dilluns, 27 d’abril de 2009

Un llibre pel dia després (per després del dia del llibre)

Si els dies abans de St. Jordi serveixen per recomanar llibres per comprar, els dies després poden servir per recomanar llibres per llegir. La meva és el llibre de Barak ObamaLa audacia de la esperanza’ que veig editat en català per Raval Edicions i en castellà per Península.

Ni el llibre (editat originalment el 2007), ni el personatge són cap novetat, però l’autor va passar a ser el 44è president dels EUA ara fa uns mesos i està essent de moment el dipositari d’un grapat d’esperances d’un munt de gent.

La seva elecció ens sembla evident des d’Europa, però amics americans matisen que possiblement no s’hagués produït de no tenir davant a McKean, un republicà centrista que al que van donar l’esquena molts republicans radicalitzats a la dreta pels missatges dels ‘neocons’.

A mi el llibre m’ha agradat (l’he puntuat amb 4 estrelles a LT). L’obra és una exposició del seu ideari i una presentació de la seva persona fets a partir de les seves experiències com a senador i segurament pensat com instrument propagandístic per la campanya per la presidència.

El llibre s’organitza en 9 capítols. Els 4 primers parlen de la història política més recent dels EUA (una història de confrontacions), dels els valors comuns que poden servir de base a un nou consens polític, de la constitució nord-americana com inspiració de camins de futur i de les forces que pressionen als polítics (diners, mitjans...). Els 5 darrers parlen es titulen de forma prou clara: oportunitats, fe, raça, el món més enllà de les nostres fronteres i família.

Jo n’he fet una triple lectura (a nivell personal, en clau espanyola i com a coneixement dels EUA). A veure si m’explico i aconsegueixo animar a algú més a llegir-lo.

Etiquetes i valors (personal). La política, la major part de les vegades sembla, una variació de llocs comuns. Les posicions que es puguin donar en el debat més concret, després de pocs reblincons, acaben etiquetades de recepta 'de dretes’ o recepta ‘d’esquerres’. Jo em posiciono a l’esquerra, però em trobo sovint incòmode en les posicions dels partits i/o les persones d’esquerres. El llibre de l’Obama em va fer adonar (evident, direu) que el debat polític ens porta massa sovint a la defensa de la postura contrària de la del contrari, al marge de buscar i reafirmar una postura pròpia. I també (vegeu Lakoff!) que la dreta ha tingut el gran encert de saber-se apropiar d’alguns valors que ha monopolitzat sense que aquests valors siguin consubstancials a ‘ser de dretes’. Així, per no acabar etiquetats de dretes, assumim, per exemple, la defensa del que és públic quan tan sovint el que és públic seria criticable per no eficaç o per inapropiat!.

La confrontació com a instrument polític (Espanya). És impossible no llegir-se el cap. 1 sense interpretar-lo en clau espanyola. Obama explica com el partit republicà de Bush Jr. va saber dur el debat polític a una confrontació sense matisos. El debat demòcrates-republicans va transformar-se en una guerra entre bons i dolents en la que només es podia prendre partit per les postures defensades oficialment per cada un dels bàndols. L’hem tastada aquí aquesta recepta i jo crec que encara ens agrada massa el seu gust. El PP ha assajat de fer (i als altres els ha anat prou bé) que el debat polític sigui un pur enfrontament, intentant reduir tota postura a ‘la’ postura: estàs amb mi o estàs contra mi.

El coneixement de l’altre (EUA). Ens pensem que sabem i sabem poc més que clixés estereotipats. En la majoria dels casos, els coneixements tòpics o les nostres ignoràncies tenen uns resultats poc rellevant, però els EUA estan en boca de tots. Són el país que lidera els canvis i les transformacions a nivell mundial i val la pena conèixer de més a prop les forces que el mouen. Tot país té una ‘ànima’ i el llibre de l’Obama ens parla de l’anima nord-americana. Li vaig preguntar a l’Elaine per les virtuts nord-americanes per excel·lència i em va parlar de la creença que tenen en la persona, en l’individu: cada u de nosaltres pot (i, sí, nosaltres podem). El llibre de l’Obama ens serveix per descobrir les forces conformadores de les persones dels EUA.

Comentari final. Que l’assimilació Busch – Aznar sigui immediata, no vol dir de cap manera que ho sigui (ni de troç) la de Obama – Zapatero.

diumenge, 19 d’abril de 2009

El Horizonte tecnológico

Si Juan Tenorio tenía su comendador, yo tengo en Joan un (re)comendador (de lecturas)*.

