divendres, 29 de febrer de 2008

Camins de futur per als estudis d’informació i documentació a la universitat

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB) ha celebrat el Segon seminari de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer (curs 2007-2008): " Camins de futur per als estudis d’informació i documentació a la universitat del 2010". Avui 28.02 i sota el títol "Camins de futur per als estudis d'informació i documentació a la universitat del 2010" s’ha fet un debat sobre les transformacions dels estudis de biblioteconomia i documentació en el marc de la convergència europea en matèria d'universitats.

La conferència central ha estat encarregada a Lucy Tedd, professora del Departament of Information Studies de la Aberystwyth University

Per si pot ser d’utilitat, incloc aquí les notes preses de la conferència.

Els estudis de biblioteconomia al món:
  • La 1a escola va ser a NY el 1887, la 2a a Canadà i la 3a fou l’Escola de Bibliotecàries a Barcelona el 1915. Avui (2008) al món hi ha unes 300 institucions que ensenyen biblioteconomia, arxivística o estudis sobre informació
  • El naixement de les escoles està estretament relacionat amb el naixement de les associacions professionals (ALA - 1876, LA – 1877). Aquestes llavors pensaven que la millor formació era la pràctica, no la teòrica. Algunes associacions professionals (la LA el 1940) van fer exàmens d‘acreditació de bibliotecaris. Avui però el ‘control’ de l’accés a la professió està a les universitats no a les associacions
L’educació de Library and Information Science (LIS) a Europa presenta algunes variacions:
  • En general s’observa una evolució d’una educació vocacional a una formació més acadèmica.
  • En alguns països és una educació més professional que acadèmica i en altres al revés.
  • Hi ha opcions formatives de grau LIS + master LIS (com aquí) com també de qualsevol grau + màster LIS.
L’educació LIS al Regne Unit d’Anglaterra:
  • Hi ha 17 institucions d’educació superior que ofereixen cursos acreditats pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) (vid. Article a BiD (2006), al no. 16 i al no. 17
  • Els cursos acreditats són tant de grau com de postgrau.
  • Els cursos de postgrau estan situats a diferents facultats i departaments: a la Business School, al departament de Computer and Information Science, a l’Escola de Library Archive and information studies, a l’Escola de Computing and Engineering and information science, al departament d’Infrmation studies o al d’Information Science.
  • Cursos de grau n’hi ha 6, a 6 departaments (Information and Library Studies, Business management and libraries, ...)
  • Masters, n’hi ha 17, normalment d’1 any durada, en modalitats presencial, a temps parcial i distància: ILS, Information and library management, Information and knowledge management, Librarianship
  • A més, hi ha masters especialitzats: Information management, Information management in cultural sector, Digital Infrmation management, Information services management, Records management, Health IM...
  • Institucions que al Regne Unit donen suport a l’educació i aprenentatge en LIS: BAILER – British Association for Library and Information Education and Research, LIMES – Library Inf Management Employability Skills: crea materials docents
Educació LIS a Aberystwyth
  • El 1964 es va fundar el College of Librarianship Wales; el 1989 el College entra a formar part de a U. d’Aberystwyth, el 2008 el departament d’estudis en informació és un dels 18 departaments de la universitat.
  • Tenen 11 professors FTE, 17 estudiants de doctorat, uns 1.000 estudiants d’arreu del món (alguns a distància) en cursos de grau o de master.
  • L’ensenyament a distància el van començar el 1986. Ara tenen 1 grau i 5 masters, la Open Learning Unit els dóna suport.
  • Tenen un master generalista, 5 d’especialitzats i uns estudis de grau (de 3 anys). Tots els masters tenen uns mòduls troncals (com, informació i societat, recuperació de la informació, gestió de la col·lecció...) + mòduls opcionals.
  • La formació pràctica és molt important. Una part important de la formació la fan professionals visitants i visites a centres d’informació (vid. Article de Gerda van der Meulen a: BiD no 19)
El procés de convergència europea (Bolonya)
  • Declaració de Bolonya signada el 1999 per crear el 2010 un espai europeu de l’Educació Superior per: afavorir mobilitat dins Europa, atreure estudiants de fora Europa a estudiar a Europa, i millorar el nivell de formació dels ciutadans europeus
  • Línies d’acció: Crear un sistema de cicles educatius comprensible i compatible fet pels estudis de grau (undergraduated), de master i de doctorat), Establiment d’un sistema de crèdits, Promovent mobilitat, cooperació i assegurament de la qualitat, Basat en la mesura de 60 crèdits any (unes 1500 o 1800 h any).
  • Es fomenta la cooperació europea. Per exemple, a nivell doctorat nòrdic i bàltic (NORSLIS). DILL (Digital information library learning), programa de 2 anys que es fa 1 semestre a Oslo, 1 a Tallin, 1 a Parma i en el 4 semestre es fa un treball o tesina).
  • A més: EUCLID, EBLIDA, IFLA. EUCLID. Organitza els congressos anuals BOBCATSSS (d’estudiants d’estudis LIS). EUCLID. Organitza congressos sobre els estudis de biblioteconomia (Tessalònica el 2002, etc.).
Perspectives europees de l’educació LIS segons projecte d’EUCLID
  • LIS no és només per a bibliotecaris, també és per a arxivers, museòlegs...
  • iSchools (information schools)
Factors que afecten el currículum de LIS
  • La influència de les tecnologies en l’ensenyament i l’aprenentatge (per ex., les xarxes socials i la web 2.0 en general).
  • La reglamentació política i administrativa de cada lloc.
  • Els requeriments de la institució que acredita. Per exemple, a UK tenen les acreditacions de CILIP i de l’associació d’Arxivers i la de l’agència de qualitat universitària del regne unit.
  • Fer front als reptes: reducció de personal, necessitat de produir material per a ensenyament a distància, mantenir equilibri entre recerca i docència...
  • Possibles desenvolupaments futurs: fer cursos nous que atreguin nous estudiants (presencials o a distància), preparar cursos especialitzats, explorar la possibilitats de l’ensenyament e-, ...

