diumenge, 30 de març de 2008

La societat de la Informació a Espanya

La Fundación Telefónica va publicar l’any 2000 l’estudi La sociedad de la información en España: presente y perspectivas 2000, estudi que va tenir continuïtat el 2001 (La sociedad de la información en España: perspectiva 2001-2005) i el 2002 (La sociedad de la información en Europa: presente y perspectivas). Eren estudis Delphi en els que diversos consultors-experts opinaven sobre el que podia ser el futur en la SI. En els darrers anys, aquells estudis de prospectiva s’han convertit en estudis sobre la SI a Espanya. El darrer (“La sociedad de la información en España 2007” ha estat publicat per l’editorial Ariel i la Fundación Telefónica. ISBN 978-84-08-07798-5) i sens dubte que mereix alguns comentaris. L’estudi és una obra extensa (420 p.) que es divideix en dues parts: la SI a Espanya i la SI a les comunitats autònomes. Els informes destaquen per combinar una visió exterior (què passa al món i a Europa) amb les dades espanyoles. Potser tant interessant com les mateixes dades que donen de la situació espanyola sigui l’anàlisi de la situació a nivell internacional, anàlisi que inclou una dedicació destacada a les tendències que es poden observar. Les dades són nombroses i documentades i es presenten en forma de gràfics molt entenedors. El contingut de l’estudi presta una atenció especial (lògica essent fet de qui està fet) cap a la telefonia i a les xarxes de comunicacions. L’obra comença amb un resum executiu que no és tal, perquè en lloc de resumir les troballes principals de l’estudi, fa una síntesi d’un nivell superior i destaca els 8 trets principals de la SI. Aquests són prou interessants com per resumir-los:
  • Creixen els internautes i l’ús intensiu de serveis
  • Millora i s’estén la banda ampla
  • Hi ha un procés clar de concentració empresarial en el sector
  • La web es fa mòbil gràcies a la telefonia
  • Els fabricant estan interessats en fer recerca sobre nous terminals per estar a la xarxa
  • La web granular comença a donar resultats (APIs)
  • Continua la revolució de la TV
  • El sector de la música es transforma
Es capítols 1, 2 i 3 analitzen respectivament l’ús de les TIC per part dels ciutadans, les empreses i l’administració. Cal destacar aquí les múltiples dades que es poden trobar sobre, per exemple com s’accedeix i per a que a Internet. Respecte la rasa digital, l’estudi mostra que les diferències en accés a Internet no són de gènere però si d’edat i de nivell econòmic. [Per cert, al diari El País de 23.03.08, Imma Tubella, rectora de la UOC publicava un article que posava emfasi en les grans diferències d'ús d'Internet respecte l'edat, una diferència menor del que sembla segons uns estudis del JISC que algun dia hauem de comentar aquí] El capítol 4 tracta els serveis i els continguts. En l’apartat de l’ús de serveis i accés als continguts (p. 148-214) parla de: els serveis de comunicacions, els buscadors usats, els medis socials (xarxes, socials, weblogs, vikis...), la informàtica online, els multimedia, els serveis sobre xarxes P2P, la banca en línia, el comerç e-, la e- administració, la e- sanitat i l’educació. La 2a part tracta la SI a les comunitats autònomes espanyoles. Per cada CCAA es descriu la situació actual de la SI i es relacionen les principals activitats relacionades amb la SI esdevingudes a l’autonomia. En el cas de Catalunya (p. 328-337) els apartats són: la SI i els ciutadans, la SI i les empreses, la SI i l’administració, les infrastructures TIC, la formació en TIC i els serveis i continguts. Val la pena mirar els projectes TIC que les diferents conselleries afirmen tenir en curs (p. 330-333) així com l’oferta de serveis als usuaris que fa l’administració pública de Catalunya (p. 335-337).

dijous, 27 de març de 2008

Amor i raó – Cor i cervell

Si les biblioteques són coneixement, és a dir raó (cervell) i la cooperació són relacions, és a dir amor (cor), aquest blog pot dedicar una de les seves aparicions a la inevitable bipolaritat conformada pel coneixement i l’amor. Amb aquest dos elements fem (hauríem de fer) paret, construïm. Avui, de feina, un dia en el que saber què fer ha pogut ser gràcies a les relacions humanes teixides abans de saber. Per si ajuda, un lloc estimulant en el que es pot exercitar la reflexió i fer créixer les habilitats artístiques. Per anar-hi, cliqueu aqui, i després cliqueu sobre qualsevol quadrat, i cliqueu sobre qualsevol quadrat, i cliqueu sobre qualsevol quadrat ... (dedicat a un amic que avui era molt feliç, amb el desig de que continuï essent-ho).