Hace mucho tiempo –dice él- me hizo llegar el informe “The Horizon report: 2009 edition” que ahora intento resumir con la intención de atraer lectores a las 31 páginas del mismo.

El Horizon Project se inició el 2002 y se centra en la aplicación de las tecnologías emergentes en la enseñanza, el aprendizaje, la investigación y la expresión creativas. Del proyecto nacen sus informes anuales que publican conjuntamente el New Media Consortium y EDUCAUSE Learning Initiative.

El New Media Consortium (NMC) es un consorcio internacional formado por unas 300 instituciones relacionadas con la educación que tiene por finalidad explorar y usar los nuevos medios y las nuevas tecnologías. EDUCAUSE es una asociación que tiene por misión hacer avanzar la educación superior a través de promover un uso inteligente de las tecnologías de la información y su Learning Initiative; ésta busca soluciones innovadoras y aproximaciones creativas para los retos de la enseñanza y el aprendizaje.

Los informes anuales identifican y describen 6 áreas de tecnología emergente con un impacto potencial en la enseñanza o el aprendizaje. Emparejan las tecnologías seleccionadas en tres grupos según el horizonte de adopción sea un año o menos, 2 o 3 años o 4 o 5 años. Por cierto, gracias a la Universitat Oberta de Catalunya el informe del 2006 tiene versión catalana y española disponible, y el de 2008 la tiene española.

Las tecnologías destacadas en el informe del 2009 son:

  • En horizonte de adopción de un año o menos: móviles y nubes de ordenadores.
  • Horizonte de 2-3 años: geo-todo y la web personal.
  • Horizonte de 4-5 años: aplicaciones semánticas y objetos inteligentes.

Para cada una de las tecnologías:

  • Se describe la situación general en la que se encuentra la misma.
  • Se destaca la relevancia de la tecnología para la docencia, el aprendizaje, la investigación o la expresión creativa.
  • Se dan ejemplos concretos de aplicaciones educativas de la tecnología.
  • Se dan lecturas complementarias sobre la tecnología descrita.

Los móviles ya pueden considerarse un elemento más de la red. Su portabilidad, su capacidad para incorporar aplicaciones hechas por terceros, el incremento de la capacidad de almacenaje y otras características les conviertes en instrumentos con mucho potencial. Como ejemplos de aplicaciones para el aprendizaje se citan aplicaciones que convierten el iPhone en una calculadora científica o un móvil en un simulador de un instrumento musical.

Nubes de ordenadores. Los centros de miles de ordenadores en red que distribuyen recursos de computación y de almacenaje han facilitado la aparición de aplicaciones que no están asociadas a ningún servidor (Flickr, Google o YouTube serian ejemplos de aplicaciones que están en la nube). En la nube el almacenaje es barato y la escalabilidad posible.

Geo-todo. Todo lo que pasa, pasa en algún lugar (y en algún momento). Los instrumentos de georeferenciación permiten hoy capturar de forma fácil la localización exacta de los objetos físicos. La georeferencia puede usarse para crear mapas anotados (con CommunitWalk) con los lugares que parecen en obras de ficción, mapas con las obras de arte asociadas a cada lugar (con Paintmap) o juegos con escenarios locales (con los instrumentos de Local Games Lab).

Web personal. Diversas tecnologías permiten hoy reorganizar, configurar y gestionar los contenidos en línea de una forma propia y crear así un entorno web personal. Se citan como ejemplos el gestor de referencias bibliográficas Zotero, la plataforma de edición de contenidos web Omeka o los programas para crear documentos multimedia OpenSphie.

Aplicaciones semánticas. Estas permitirían hacer no solo búsquedas por los datos registrados en la web, sino también por sus significados. Habría dos aproximaciones para estas aplicaciones: las que proponen añadir metadatos que proporciones un contexto para cada objeto de contenido y las que intentan desarrollar las capacidades de búsqueda usando lenguaje natural. El informe afirma que hay pocas aplicaciones educativas de la web semántica.

