fue será: hacemos y pensamos lo mismo. La adicción sería la adhesión a una forma de pensar que no queremos abandonar. Reiterar en el conocimiento que nos costó tanto adquirir, lo que nos permitió hacer lo que hoy hacemos.

Vacaciones. En general nos prestan la ocasión de alejarnos de lo habitual y de sus adiciones y la oportunidad de conocer. ¿Sabremos aprovecharlas?