dilluns, 28 d’abril de 2008

Les biblioteques universitàries a The Guardian

L’incansable Tomàs Baiget em fa arribar la informació de que al suplement d’educació del The Guardian del 22 d’abril és un monogràfic sobre les biblioteques universitàries. El diari ho fa en associació amb el Joint Information Systems Committee (JISC) i sota el títol comú de “Colleges, universities and the digital challenge” El monogràfic són 15 articles (curts) sobre les biblioteques universitàries. La introducció del monogràfic és de Stephen Hoare del suplement del The Guardian que comenta que les bu estant canviant més ràpid que mai no ho havien fet en la seva història. Aquests canvis han fet que les biblioteques ja no estiguin al cor de la universitat. Menciona els plans de construcció o reforma de noves biblioteques al Regne Unit (almenys entre 30 i 40) amb un cost de 60 milions de lliures i els plans encara més costosos de digitalització. Wendy Wallace parla de l’estudi de la British Library i el JISC segons el qual a les noves generacions (la generació Google) els falten capacitat crítiques respecte l’ús de la informació. ‘Critica’ la despesa que fan les bu en continguts mentre que els estudiants no tenen suficient capacitat d’usar-los. Stephen Hoare ('Buildings need to inspire') parla de la importància dels espais i dels canvis que aquests viuen degut a les noves tecnologies. Les biblioteques han de ser llocs de trobada i conversa: els edificis han d’inspirar. Menciona el premi del Sconul de disseny d’edificis (un iniciativa imitable i de fàcil imitació) guanyat recentment pel Saltire Centre, Warwick Learning Grid i Sheffield Information Commons. Dóna com enlaços: Warwick University library, Sconul, i, Designing Spaces for Effective Learning. Breu explicació del Warwick learning grid i del Saltire Centre. 3 articles sobre la biblioteca 2.0. "Quiet revolution", sobre com les tecnologies del que anomenem biblioteca 2.0 poden ajudar les biblioteques a complir les seves funcions. "No paper required", sobr el llibre e-, amb les experiències de la Staffordshire University i la del University College London. Encara més interessant és el Jisc's national e-books observatory project, a través del qual s’han contracten consorciadament 36 manuals universitaris de 4 àrees de coneixement. "You pay... and now they display", sobre l’OA i els repositoris institucionals. 3 articles més sobre Nous models de negocis. "Why a Wild West approach just won't do", sobre models de negocis per a la digitalització de fons propis; "Online trailblazers set the pace to go digital", sobre preservació i Lockss; "Digitisation in practice", parla dels projectes de la National Library of Wales de digitalitzar tot el que s’ha imprès sobre Gal·les i els gal·lesos des del S: XVI. 3 articles sobre digitalització. "Time's running out to preserve our treasures", com la digitalització facilita l’accés i es dona com exemple el British Library Archival Sound Recordings. "System helps guard against digital disasters", més sobre Lockss i més sobre el Saltire Centre, que combina les àrees socials (amb bar) amb les dedicades a l’estudi individual. 2 articles sobre el nou usuari. “Academia's big guns fight 'Google effect'”, sobre la major capacitat de les eines de cerca de les bu i, alhora, de la seva poca amabilitat respecte Google i “Customers' demands dictate pace of change” sobre la tensió entre organitzar els serveis per satisfer les noves generacions d’estudiants i alhora continuar essent útils per als investigadors (i parla de l’estudi del RIN que estem a mig comentar a aquest blog). Finalment, 2 articles sobre els bibliotecaris. “Meet the 'information brokers'”, sobre els radicals canvis de l’ofici i “Librarians”, amb quatre experiències de com la tecnologia ha canviat la nostra vida professional, la de Jean Sykes, director of IT services for the London School of Economics, la de Martin Lewis,director of library services at Sheffield University and the university librarian, la de Anne Bell, librarian at Warwick University, i la de Stephen Pinfield, chief information officer at Nottingham University.

divendres, 25 d’abril de 2008

Els investigadors i les seves biblioteques (1 de 2)