Objetos inteligentes, que serían aquellos objetos físicos a los que se les ha añadido algo que permite seguir la pista al objeto. Los identificadores de radio frecuencia (RFID) que algunas bibliotecas ponen en los libros serian un ejemplo de la tecnología mencionada. Los objetos inteligentes pueden llevar información pero también comunicarse con la red o con otros objetos. La tecnología de los objetos inteligentes nos ofrece la visión de un mundo interconectado en el que la línea entre los objetos físicos y la información digital se difumina. El informe afirma que hay pocas aplicaciones educativas de la web semántica.

El consejo asesor de Horizon identifica en cada informe lo que considera las tendencias clave que afectan la formación y el aprendizaje des de el punto de vista de la tecnología. Para el informe del 2009, estas son:

  • A más globalización, más colaboración y comunicación entre personas a nivel mundial.
  • Emerge el concepto de inteligencia colectiva como una neva forma de crear ensamiento.
  • Hay afinidad entre el proceso de jugar y el de aprender y los juegos en línea pueden usarse como instrumentos en el proceso de aprendizaje.
  • Los instrumentos de visualización están haciendo más intuitivo el uso de información.
  • Los móviles, por su extensión en el mercado, son los grandes beneficiados de la innovación generada por una competencia global.

El consejo asesor de Horizon identifica también los retos a los que deberán enfrentarse las organizaciones de aprendizaje. Los que destaca en este informe son:

  • Hay una necesidad creciente de formación en nuevas habilidades, cosa que incluye la alfabetización informacional, visual y tecnológica.
  • Las formas de aprendizaje son muy diversas, mientras que los materiales educativos no lo son.
  • Se están produciendo cambios importantes en la forma como se realiza la investigación y la innovación y el liderazgo se hacen necesarios a lo largo de todo el proceso educativo.
  • Cada vez más se espera que las instituciones educativas sean capaces de mostrar sus resultados a través de procesos de evaluación.
  • Crecen las expectativas para que los móviles sean usados para suministrar servicios y contenidos.

El informe termina con una descripción de la metodología usada para confeccionarlo.

* Elaine, es un ‘xist’

dimecres, 15 d’abril de 2009

El mercat de l’automatització de biblioteques el 2009

De fa anys espero l’1 d’abril per veure com analitza el mercat de l’automatització de biblioteques el Library Journal. Ho han fet diferents autors, i darrerament ho fa Marshall Breeding. De l’anàlisi del 2008 ens en vam fer ressò aquí ara farà un any.

El d’enguany (del LJ de l’1 abril), duu per títol: “Investing in The Future: Automation Marketplace 2009: Pressing onward in an uncertain economy, many industry players are adding staff and expanding development”.

De l’any, l’autor destaca que malgrat la mala situació econòmica, les biblioteques continuen gastant en automatització, però sembla que ho fan amb certa prudència. Les tendències sembles ser:

  • Increment de l’ús del SaaS (Software as a Service) [per rebaixar despeses] i dels APIs [per incrementar independència dels proveïdors],
  • El mercat ja no està dominat pels ILSs tradicionals, sinó per productes nous (ERMs, link solvers....)
  • Les biblioteques semblen reluctants a abandonar els sistemes ILS ‘vells’ i s’esperen tant com poden a canviar-los.

Amb més detall:

  • Creixement del sector. Moltes companyies incrementen personal (Ex Libris, Innovative, Serials Solutions...) i no hi ha hagut cap fusió de companyies com les de 2005-07 que van afectar Sirsi/Dynix i Endeavor / Ex Libris.
  • Els diners apreten. Les pressions financeres forcen a algunes biblioteques a acceptar alternatives menys tradicionals per a l’automatització, com l’opció SaaS o l’automatització en consorci.
  • El contingut e- és el conductor. Especialment en biblioteques universitàries que continuen volen treure el màxim profit dels recursos electrònics que tenen. Per això el mercat és actiu en opcions d’automatització altres que els tradicionals sistemes integrats (ILS): gestors d’enllaços (com SFX d’Ex Libris), gestors de recursos e- (ERM’s) (com el de Serial Solutions), cerques federades, eines de descoberta...
  • Anar junts i remotament. És el que fan les biblioteques escolars (allà on n’hi ha, és clar, que no pas a casa nostra), substituint opcions basades en PC per altres en línia i de solucions per a escoles aïllades a opcions conjuntes per a les biblioteques d’un districte escolar, per exemple.
  • Sistemes Oberts. No del tot, però tendint-hi. Amb les empreses oferint APIs que permeten a les biblioteques a fer aplicacions sense tenir el codi font, amb sistemes open source en expansió (Koha per a biblioteques i Evergreen per a consorcis), amb empreses que ofereixen instal·lar i mantenir sistemes de codi lliure...
  • Més funcionalitats. Les interfícies de les biblioteques s’havien quedat clarament enrera. Les empreses van respondre-hi amb nous productes com AquaBrowser, Primo o Encore i enguany el mercat continua oferint-nos novetats. Per exemple el programa de codi lliure VuFind que podeu veure aplicat al catàleg col·lectiu de les biblioteques universitàries de Minnesota (MnPALS Plus) o el que sembla estar tenint molt impacte, el Summon de Serials Solutions que promet una cerca a la manera de Google que unifiqui tots els recursos als que té accés la biblioteca.
  • Compres de companyies. A destacar els moviments en els darrers anys de compres de companyies i de productes d’OCLC (content.dm i Sunrise, p. ex.) i de Bowker / ProQuest (inversions al meu estimat LibrayThing sumades a la propietat d’AquaBrowser, Serials Solutions i Syndetic).