dilluns, 24 de març de 2008

10 previsions de futur de l'ACRL

Les vacances de Setmana Santa em permeten ordenar i rellegir papers. (Re) trobo el “Environmental scan 2007” que va preparar l’Association of College & Research Libraries. El document (un de similar havia estat fet el 2003) té per intenció identificar les tendències que definiran el futur de les biblioteques universitàries, recolzar la recerca adreçada a millorar les pràctiques bibliotecàries en les biblioteques universitàries i desenvolupar recursos que recolzin l’educació professional continuada dels seus membres. El document ha de servir de base dels debats que es faran al Congrés Nacional de l'ACRL d’aquí pocs dies (Baltimore, March 29 to April 1) i ha estat fet amb un mètode mixte consistent tant en la revisió de la literatura professional com entrevistant a 'member leaders'. El document ha estat preparat per un comitè de 14 membres que va preparar una relació de supòsits de la qual se’n van extreure les 10 principals ‘prediccions de futur’. Segons Pamela Snelson, la presidenta de l'ACRL, "Aquestes prediccions subratllen el paper dominant que les tecnologies i les expectatives del usuaris estant tenint cada vegada més en les biblioteques", i "Les tendències subjacents ofereixen noves oportunitats a les biblioteques i als bibliotecaris acadèmics". Les previsions (resumides a p. 4 i desenvolupades a les p. 8-20) són:
  1. Hi haurà més informació e- (+ repositoris, + retrodigitalització, + activitats de preservació)
  2. Les habilitats requerides als bibliotecaris seran cada vegada més diverses per tal de donar suport a uns serveis bibliotecaris en evolució.
  3. Hi haurà més demanda d’accés als recursos i serveis (tradicionals) en un context en el que els usuaris esperen cada vegada més que la biblioteca els ofereixi entorn ric en informació digital.
  4. Es debats sobre la propietat intel·lectual seran cada vegada més intensos i els recursos relacionats amb la gestió de la propietat intel·lectual seran un apart important dels serveis de la bu a la comunitat acadèmica.
  5. La demanda de serveis relacionats amb la tecnologia i d’entorns rics en tecnologia serà creixent i requerirà finançament addicional.
  6. L’educació superior serà vista cada vegada més com un negoci (business) i a la biblioteca se li demanarà cada vegada més que reti comptes i que mostri de forma quantitativa la seva contribució a la formació i a la recerca.
  7. Com a resultat de l’expressat anteriorment, els estudiants es veuran ells mateixos cada vegada més com a clients i demanaran cada vegada més que els serveis, facilitats i recursos s’ajustin a les seves necessitats.
  8. L’ensenyament en línia serà una opció cada vegada més comú dins l’ensenyament universitari i coexistirà amb el model d’ensenyament presencial sense amenaçar-lo.
  9. Continuarà creixent l’accés lliure i públic a la informació provinent de recerca feta amb fons públics.
  10. La protecció a la privacitat i el recolzament a la llibertat intel·lectual continuarà essent un tema important per a les bu.
L’informe relaciona alguns altres temes destacats com emergents però que no han entrat en la llista dels ‘top ten’. En destaco:
  • La creixent cooperació entre biblioteques universitàries, públiques, especialitzades i escolars en temes d’interès comú com pot ser-ho l’alfabetització informacional.
  • La pressió per fer els entorns físics de les biblioteques més amables.
  • La integració creixent dels serveis bibliotecaris en la recerca i la docència.
  • El desplaçament de molts documents impresos a magatzem remots (sovint col·laboratius).
  • El sorgiment de nous serveis derivats de la ciència e- i de les aplicacions d’aquesta a les ciències socials i humanitats.
Al final (i no pas com a menys important) una bibliografia seleccionada (de les p. 22 a la 29).

dimecres, 19 de març de 2008

Col·lapse (i coperació)