Un nou estudi sobre l’impacte del digital en les biblioteques. En aquest cas és un estudi sobre com els investigadors usen les biblioteques universitàries i els seus serveis. El “Researchers' use of academic libraries and their services” és un informe encarregat pel Research Information Network (RIN) i pel Consortium of Research Libraries (CURL). El RIN és un consorci dels Regne Unit d’Anglaterra format pels 4 organismes finançadors de l’educació superior, les 3 biblioteques nacionals i els 7 consells de recerca del UK. Va ser creat el 2005 per un període de 3 anys (allargat 3 ans més) per recollir dades sobre com treballen els investigadors i per ajudar-los en les seves tasques relacionades amb maneig de la informació. El CURL és un consorci format per les principals universitats de recerca del Regne Unit i té per missió “potenciar les capacitats de les biblioteques de recerca de compartir recursos en benefici dels investigadors locals, nacionals i internacionals. L’estudi vol recollir dades sobre com interaccionen els investigadors amb les biblioteques i s’ha fet en base enquestes fetes a 2.250 investigadors i a 300 bibliotecaris. El fan partint de dues bases: 1, la importància de les biblioteques per als investigadors en el passat i el present, i; 2, la constatació de que l’impacte del món digital està canviant moltes coses i entre elles la forma com treballen els investigadors i la relació que aquests tenen amb les biblioteques que els donen suport. Se suposa que si la forma com els investigadors treballen està canviant profundament, potser també ho faci l’ús d’aquests de les biblioteques i dels seus serveis. Així deu ser, perquè si alguna cosa està clara al llarg de l’estudi és el comportament diferenciat respecte el digital dels investigadors segons aquests pertanyin a algun dels 4 grups que s’estudien separadament: Ciències de la vida, les Ciències físiques, Ciències socials, i Arts i humanitats. A les p. 2-4 hi trobareu el resum executiu de l’estudi, resum al que jo afegeixo el meu. El Cap. 3 és una introducció i presentació general (p. 5-9) i és un repàs de la situació actual prou interessant de llegir i amb referències bibliogràfiques d’interès. Tracta la informació digital, les col·leccions digitals, la cooperació, el descobriment i accés d’informació, les metadades i catàlegs i la comunicació entre investigadors. El Cap 4. (p. 10-18) en que s’explora la ‘pressió’ que esta introduint la informació digital en les biblioteques i la distància que hi ha entre el que caldria fer i el que es fa. Apartats del cap.: quins elements estant dirigint els nous desenvolupaments en les biblioteques, si les biblioteques donen més o menys recolzament a la docència o a la recerca, que influeix a les biblioteques a l’hora de fer compres, sobre el finançament de les biblioteques i sobre si és fàcil o no per les biblioteques obtenir suport financer i com els investigadors creuen que les biblioteques podem millorar l’accés a la literatura de recerca. El cap. 5 (p. 19-27) tracta la biblioteca com a lloc, un lloc menys freqüentat pels investigadors que abans i un lloc que està transformant-se per ser més ‘amable’ per als estudiants. Temes: freqüència de visites a la biblioteca, la biblioteca com a laboratori, valors que la biblioteca ofereix des del punt de vista dels investigadors, ús remot de la biblioteca, ús de biblioteques d’altres institucions. El cap. 6. (p. 28-37) sobre la consulta dels investigadors. Sobre l’ús del recursos impresos, sobre com troben informació (vegeu el que es comenta de la tendència de molts investigadors de preferir el que és prou bo respecte el que és excel·lent), sobre L’ús que fan els investigadors dels fons de la seva biblioteca, sobre com obtenen documents no disponibles a la pròpia biblioteca i sobre l’ús del préstec interbibliotecari. El cap. 7 (p. 38-42) sobre noves formes de treballar dels investigadors: ús dels recursos digitals, increment de col·laboració entre investigadors, increment de la recerca interdisciplinar i la e-recerca i el seu impacte en les biblioteques. El cap. 8 (p. 43-56) sobre com els investigadors veuen les biblioteques i els seus serveis, capítol que tractarem amb més profunditat d’aquí uns dies en aquest mateix bloc i de forma especial perquè pot il·luminar als que en aquests moments estan pensant en com poden ser els plans d'estudis per als nous professionals. El cap. 9 (p. 57-67) sobre la visibilitat i l’accessibilitat dels materials de recerca: la digitalització d’arxius i de col·leccions especials, les col·leccions de recerca impresa, l’OA (Accés Obert) i la transferència de coneixements. Més sobre l’OA: fins a quin grau els investigadors estan familiaritzats amb l’OA (poc), sobre les perspectives diferents que tenen investigadors i bibliotecaris de com les biblioteques promouen l’OA, sobre l’ús que fan els investigadors de mitjans alternatius a les revistes tradicionals per difondre els seus articles, sobre la familiaritat en localitzar contingut OA. També sobre els repositoris [el Termcat ha acceptat el terme!] institucionals, si els investigadors saben si la seva institució en té i sobre la seva percepció de la seva utilitat. El cap. 10 (p. 68-70) sobre els mitjans usats pels investigadors per comunicar-se entre ells. El capítol acaba afirmant que els investigadors es mostren en general molt satisfets dels serveis que reben de les biblioteques però que a molts els falta un coneixement real del que les biblioteques fan (o poden fer) per ells (a vegades perquè alguns dels serveis de les biblioteques no estan ‘etiquetats’ com a tals i no se sap que qui el proporciona és la biblioteca). L’informe acaba amb uns apèndixs amb les dades metodològiques sobre com s’ha fet l’informe, les dades quantitatives (els qüestionaris passats als investigadors i als bibliotecaris) i les qualitatives (entrevistes telefòniques i focus groups)

