Les biblioteques de la Diputació de Barcelona 2001-06

Les xifres tenen la virtut de no poder ser contradites. Poden agradar més o menys, poden corres-pondre’s de forma propera o allunyada a les nostres intuïcions, poden corroborar en major o menor grau els nostres desitjos, però hem de partir de les dades. És per això que les valoracions qualitatives d’una cosa (potser les més definitives) les hem de basar en les quantitatives. En aquest país d’indisciplinats, les dades quantitatives han viscut (viuen?) una època de descrèdit, però per molt que el que al final compti sigui la satisfacció de l’usuari, aquesta es fonamenta en una realitat a la que ens podem aproximar per les mesures quantitatives.

Fa no gaire vaig rebre l’Anuari [de la] Xarxa de Biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona 2001-2006 Són 60 p. i un CD que expliquen:

• L’estructura i el funcionament de la Xarxa (les biblioteques, els serveis tècnics, els bibliobusos i el cas del Consorci de Biblioteques de Bcn). Podeu veure aquí els objectius de la Xarxa per al període (p. 8) i les l´nies d’actuació del servei de biblioteques (p. 15).
• L’oferta bibliotecària: els servies, els equipaments (els edificis nous i els trasllats i ampliacions) i les col·leccions. Es relacionen aquí les biblioteques que havien treballat en conveni amb la Generalitat i que en el període mencionat han quedat adscrites a la Xarxa.
• Les activitats desenvolupades per la xarxa per fomentar la lectura
• Les dades globals de la Xarxa dividides entre dades d’estructura i dades de servei (tot i que les dades de recursos econòmics i humans s’han de buscar abans, a les p. 10-12).
• Les activitats realitzades de projecció exterior.

Jo sóc un admirador del sistema de gestió de dades de la Xarxa de la DiBa. El programa Cercle de comparació intermunicipal (derivat d’un programa d’avaluació de biblioteques de la Fundació Bertelsman) és exemplar. Dit això sorprèn torbar les dades del període sens cap elaboració que permeti analitzar el període. Sorprèn encara més perquè no es tracta en aquest cas de cap manera d’amagar resultats poc positius. Jo tenia la idea de que el període de grans increments de la Xarxa va ser la dècada dels 90, però no és aixó. Del 2001 al 2006

• Els metres quadrats de biblioteca passen de 105.240 a 159.303 (un increment del 33,94)
• Mentre la població atesa passa de 4.246.734 a 4.863.253 (un increment del 12,68%), els usuaris inscrits passen de 711.903 a 1.545.357 (i incrementen un 53,93%), les visites de 9.080.399 a 14.514.645 (un 37,44% d’increment) i els préstecs de 5.673.962 a 10.589.570 (un increment del 46,42%)
• El personal passa de 663 a ser 1.002 (un 33,83% d’increment), la col·lecció de 3.633.419 a 5.939.887 (38,83% d’increment)
• Els diners destinats a compres de materials bibliogràfics passen de ser 3.600.783 a ser 5.799.000 (un 37,91%), els destinats a programa informàtic incrementen un 67,37% (el 2006 eren de 975.346€), els de comunicacions informàtiques incrementen un 21,88% (el 2006 eren de 1.532.701, considerablement més que els destinats a informàtica pròpiament dita) i el total de diners del funcionament de la xarxa passa de quasi 11M€ (10.847.880€, per ser exactes) a quasi 20M€ (19.845.270€), un increment aquest del 45,34%

Al marge del creixement net, l’evolució d’alguns indicadors ens proporciona molta informació:

• Els metres quadrats de biblioteca per població atesa han passat de ser 0,025 per habitant a 0,032, incrementant per sobre l’increment de població del període; però, com que els usuaris han augmentat, les m2 per usuari actiu han disminuït (han passat de 0,15 a 0,10) La incidència de les biblioteques de la Xarxa ha millorat molt, però. El 2001 de cada 6 clients potencials (població atesa) 1 era usuari; el 2006 de cada 3 un és usuari actiu.
• Els documents per usuari potencial han augmentat (han passat de 0,86 per persona a 1,22 per persona), però, i degut de nou a l’augment dels usuaris, els documents per usuaris actius han baixat (van ser 5,10 el 2001 i eren 3,84 el 2006)
• Les visites per ciutadà públic potencial van passar de 2,14 el 2001 a 2,98 el 2006 (però si fem la relació amb usuaris l’indicador passa de 12,76 visites / usuari a 9,39). La relació documents deixats amb els documents de la col·lcció millora ( de 1,56 el 2001 a 1,78 el 2006). L’indicador préstec / població atesa millora (de 1,34 a 2,18) iels préstec per usuari quasi es mantenen (7,97 el 2001 i 6,85 el 2006)
• El pressupost dedicat a compres de documents ha passat de 0,85€ per habitant a 1,19€ i la despesa total de 2,55€ per habitant a 4,08€/habitant.

Les dades mostren, doncs, creixements importants en nombres absoluts (tant en recursos com en serveis) que queden lleugerament pal·liats quan es posen en relació amb el nombre de persones servides o amb el d’usuaris reals. L’augment de la població (degut a circumstàncies econòmiques) és de prop del 13%, però el d’usuaris (només atribuïble a la millora del serveix i de la consideració de les biblioteques per la societat) és del 54%.

De manera més breu, passo a fer unes consideracions qualitatives sobre el període:

• Em sembla positiu l’objectiu de la xarxa de centrar les seves activitats en el foment de la lectura. Se’n podrien fer d’altres (l’alfabetització informacional, per exemple), però ja no aquelles ‘modernors’ de fer de la biblioteca pública ‘el centre d’informació de l’activitat municipal’ que s’ha demostrat estèrils.
• Em sembla positiva la preocupació de la Xarxa pels temes organitzatius, però crec que cal reconèixer que el seu creixement ha superat el que els teòrics de la gestió en diuen l’abast del comandament. Massa biblioteques per una sola organització. Massa jerarquia i massa poca competència. A més, aplicat a les biblioteques de Barcelona, innecessari. Les Diputacions estan per donar serveis als municipis que no se’ls poden crear, no per tutelar xarxes grans i madures que haurien de fer el seu camí elles soles (és maco tenir els nens a casa, però signe d’immaduresa –de pares i de fills- que encara hi siguin a partir de determinada edat).
• Em semblen positius però insuficients els esforços fet en informatització i recursos informatius digitals. Les biblioteques poden i han de ser llocs des d’on accedir a Internet, però per ser-ho calen més connexions a la xarxa. Les iniciatives de digitalització no són rellevants i no s’han fet en col·laboració amb ningú. La informació electrònica és quasi absent de la Xarxa.