Per recomanació d’un bon amic, als Reis els vaig demanar que em portessin el llibre de Jared Diamond “Colapso: por qué unas sociedades perduran y otras desaparecen” (Barcelona, Debate, 2006). Amb aquest llibre Diamond ens intenta explicar perquè algunes societats van ‘col·lapsar-se’, és a dir, van ‘fracassar’. Proposa un marc de cinc elements que permetria comprendre i explicar com determinades civilitzacions o societats van enderrocar-se (i, per tant, també, perquè algunes societats presents poden enderrocar-se). En el seu llibre analitza societats (tant del passat com del present) col·lapsades i mostra com l’origen del fracàs cal buscar-lo en l’existència d’un o de més d’un d’aquest 5 elements. Aquests són (vegeu p. 32-38): el mal que la societat causa al seu entorn, el canvi climàtic, la presencia de veïns hostils, el decrement del recolzament de veïns amistosos, les respostes que la societat dóna als seus problemes. Deixant a banda l’aspecte mediambiental del llibre, a mi em sembla que els 5 elements de Diamond es poden aplicar per analitzar les possibles causes de col·lapse d’organitzacions com, per exemple, la biblioteca. Aquesta podria desaparèixer per alguna o per una combinació de causes:
  • Degut a mesures introduïdes pels propis bibliotecaris com podria ser-ho una excessiva burocratització dels servies bibliotecaris o la confusió dels mitjans per finalitats en algunes activitats com típicament ha estat la catalogació
  • El canvi de l’entorn que crea condicions ‘ambientals’ totalment noves com podia ser l’increment de benestar econòmic que podia haver fet que la biblioteca pública, nascuda de condicions d’escassetat, fos prescindible
  • La presencia de veïns hostils com en algun moment ho han estat els agregadors de continguts que van intentar els anys 80-90 fornir d’informació a alguns usuaris (investigadors i altres usuaris d’informació d’alt nivell) fent un by pass a les biblioteques amb el pay x view.
  • La disminució de recolzament d’aliats tradicionals com podria passar amb el professorat i gestors universitaris que preferissin assignar el pressupost de les biblioteques a despeses més visibles en un món en el que tota la informació ja és a la xarxa
  • La incapacitat col·lectiva de donar respostes addients als canvis evidents de l’entorn.
La reflexió final té a veure amb la cooperació. Els errors propis del passat, els canvis exteriors recents, l’aparició de nous agents i la desaparició dels companys de viatge de tota la vida, qualsevol d’aquestes quatre coses o les quatre alhora poden passar, però l’efecte definitiu sobre una organització (la biblioteca), depèn de la capacitat de resposta col·lectiva. Les biblioteques han mostrat aquesta capacitat: han incrementat la seva productivitat usant la catalogació per còpia, han multiplicat els beneficis del món digital comprant informació en consorcis, han renovat l’aliança amb el professorat universitari essent els gestors dels repositoris col·lectius d’informació... És, doncs, almenys en el nostre cas, la intel·ligència col·lectiva i la resposta social la que ha donat capacitat de sobreviure a aquesta organització que anomenem biblioteca.

divendres, 14 de març de 2008

Per estar al dia: JAL Guide

Ai!, estar al dia. Llegir, tenir temps per llegir, saber què llegir. Hi ha diferents maneres de fer-ho i seguir les recomanacions dels amics no és pas la pitjor. Però, a vegades, i potser per seguir un camí propi i no adotzenat, val la pena seguir o clavar un cop d’ull a algunes de les bibliografies sistemàtiques que la nostra professió ofereix. Una de les més conegudes és la secció “The JAL Guide to the professional literature” que es publica a cada número del Journal of Academic Librarianship. Els darrers els signen Laura Reiner i Allen Smith. L’objectiu de la guia és subratllar els articles, llibres, p. web considerats importants per als bibliotecaris universitaris. Només ressenyen textos en anglès. De cada article en fan una breu ressenya o n’extreuen algun fragment del resum. Els articles considerats de + interès els assenyalen amb un ombrejat. Les seccions fixes de la JAL Guide: arxius, catalogació i classificació, censura i llibertat intel·lectual, gestió de la col·lecció, conservació i preservació, propietat intel·lectual, BBDD, biblioteques digitals, llibres e-, revistes e-, recursos e-, emprenedoria, informació governamental, educació superior, política de la informació, tecnologies de la informació, biblioteconomia, marketing, museus, OPACs, privacitat, serveis de referència, fonts de referència, comunicació erudita, serveis especials, estudis d’usuaris, www. Buf, però va la pena. Sempre s’hi troba alguna cosa que pot il·luminar la nostra feina i proporcionar-nos aquests estranys (i escassos, ai las!) moments de plaer derivats de la lectura d’alguna cosa intel·ligent.