dimecres, 23 d’abril de 2008

El futur del llibre pot passar per la seva deconstrucció

Quanta gent no s’ha adreçat a un bibliotecari per demanar-li, amb cara preocupada, si el llibre té futur, i volen i esperen una resposta que els alleugi, és a dir, volen que els diguem que sí. Són lectors que els agrada llegir en paper i que no s’imaginen un futur en el es poden veure privats d’aquest plaer. Però la pregunta està mal feta. Com ho estaria una que féssim sobre el futur dels aliments. Potser el públic general, no, però els bibliotecaris hem vist com alguns àmbits no fa massa ‘omplerts’ per l’imprès han quedat substituïts pel digital. Les bases de dades, per exemple. Les revistes acadèmiques (segons en quins àmbits) quasi també. I en veurem més, (potser) per aquest ordre les obres de referència, els manuals universitaris, les obres molt especialitzades de baix tiratge... No es poden fer afirmacions genèriques sobre el futur del ‘llibre’. El que pot ser cert en un àmbit (les revistes acadèmiques) pot no ser-ho en una altre (revistes de divulgació), les tendències que en un cas apunten amunt, en altres poden apuntar avall, les intuïcions ‘lògiques’ (cada vegada es publicaran menys títols) no es compleixen ... Per qui li pugui interessar, uns informes ‘vells’ d’OCLC són (a més de breus i fàcils de llegir) il·lustratius de que no es poden fer afirmacions ni generals ni fàcils. Vegeu: La futura desaparició dels llibres (en paper) ha estat repetidament anunciada. Ho va ser, per exemple, a la Fira de Frankfurt del 1994!!! Algun tipus de llibre (en paper) desapareixerà, segur, però els canvis del digital són més profunds que això. El llibre (algun tips de llibre) es transformarà. Potser el futur del llibre estigui en la seva deconstrucció. L’editorial Springer (tradicionalment coneguda com editora de llibres) ha incorporat els libres a la seva plataforma de difusió de continguts Springerlink, plataforma on fa poc només hi havia revistes. Els ha incorporat en fora deconstruïda, en capitols. Si feu una consulta per “library consortia”, per exemple, trobareu com a primer resultat un ‘artículo periodístico’ [i.e. de revista] i com a segon un capítol de llibre. Els llibres, els consumirem per capítols? Alguns segurament no i alguns potser sí. Segurament no el cap. 5 “Teoría del triple deseo” de Las arquitecturas del deseo d’en José Antonio Marina. Potser sí el Cap. 8 “Building an infrastructure for information” de Scholarship in the digital age de Christine L. Borgman. Alguns llibres podran escriure’s pensant en el seu consum fragmentat (enmig articles de revista o com a píndoles o microlectures per a iPods). I el llibre imprès, desapareixerà? Algun sí. D’altres n’imprimirem més que mai. Ja és el que fem amb les revistes electròniques (els articles de les quals imprimim a demanada en les nostres impressores individuals). La impressió és una tecnologia ‘vella’ que ha viscut (i està vivint) molts avenços. Imprimir tirades baixes o fins i tot llibres individuals (amb qualitat i ben enquadernats) és més que possible i ho serà més. Springer està preparant la incorporació a la seva plataforma de l’edició a demanda sempre i quan la faci un usuari d’una biblioteca que ha subscrit prèviament l’edició electrònica. El servei (tant nou que encara no té nom) consistirà en que el comprador (sí el llibre s’haurà de pagar) podrà encarregar el llibre que triï, s’editarà i enquadernarà a distància, s’enviarà per correu tal com ho fa Amazon i s’usarà complementant la seva versió digital (més interactiva però menys personalitzable). Perquè una empresa com Springer esta estudiant això? Perquè l’ús del llibre físic és més fàcil i perquè la gent vol tenir quelcom físic, contesten els responsables de l’editorial. Podem reflexionar-hi mentre comprem llibres per sant Jordi i pensem en totes les roses que hauríem de comprar si n’hi hagués d’haver una per cada persona que estimem.