Addicionalment i trobareu:

  • Una explicació sobre el què és el SaaS
  • Els perfils de les diferents companyies del sector on es poden veure els sectors en els que cada empresa és més forta i les principals vendes que ha fet aquels any (veure la menció al CBUC a l’apartat d’Innovative).
  • Taula dels sistemes venuts en els darrers 3 anys i nombre total d’instal·lacions (en ordre per nombre d’instal·lacions: Aleph 500 amb 2.199 i voyager amb 1.243, les dos d’Ex Libris, seguit de Millennium d’Innovative, Uniconn/Symphony de Sirsi/Dynix i Virtua de VTLS.
  • Taula de sustemes per a biblioteques escolars i biblioteques especialsTaula per a ‘nous productes’ com: interfícies de descoberta (amb AquaBrowser com a leader) , gestors d’enllaços (amb SFX al davant) ,gestors de recursos e- o ERM’s (el de Serials Solutions al capdemunt de la llista), cerques federades (MetaLib com a més comprat), gestors de continguts (DigiTool com a primer de la llista)...

I el de la foto, és en M. Breeding, of course.

diumenge, 12 d’abril de 2009

Guardem massa llibres?

Fa no gaire, la Lizanne Payne, directora del Washington Research Library Consortium feia una presentació a l’Art Libraries Society of North America que duia per títol “Trends in Shared Library Storage and Shared Collection Management” que és clara i de bon consultar.

Algunes de les dades que ens dóna Lizanne Payne sobre les biblioteques universitàries dels EUA:

  • Contenen quasi uns 1.000 milions de volums, i n’incorporen 25 milions de nous cada any
  • D’aquests, uns 900 M estan a les biblioteques dels campus universitaris i uns 70 M estan en ‘library storage facilities’ (magatzems on es guarden documents de baix ús)
  • De magatzems per a documents de baix ús (normalment construïts fora dels campus) ‘fora de campus’, als EUA n’hi ha uns 70, la major part dels quals s’han fet en els darrers 15 anys
  • Aquest magatzems usen bàsicament dos mètodes d’emmagatzematge: l’anomenat model de Harvard (usat en un 56% dels casos) i els sistemes d’emmagatzematge i recuperació automatitzats – ASRS (usat en un 22%). Els altres (un 22%) usen altres sistemes.
  • En el model de Harvard, els volums es guarden per tamany, la recuperació és manual, els documents se solen servir d’un dia per altre i el cost de construcció / volum és d’uns 3$
  • En els sistemes ASRS, els volums es guarden en safates metàl·liques, la recuperació és robotitzada, els documents se solen servir en minuts o hores i el cost de construcció / volum és d’uns 10$
  • Els magatzems són d’institucions individuals (en un 66%) de casos o cooperatius (en el 34%)
  • Els magatzems cooperatius poden tenir una política comuna i llavors només conserven un nombre determinat de còpies (normalment una) o són simplement un magatzem cooperatiu i les institucions hi posen el que volen i no hi ha una sola col·lecció, sinó tantes com membres.
  • Hi ha acords virtuals de darrera còpia (els consorcis conserven l’exemplar quan aquest és la darrera còpia que queda en la seva xarxa) i sistemes de magatzem s distribuïts.

Vegeu a la presentació mencionada i a l’informe de la mateixa autora “Library storage facilities and the future of print collections in North America” disponible també en català a Recercat.