dimarts, 11 de març de 2008

Una estratègia per a les biblioteques universitàries

Al College & Research Libraies del setembre del 2007 (v. 68, n. 5, p. 418-434) hi ha sortit un article que considero interessant. L’escriu David W. Lewis (Director de la biblioteca de la Indiana University-Purdue University Indianapolis) i té per títol: “A strategy for academic libraries in the first quarter of the 21st century”. El resum que segueix no eximeix ningú de la lectura d’un article clar, amè i interessant. En un entorn competitiu com l’actual, les biblioteques han d’emfatitzar el seu valor per a les universitats a no ser que vulguin que els recursos d’aquestes vagin a centres per als estudiants. En el passat era difícil (o impossible) imaginar-se una universitat sense biblioteca, però en el present (i en el futur) pot ser difícil saber que seran les biblioteques. L’autor a l’article pretén proporcionar una estratègia per a les bu a l’era digital L’autor parteix de la base que:
  • Les biblioteques són un mitjà i no una finalitat
  • Les biblioteques s’enfronten a una àmplia varietat de tecnologies ‘perturbadores’ que poden afectar el seu futur
  • Els canvis reals exigeixen això, canviar de veritat
  • Tenim davant nostre moltes oportunitats
El trencaclosques té 5 parts:
  • Completar la migració des de l’imprès al digital, p. 420-422
  • Retirar fons (impresos) obsolets a magatzems de preservació, p. 422-423
  • Redissenyar la biblioteca com a espai d’aprenentatge, p. 423
  • Reposicionar la biblioteca (i els seus serveis i recursos) de manera que aquesta s’incrusti en la formació, l’aprenentatge i a la recerca, p. 423-425
  • Canviar l’enfocament: de compradors de materials a ‘curadors’ dels continguts, p. 425-426
Ofereix un dibuix sencer del trencaclosques, segons el que algunes de les peces mencionades anteriorment suposaran estalvi de recursos humans i altres més necessitats de recursos. Això requerirà (serà una oportunitat per a) canviar la composició del personal de la BU. L’autor creu que:
  • El nombre de personal de suport disminuirà
  • El nombre de personal amb coneixements tecnològics augmentarà
  • El nombre de personal bibliotecari es mantindrà
  • En global, el nombre de personal de la biblioteca es mantindrà, però caldrà una gestió flexible del personal
L’autor dóna alguns consell per gestionar les tecnologies i la innovació d’entre els quals en destaco un: “no demaneu als usuaris què volen, però mireu què fan amb les eines que els proporcioneu”.