dissabte, 19 d’abril de 2008

Visita de bibliotecaris holandesos a biblioteques de Barcelona

Aquesta setmana un grup d’uns 40 bibliotecaris holandesos han estat visitant diferents biblioteques de Barcelona. Mentrestant a Holanda tenia lloc la reunió anual de l’ELAG que l’any passat va celebrar-se a Bcn. Com a final de visita, han convidat als col·legues catalans que els havien rebut en dies precedents a tenir un informal simposi. Aquest s’ha fet a la Biblioteca de Catalunya i tenia com a tema de reflexió i debat “Reptes i oportunitats que el futur proper ens ofereix a la professió bibliotecària”. Segueixen a continuació (resumides) algunes idees que m’han semblat interessants i suggerents (i perdó per les possibles i mai mal intencionades transcripcions dolentes de les idees expressades). L’Eulàlia Espinàs, presidenta del COBDC, ha basat la seva intervenció en el canvi accelerat que el món i la societat en general estan tenint i, si el món canvia, les biblioteques i els bibliotecaris han de canviar de forma similar. Ha explicat l’estudi fet pel Col·legi entre els professionals en actiu que mostra que actualment hi ha prop d’un 30 % de professionals que treballa per empreses o de forma autònoma. [Per cert, he buscat l’estudi a la p. web del COBDC, però no l’he sabut trobar]. L'Alice Doek, de la Universitat d’Amsterdam ha explicat com a la seva universitat estant fent un curs en línia pel personal bibliotecari sobre com usar les noves eines de la Biblioteca 2.0 amb la intenció de que el personal de la biblioteca millori la comunicació amb l’usuari. La Glòria Pérez, de la Direcció General Cooperació Cultural de la Generalitat, ha parlat de les informacions que aquests dies el Departament de Cultura ha fet arribar als mitjans de comunicació: dades d’ús de les biblioteques el 2007, pla de noves biblioteques i nou pla de foment de la lectura. Ha posat èmfasi en la necessitat que tenen les biblioteques públiques de tenir mes documents (ara s’està bastant per sota de la mitjana europea) i de la tasca de substitució de les biblioteques públiques al no tenir cap sistema de biblioteques escolars. La Dorine Korsten, de la Mediateca de la Hogeshool Utrecht Faculteit Natuur & Techniek ens ha parlat una mica del sistema holandès d’educació superior i ens ha explicat que han tingut en compte per el disseny del nou edifici de biblioteca per la Facultat. Ha explicat com van anar a buscar inspiració en com s’organitzen els grans magatzems i han estat molt interessants dues idees:
  • Primer aprenentatge del món del comerç. Els passos a seguir per tota botiga’ són (per aquest ordre): 1, generar tràfic (=fer que entri gent a la botiga); 2, transformar aquest tràfic en visitants; 3, transformar aquests visitants en compradors o usuaris; 4, transformar els usuaris ocasionals en usuaris fidels, i; 5, fer que aquests usuaris vagin, a poc a poc, incrementant ‘el gasto’ (= l’ús dels serveis).
  • Segon aprenentatge del comerç. Organitzar la biblioteca com un espai per a la gent i tenir en compte: 1, quins productes es tenen; 2, quins serveis es donen; 3, com disposar els productes (els més atractius, els més usats, els que volem que es vegin...); 4, cuidar la presentació dels objectes, i; 5, tenir present que com a resultat global sempre hi ha l’atmosfera que es crea.
La Dolors Lamarca, Directora BC, ha exposat 5 idees. Interessant d’entrada: les ha elaborades prèviament en diàleg amb els seus principals col·laboradors a la biblioteca. Són:
  • La web és una gran oportunitat per incrementar la consulta de les col·leccions digitals. Posar col·leccions en forma digital a la xarxa és la millor manera de: 1, que la gent descobreixi coses que els poden interessar; 2, que el nostre país es vegi arreu del món