L’informe és un encàrrec de la RLG (Research Libraries Group) de l'OCLC com a part del seu programa Shared Print Collections que analitza els dissenys de dipòsits d'emmagatzematge, l'abast del seu ús i el context que dóna suport al desenvolupament i ús de dipòsits d'emmagatzematge externs.

A Catalunya en tenim un: el GEPA que “és un magatzem cooperatiu per conservar i preservar els documents de baix ús, garantint la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi.”

Qui vulgui donar a una volta a un dels magatzems, ho pot fer de manera virtual pel MLAC de Minitext i fer-ho de la mà d’en Bib the Book.

La Wendy Pradt Lougee, directora de les biblioteques de la U. de Minnesota, es pregunta, quantes còpies en paper els caldrà conservar a les biblioteques de recerca ara que una bona part de les seves col·leccions estaran digitalitzades i preservades en un dipòsit fiable com el Hathi

Al document (la lectura del qual recomano) “The university of Minnesota Libraries: changing de paradigm” comença dient que les biblioteques, tradicionalment orientades als productes (als llibres) han de preparar-se per entendre i recolzar els processos d’informació i aprenentatge.

I, si de llibres en guardem només un o algun per edició, què en farem dels altres?, doncs els podem vendre a preus mòdics un cop deixin de fer servei.

p.d. Fa temps que no visiteu Library Thing? Doncs feu-ho, que val la pena i és una forma d’estar amb companyia de gent a qui agraden els llibres. (No té res a veure amb el tema, però feia dies que no en feia propaganda).

diumenge, 5 d’abril de 2009

Nous reptes per a les biblioteques públiques

Article de portada al New York Times del 2 d’abril: la gent amb neces-sitats estan omplint les biblio-teques.

Quan jo era jove, el soroll (Manel, quina és la seva onoma-topeia?) per fer-nos callar de les bibliotecàries (llavors totes dones) era suficient. Ara, la meva biblioteca (que continua essent la de Vic) necessita i té vigilants que ajudin a posar ordre (o que evitin el desordre), quan cal.

Hem volgut tenir les biblioteques dels països avançats, i ara que les tenim (o que ens apropem a tenir-les) hem de saber com fer front als reptes que tenen les biblioteques els països avançats. Reptes com els que plantegen els homeless que usen els lavabos de les biblioteques per rentar-se i els de la molta gent sense Internet o sense PC a casa que hi van a connectar-se.

Reptes com ser (encara més) útil i ajudar a la gent a buscar feina (en temps de crisi o no) com fan les biblioteques de Hennepin County (Minneapolis).

Aquestes són una xarxa de 41 biblioteques amb una mica més de 5M de llibres, CDs i DVDs en 40 llengües i 1.600 ordinadors d’accés al públic que serveixen a no gaire més de 1M de persones. El sistema bibliotecari és el resultat de la fusió el 2008 del sistema bibliotecari del comptat amb el de la ciutat de Minneapolis. Tenen un fullet en el que expliquen la seva història ple d’imatges encantadores.

Com a biblioteca de la comunitat prenen part activa en l’acollida a nous immigrants.

Tenen una secció dedicada als nens des que neixen fins als 6 anys, una altra per als de entre 6 anys i l'adolescència i una per als adolescents.

La biblioteca del centre de la ciutat de Minneapolis té una llibreria on els amics de la biblioteca (una associació de voluntariat) venen els llibres que la biblioteca ha descartat. A la biblioteca hi ha un cafè i, que no m’ho deixi, les biblioteques obren els diumenges!

I els reptes? Entre els reptes de les biblioteques per fer front a tot això és com les persones que hi treballen (bibliotecaris de fet i bibliotyecaris de carrera) gestionen el seu estres.

p.d. I dedicat a la Berta que avui en fa 20, i si ella no s’enfada, també a en Robert, un fan d’aquesta biblioteca.

divendres, 3 d’abril de 2009

Iniciatives culturals digitals a Catalunya

Ja és consultable l’informe Pla de Digitalització de la Cultura a Catalunya : informe diagnòstic. Informe fet per l’empresa Doctodata.

L’informe va ser presentat a la jornada Digitalització de la Cultura a Catalunya (18 de març de 2009) i de forma resumida va ser exposat per Antoni Rendé i el fitxer de la seva exposició és també consultable.