dijous, 6 de març de 2008

Dipòsits e- col·lectius a Holanda

Val la pena parlar-ne. Per exemple del “Cream of Science”, que mostra els resultats dels investigadors més prominents del país, ara mateix 229 persones amb 47.071 publicacions de les quals un 60% poden ser accessibles a text complet (i la resta en metadades ja que estan protegits per copyright). L’experiència l’explicaven Feijen Martin i Annemiek van der Kuil a l’article: "A Recipe for Cream of Science: Special Content Recruitement for Dutch Institutional Repositories " publicat a Ariadne, Issue 45 (October 05). [6 p.] que m’ajuda a resumir la Sandra Reoyo i del que es pot destacar:
  • És una part del dipòsit DAREnet (vegeu més avall) que es va iniciar l’octubre del 2004. Cada una de les institucions participants en DARE va ser convidada a seleccionar 10 investigadors de prestigi i a fer la llista completa de les seves publicacions. Entre gener i maig 207 investigadors es van unir a la “Cream” (l’objectiu eren 150).
  • Copyright. Els va sorprendre: que tots els materials publicats abans o durant el 1997 podien formar part d’un dipòsit sense restriccions de copyright i que la majoria dels autors no sabien quins drets tenien sobre els documents o quins contractes havien signat amb els editors. Les biblioteques van invertir força temps en investigar quins articles es podien incorporar en el dipòsit. Van usar SHERPA. Dels materials amb restriccions de copyright només es van introduir les metadades, però un 60% dels documents són d’accés obert.
  • Metadades. La majoria de les biblioteques no tenien informació completa dels articles per aquest motiu els registres d’aquests documents no ofereixen sempre un registre de metadada complet.
  • Digitalització. Menys del 20% dels documents publicats abans o durant el 1997 estan disponibles en versió electrònica, per tant es van haver de digitalitzar. Ho van amb recurs interns i externs.
  • Web. Per a cadascun dels investigadors es va crear una pàgina pròpia amb la seva foto, camps de recerca i especialitat, premis, lligam a la seva pàgina personal, etc.
  • Finançament / Cost. Van començar amb un pressupost de 100.000€ (SURF). Després es va ampliar a 200.000€ pel número addicional d’investigadors
Conclusions:
  • El projecte ha creat més consciència dels dipòsits en la comunitat científica, ha millorat la relació entre els bibliotecaris i els investigadors i ha augmentat considerablement el contingut dels dipòsits
  • Pels investigadors el més important era tenir tota la seva publicació junta i en versió digital. A més de la prevenció davant de la seva possible pèrdua
  • Amb aquests materials inclosos en el dipòsit s’ha aconseguit trencar el mite de que els documents inclosos e n els dipòsits són de baixa qualitat
  • Cream of Science no es suficient per garantir el bon desenvolupament de DARE. Es necessiten noves idees per convèncer als investigadors en “estimar” els dipòsits
  • Els bibliotecaris hem d’aprendre parlar els llenguatge dels científics/investigadors. Cal acceptar que els dipòsits estan encara en una etapa immadura i que hi ha coses que no funcionen o no funcionen com nosaltres voldríem. Cal ser flexible i anotar les necessitats per millorar-ho a posteriori
Sobre DAREnet
  • no és un dipòsit pròpiament dit, sinó un servei de cerca dels dipòsits e- de les universitats i institucions de recerca holandesos
  • creat pel consorci SURF al que hi participen les universitats, la biblioteca nacional, la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences i la Netherlands Organisation for Scientific Research (NWO).
  • conté 148.627 objectes digitals (21.02.08)
  • té tres parts: DAREnet (publicacions científiques i resultats de recerca), Cream of Science i Promise of Science (amb 18.815 tesis doctorals e- de totes les universitats holandeses)

dissabte, 1 de març de 2008

Biblioteca pública y inmigración

Hace algunos días en la Biblioteca Central Tecla Sala del Hospitalet se celebró la Jornada Biblioteca Pública i Immigració.

La Jornada estuvo organizada por el Goethe Institut de Barcelona, el U.S. Consulate General de Barcelona y el Ayuntamiento del Hospitalet. Los materiales de las Jornadas están disponibles en la p. Web del COBDC.

Yo llamaría la atención a la presentación de Fred Gitner, de la biblioteca pública de Queens (Reaching immigrant populations : serving the culturally and linguistically diverse). Aunque entre los bibliotecarios norteamericanos hoy esté bien hacer broma sobre las presentaciones en power point o programas similares, yo encuentro a menudo en ellas grandes lecciones de cómo exponer un tema. El contenido de la mencionada (en inglés) es también recomendable:

  • Presenta el tema de la inmigración con datos sobre España
  • Pasa a situar el tema en Queens (por cierto, solo un 44 de los ciudadanos de Queens hablan solamente inglés, el resto tienen una segunda lengua)
  • Fotografías con muestras de la importancia de las comunidades no norte americanas en Quens
  • La misión de la BP de Queens: “proporcionar servicios de calidad, recursos y oportunidades para el aprendizaje a lo largo de toda la vida en libros y en otros formatos para satisfacer las necesidades e intereses informativos, educativos, culturales i recreacionales de su población diversa y cambiente
  • Análisis de la comunidad de Qeens
  • La formación del personal de la biblioteca en la diversidad
  • Las colecciones (el ponente destacó las colecciones en español, chino y coreano)
  • Los programas educativos de la biblioteca
  • Las relaciones de la biblioteca con entidades de Queens (partenariado)
  • Campañas de márqueting y promoción de la biblioteca.
Por cierto, de la biblioteca pública de Queens hablamos en este blog hace unos días.