  • Cal que les biblioteques de tot tipus treballin juntes, i que les biblioteques ho facin amb museus i amb arxius.
  • Cal millorar la formació tecnològica dels bibliotecaris per tal que aquests puguin millorar els serveis seguint les línies de transformació de la societat.
  • Cal promoure el paper dels bibliotecaris com especialistes en l’ús de la informació digital per als nostres usuaris
  • Hem d’implicar els usuaris en la gestió i la vida de la biblioteca i això és possible gràcies a eines web 2.0, i fer-ho així pot ajudar a la biblioteca a tenir més visibilitat i prestigi.
En Peter van Laarhoven, de la UB de Groningen ha parlat de la importància de les compres consorciades i del OA (accés obert) però ha posat entre els reptes del bibliotecaris el de contribuir a fer una reforma profunda del sistema de comunicació acadèmica. Per cert, ha acabat elogiant la iniciativa catalana RACO. En Cristorbal Urbano, Degà Facultat BiD, ha parlat sobre reptes i oportunitats de les biblioteques des del punt de vista educatiu. Algunes de les seves interessants aportacions:
  • Internet afecta molt més el futur de les biblioteques i dels bibliotecaris que el futur d’altres professions com, per exemple, el de les clíniques dentals i dels dentistes
  • Com a gran repte: la crisi en la imatge i identitat bibliotecaris i la dissolució de la imatge tradicional del llibre i de la biblioteca. La seva reflexió és que si no tenim una imatge atractiva, tampoc serem capaços d’atraure noves persones a la professió ni més recursos per a les biblitoeques.
  • Com a gran oportunitat tenim l’enorme empenta a favor del canvi tecnològic que fa la vida (professional) potser menys confortabe però també més interessant.
  • Que no sigui però que en els canvis que es reclamen, ens obsessionem tant en llençar les coses veles que en l’aigua de rentar el nen no se’ns en vagi la criatura (es a dir, si ens transformem tant que no ens reconeix ningú, haurem perdut la imatge i el prestigi adquirits al llarg dels anys).
  • La millor idea de la vetllada: identitat és autoreconeixement [no auto-odi, afegiria jo]
En Paul Soetaert, de la Universiteit Rotterdam, en s ha presentat alguna de les amenaces que posen perill l’existència de la biblioteca universitària (increments de preus dels llibres i revistes, la invisibilitat de les biblioteques derivada de la digitalització massiva de documents, etc.) i que les pot portar a la desaparició. A continuació s’ha preguntat com podem fer les biblioteques + rellevants. La seva recepta és dedicar-nos intensament als nostres clients, a conèixer les seves necessitats i a satisfer-les: les dels investigadors (amb informació de qualitat), les dels professors (amb dipòsits per a materials docents) i les dels estudiants (amb biblioteques amb espais agradables i equipament adequats). La frase amb la que ha acabat la seva intervenció: tenim més oportunitats de sobreviure si contribuïm a infrastructura de recerca i al e- ensenyament. L’Ernest Abadal, Vicerector de política docent de la UB i Vicepresident CBUC que ha assenyalat el que des del seu punt de vsta són els 2 reptes principals de les biblioteques universitàries:
  • Repte 1: donar suport a la docència i l’aprenentatge. Per fer-ho, el nou context de l’EEES ens és molt favorable i també ho és el procés de revisió de les titulacions universitàries que actualment s’està duent a terme a Espanya. Tenim l’oportunitat d’adquirir noves competències.
  • Repte 2: fer que els nostres productes s’interconnectin amb altres sistemes d’informació de la universitat (com els campus virtuals o els sistemes de gestó de la recerca, etc.). Tenim aquó l’oportunitat de preparar-nos per dissenyar i gestionar sistemes d’informació.