Començaré el resum d’aquest informe per una obvietat que és la de ressaltar l’enorme importància de tenir informes com el que s’ha elaborat per encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de a Informació (del Dep. de Governació) i de la de Cultura (del Dep. de Cultura). Tenir un retrat de la situació a Catalunya respecte iniciatives de digitalització que s’emmarquin en l’àmbit de la cultura és el que permet fer-se una idea d’on som i determinar polítiques de cap on anar.

Com que l’informe és en català, els interessats en el seu contingut el podran fullejar amb facilitat (cosa que recomano fer). Comença amb un apartat molt interessant (i de quasi obligada lectura) sobre les polítiques, directrius, acords i plans sobre la digitalizació a Europa (p. 8-13), Espanya (14-15) i Catalunya (p. 16-17). Pel nombre de pàgines de cada capítol hom pot veure que el tema ha preocupat més a Europa que aquí. Observeu també que la darrera acció que se cita del govern català data del 2005.

El capítol 3r és la part substancial de l’informe (de la p. 18 a la 99) i relaciona de forma distribuïda per àmbits les iniciatives de digitalització que s’han donat o es donen a Catalunya. Els apartats són:

  • Biblioteques. És l’apartat més extens de l’informe (p. 19-53), cosa que reflecteix que les biblioteques són les entitats que apostat amb més fora i més aviat per posar a Internet els seus continguts. En aquest apartat (i en canvi no en altres) es fa una menció d’alguns dels projectes mundials més emblemàtics en l’àmbit de digitalitació de continguts de biblioteques.
  • Arxius. El segon apartat en extensió. S’hi relaciones iniciatives als arxius de la Generalitat, als de l’estat a Catalunya, a arxius locals i a arxius privats. Sorprèn que les iniciatives mencionades rarament porten associades una adreça d’Internet, d’on sembla deduir-se que les imatges digitals no són accessibles.
  • Museus. Es relacionen (p. 71-77) iniciatives que en aquest àmbit semblen ser molt diverses i aïllades, segurament degut a la natura dels objectes que conserven els museus. S’exposen els plans dels museus de la Generalitat d’implementar el programari MuseumPlus.
  • Premsa (p. 78-88).
  • Editorials (p. 89-93).
  • Arxius àudiovisuals (p. 94-99).

El capítol 4rt (p. 100-113) analitza les fons de finançament dels projectes anteriorment esmentats i se’n desprèn que els ajuts de la Generalitat han estat pocs i que s’han concentrat de forma majoritària als mitjans de comunicació.

Es de molt interès que l’informi inclogui un capítol, el 5è (p. 114-121) dedicat a les empreses del sector. Aquestes sembles ser poques i petites i el motiu sembla atribuir-se a l’escassa demanda. [Que lluny que em sembla aquell any 2.000 quan en Jaume Miranda, director de l’ICC, proposava que el govern de la Generalitat financés iniciatives de digitalització amb la intenció no només de ser a la xarxa, sinó d’incentivar la creació d’empreses catalanes orientades a un mercat clarament amb futur. El que ha passat és que la feina de digitalització més portant de les que s’estan fent a Espanya, les que fa Google, no les fa cap empresa catalana.]

Els materials de jornada estan disponibles a la pàgina web de la Subdirecció General de Biblioteques Direcció General de Cooperació Cultural Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació on s’hi poden trobar també les “Pautes i recomanacions per a l'elaboració d'un projecte de digitalització” elaborades també per Doctodata.

Uns pocs i breus comentaris personals:

  • Més que lloable l’informe, com ja he dit, criticable la dilació en la seva publicació. Apareix l’abril del 2009, té data del maig del 2008 i les dades són del 2007.
  • Res en contra de l’ambició, però el títol no és que prometi i no doni, és que no s’ajusta al que es fa. En lloc s’explica que hi hagi un “Pla de Digitalització de la Cultura a Catalunya” ni ho he sabut trobar a Internet. L’informe és una relació d’iniciatives de digitalització que en l’àmbit cultural tenen lloc a Catalunya. Ja està be, però és això, ni menys ni més.
  • L’informe apunta a voler ensenyar algunes tendències intenacionals en digitalització. Ni em sembla complet ni encertat. Es fa per a biblioteques i arxius i prou i només es detallen les iniciatives mediàtiques i no en canvi les que moltes institucions van fent de forma modesta, callada, laboriosa i pacient, algunes de les quals es poden veure a Flickr commons que podeu etiquetar i comentar, i que com exemple us recomano visitar les de la George Eastman House.