dilluns, 14 d’abril de 2008

Cooperació entre biblioteques de l'església

Tal com ho explicava a un article, l’automatització de biblioteques que es va començar a fer arreu als anys 70 y 80 del segle passat va comportar un increment de la cooperació entre biblioteques. Els organismes creats llavors es van dir xarxes (networks). Als països més avançats en matèria de biblioteques, aquestes xarxes van tenir evolucions diverses, però a altres llocs les ‘xarxes’ perviuen i ara, amb la contractació de recursos electrònics, estan revifant-se i passant a fer de consorcis.

Aquesta és la situació de URBE (Unione Romana de Biblioteche Ecclesiastiche) què és una xarxa d’Universitats pontifícies i d’instituts teològics creada gràcies a que les biblioteques de la xarxa estan a la mateixa ciutat, tenen gran afinitat temàtica i, sobretot van iniciar el camí de la cooperació compartint programa informàtic.

La seva història s’inicia el 1988 quan 2 biblioteques de les que avui formen part de URBE van acordar compartir un programa d’automatització de biblioteques. La constitució oficial d’URBE es va fer l’any 1991 i els membres avui són 17.

Es governa amb una assemblea plenària de rectors de les institucions, una assemblea de directors de biblioteques i un consell directiu format pel director d’URBE, un administrador i 3 directors de biblioteques. El finançament és igualitari per les despeses bàsiques i, a més, cada institució paga una quota associada als programes als que cada institució participa.

Els seus programes cooperatius són:

  • Formació del personal. Iniciat el 2005.
  • Catàleg col·lectiu. Actualment en curs de reorganirzació.
  • Compres conjuntes d’informació electrònica Iniciat el 2006.
  • Manteniment de maquinari i programari dedicat a l’automatització de la gestió de les biblioteques.
  • PI. Iniciat el 2005.
  • Tenen en estudi fer digitalitzacions conjuntes (volen que els fons que cada biblioteca digitalitzi estiguin en un dipòsit comú) amb la intenció de reduir costos i facilitar l’obtenció d’ajuts externs.
Per cert, a Roma hi ha una xarxa amb un nom similar: URBS (Unione Romana de Biblioteche Scientifiche). URBS es va crear el 1992 i també té un catàleg col·lectiu. Per cert, la Biblioteca Vaticana, pertany a URBE o a URBS o a les dues?

dimecres, 9 d’abril de 2008

Articles (de revistes) als catàlegs (de llibres)

OCLC, el consorci de biblioteques sorgit de l’onada de cooperació del final dels anys 60 – principis dels 70 pot (torna) a estar revolucionant el món (bibliotecari). Nascut com una xarxa de l’estat d’Ohio, OCLC va anar creixent en la mesura que va créixer el seu catàleg col·lectiu, eina aquesta d’informació bibliogràfica i font de catalogació per copia de biblioteques de tot tipus (especialitzades, populars, universitàries...) i països. OCLC va viure uns quants anys d’ensimismament, segurament adormida en el seu propi èxit. Però amb el nou segle, alguna cosa va semblar que canviava a OCLC (o així m’ho sembla). La iniciativa del Dublin Core i l’anunci de la inclusió de registres catalogràfics (en Dublin Core) de recursos web al catàleg col·lectiu en va ser potser la primera mostra del mencionat resorgiment. 2 fites clau recents d’OCLC. 1a: Obrir el catàleg a l’accés al públic. Avui WorldCat. La idea ja no és tenir un catàleg com eina interna d’una biblioteca consultable (també a distància) pels usuaris ja fidelitzats, sinó construir una eina de descoberta de les col·leccions, és a dir, estar on està l’usuari i quan aquest ho necessita. Com ho fa Google Map, però amb localització de llibres. 2a: Algunes compres d’empreses-productes, com PICA, l’empresa que procedia del servi cooperatiu holandès que tots haguéssim volgut tenir a Catalunya fa uns anys, el programari per gestionar imatges Content.dm, usat a Catalunya ara per ara per la BC, el CBUC, l’IT i l’ICC i ara, fa alguns dies, l'EZproxy un programari per facilitar l’accés i l’autenticació a distància. Avui però, una notícia que m’ha colpit (positivament!), WorldCat ha incorporat les referències bibliogràfiques de 20 milions d’articles procedents del servei Inside de la British Library. Per què no incorporem les BBDD d’articles als nostres catàlegs? Aquesta era una pregunta que es podia fer quan un hom volia calibrar les virtuts professionals d’algun bibliotecari. Tinc resposta que no donaré ara, però sí que puc donar les raons per les que crec que OCC ho ha pogut fer ara:
  • tenen tants llibres que els articles afegits no ‘ofeguen’ el catàleg
  • el programari de gestió permet consultar la totalitat del catàleg o el catàleg ‘filtrat’ per tipus de documents (llibres, articles, DVDs i CDs)
  • si es fa la consulta a tot el catàleg, el programari permet visualitzar clarament els documents trobats per tipus
  • el programari els permet gestionar alhora registres amb MARC i amb Dublin Core
Preguntes finals:
  1. Què agermanava fa uns anys de forma exclusiva Barcelona i la capital de l’estat d’Ohio?
  2. Què caldria fer en catalogació a Catalunya per posar-nos al dia?
No em resisteixo a acabar amb la definició de WorldCat que fa OCLC: “is a Web portal to the global WorldCat catalog with a supporting program of data syndication that makes your library’s collection and services discoverable virtually anywhere on the Web, including major search engines such as Google, Yahoo! and Windows Live Search”. Amb visió de futur!

dissabte, 5 d’abril de 2008

Library Automation Marketplace 2005

En aquest blog ja hem parlat dels articles que, sota el nom genèric de “Automated system marketplace”, cada 1 d’abril publica el Libray Journal en el que es s’analitza el mercat de l’automatització de biblioteques. Els darrer venen signats per Marshall Breeding, i el darrer (publicat fa uns dies) porta per títol: “Opportunity Out of Turmoil: As the industry consolidates, competition heats up to provide next-generation catalogs, and open source enters the mainstream” En l’article d’enguany, l’autor destaca:
  • La constatació (ja feta en els darrers anys) de que el mercat viu una aturada. Des de la perspectiva nord-americana això vol dir que la major part de les biblioteques d’allà ja estan automatitzades i que el sector no creix com havia crescut. Els creixements venen ara de vendes fora dels EUA i de nous productes.
  • La concentració del mercat (una tendència també continuada al llarg dels darrers anys) que el 2007 va tenir un episodi que va afectar moltes biblioteques de Catalunya i la Nacional de Madrid: la compra de la fusionada SirsiDynis per Vista Equity Partnes. Els interessats en el tema poden trobar allà els avatars que van conduir a que el programari Corinthian no sortís al mercat.
  • L’entrada al mercat de noves empreses. Aquestes hi ha entrat amb nous productes i cal citar aquí OCLC amb PICA i amb Content.dm, ProQuest amb l’ERM Serial Solutions, Bowker amb AquaBrowser o MuseGlobal amb el seu producte de cerca federada.
  • L’entrada al mercat de nous productes que complementen els tradicionals ILS, mostra clarament que l’era de la integració s’ha acabat. Tinguin o no futur les empreses tradicionals, probablement ja no el tindrà el que el proveïdor de programari per a una biblioteca donada sigui una sola empresa. Avui és perfectament possible (i potser fins i tot aconsellable) que els serveis automatitzats d’una biblioteca es descomposin en elements (el nucli base de gestió automatitzada d’una biblioteca, el gestor d’enllaços d’una altra, el metacercador, la interficie d’usuari, l’ERM ...) i que aquests es comprin a diferents empreses.
  • És clar també que la informació digital és la que dirigeix la innovació. El dinamisme del mercat procedeix de productes ja ‘vells’ com els gestors d’enllaços i els motors de cerques federades i de productes més nous com els gestors de recursos electrònics i les interficies de ‘descoberta i subministrament’ en un sol cop com Primo de Ex-Libris, Encore d’Innovative o Visualizer de VTLS.
El resultat final és que molts pocs programaris concentren la major part d’instal·lacions i clarament les fetes a les principals biblioteques o consorcis. La llista dels sistemes més venuts està formada per sis productes de forma o altra coneguts aqui i que són (per aquest ordre): Aleph 500, Unicorn, Horizon, Milennium, Voyager i Virtua. Cal dir que el sis pertanyen a només quatre empreses: SirsiDynix (amb Uicorn i Horizon), Ex-Libris (amb Aleph i Voyager), Innovative amb Milennium i VTLS amb Virtua. L’article destaca dues tendències emergents i que, al meu entendre poden ser importants per les biblioteques si es consoliden: el subministrament de serveis d’automatització de forma remota i la de programaris do codi lliure distribuïts per empreses que, en aquest cas, no guanyen diners amb la venda de llicències sinó amb el subministrament de serveis. Podeu també trobar un comentari al anàlisi anual del mercat d’automatització de biblioteques al blog bibliotecarios_2.0. I, per acabar, felicitar la Berta que per fer-nos feliços a molts va néixer avui fa alguns anys.

dimecres, 2 d’abril de 2008

A la manera d’Olot

L’Observatori del Paisatge de Catalunya és un ens d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. Un dels principals objectius de l’Observatori del Paisatge és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l’aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge. Dissabte passat l’Observatori feia una jornada de portes obertes que em va permetre aprendre moltes coses i passar un bon dia. Vaig tenir a més la sort de dinar al costat de Lluís Sacrest, alcalde d’Olot, polític d’idees clares i gens sectàries i home de conversa interessant. M’explicava que Olot té uns 33.000 habitants dels quals un 20% són immigrants i la manera com la ciutat ha fet front a l’escolarització de nens de procedències de famílies immigrants. La recepta, ‘a la manera d’Olot’, seria
  1. Enfrontar-se al problema des del començament i no deixar que creixi sense intervenir-hi
  2. Millorar les solucions de mica en mica i sense parar.
  3. Fer-ho de forma global (en aquest cas tractant de forma igual l’escola pública i la concertada)
  4. Sempre i a tota hora amb la voluntat d’arribar a algun lloc i, per tant, tenint una visió de cap on anar.
La relació amb les biblioteques? On la volguem trobar si és que volem aprendre dels altres. Apliquem la recepta olotina a la clamorosa absència de recursos electrònics a les biblioteques populars. Com podíem haver-nos enfrontat al ‘problema’:
  1. Iniciant-ho des que van començar a aparèixer materials e- (BBDD, revistes, p. web, etc.), amb el risc d’equivocar-se i de desaprofitar algun recurs, però amb la seguretat que de l’experiència en traurem coneixement.
  2. Aprenent de les fórmules inicials, rectificant i ampliant els recursos e- que incorporem.
  3. Fent-ho no de forma segregada i sí de forma integrada (integrada amb la resta de materials de la biblioteca, integrada amb les necessitats dels usuaris i integrada amb el que fan altres biblioteques que, en això, poden estar més endavant)
  4. Amb una visió del que fan les biblioteques de l’entorn (i especialment les de països que van més endavant que nosaltres) i l’actitud proactiva de saber on es vol arribar.
No és una recepta màgica però podem provar-ho.