A continuació hi havia debat, però he hagut de marxar.

dimarts, 26 de febrer de 2008

1M de llibres... digitals

Resumim la notícia de que la biblioteca de la University of Michigan ha posat el seu llibre 1 milió en línia. Aquest milió de llibres són una part dels 7,5 milions de volums de la biblioteca (recordem que els nord americans inclouen les revistes en el seu recompte de volums).

Les obres digitalitzades es fan disponibles a través del catàleg. Les obres incloses són de domini públic i poden consultar-se en text complet, o estan subjectes a copyright poden ser buscades en línia i es permet als usuaris que n’avaluïn el seu contingut abans de decidir comprar-lo a una llibreria o agafar-lo en préstec de la biblioteca.

El llibre 1M és "Maria Mitchell, life, letters and journals," (una astrònoma del S. XIX). La majoria del volums són producte del Michigan Digitization Project, que la universitat fa en col·laboració amb Google, projecte, doncs, similar al que té aquesta empresa amb la Biblioteca de Catalunya i amb altres biblioteques de Catalunya.

Més coses, podreu trobar-hi un mapa de processos del procés de digitalització i fotografies de les 436 persones que treballen a la University of Michigan University Library i que d’una manera o altra han col·laborat amb el projecte

Un milió de llibres són, per exemple, 42 terabytes de memòria !!!!!!!!!! Podeu veure les múltiples equivalències d’1M llibres al power point que han preparat

Més artístic i menys conceptual, diferents fotos del projecte (que tenen a flickr). Es poden veure en versió miniatures i projecció o en forma de detall (molt més interessant des del meu punt de vista i que és de visita obligada per als interessats en la història del llibre i de la seva confecció).

diumenge, 24 de febrer de 2008

Satisfacció sobre l’automatització de biblioteques

El Library Journal publica des de fa molts anys i sempre en el seu número del 1 d’abril unes anàlisis del mercat de l’automatització de biblioteques sota el nom de “Automated system marketplace”. El primer que tinc llegit (segons les meves notes) és de 1988 i el signaven Robert A. Walton i Frank R. Bridge. Aquestes anàlisis anuals de la situació i l’evolució del mercat permeten fer-se una idea de les principals tendències del sector i ajuden a fer articles com el de Marina Salse sobre els sistemes de gestió de biblioteques al segle XXI, o el meu sobre 25 anys d’automatització de biblioteques a Catalunya. Els darrers “Automated system marketplace” han estat signats per Marshall Breeding i es basen en informació proporcionada per les empreses que comercialitzen programaris de gestió bibliotecària, tradicionalment coneguts com a ILSs (Integrated Library Systems). Bé, doncs, Marshall Breeding ha adreçat una enquesta no als venedors d’ILS, sinó als compradors: “Perceptions 2007: an international survey on library automaton” L’estudi és especialment adequat ja que el sector ha viscut alguns canvis importants en els anys immediats: fusions de companyies o compra de companyies per altres i aparició de nous productes (gestors d’enllaços i metabuscadors, per exemple. A això cal sumar-hi una perceptible insatisfacció entre les biblioteques respecte el s productes i serveis que reben de les empreses d’ILS, insatisfacció, però, que haurem de tractar en una altra ocasió. M. Breeding va posar en circulació un qüestionari l’agost del 2007 que ha rebut 1.779 respostes, majoritàriament procedents dels Estat Units de Nord Amèrica (1.484), però també d’altres països. Unes 1.000 respostes venien de biblioteques públiques, unes 500 d’universitàries i 53 de consorcis de biblioteques. Les preguntes són 5:
  • Com de satisfeta està la biblioteca de l’ILS actual?
  • Com de satisfeta està la biblioteca de l’empresa a la que ha comprat l’ILS actual?
  • Com de satisfeta està la biblioteca amb els serves de suport al client d’aquesta empresa
  • Com és de probable que la biblioteca compri el seu proper ILS a la mateixa empresa?
  • Com és de probable que la biblioteca es plantegi implementar un ILS ‘open source’?
Els sistemes mencionats són 10, dels quals n’hi ha 5 (Aleph 500, Horizon, Millennium, Unicorn i Voyager) que jo conegui implementats a Espanya o a Europa. Cal anar a les taules de Breeding, mirar els resultats i fer-les interpretacions que cada u consideri a la llum dels resultats de les enquestes. Les meves són que hi ha més satisfacció amb els productes que amb les empreses i que hi ha una forta insatisfacció envers productes d’empreses que han acabat comprades per altres (Horizon de Dynix, comprada o fusionada amb Sirsi i Voyager de xxxxxxxxxxx comprada per Ex-Libris) ja que aquestes compres de companyies han acabat suposant la no continuació d’ILS en funcionament. La insatisfacció és lògica i comprensible i segurament viscuda en pròpia pell per alguns que em poden estar llegint. Voyager va ser l’ILS triat no fa gaire pel sistema bibliotecari finlandès i Horizon-Corinthian per moltes biblioteques catalanes el 2005 i per la Biblioteca Nacional de Madrid el 2006. Lorcan Dempsey es va fer ressò de l’estudi de Breedins en el seu weblog de 20 de gener (“Library process automation: the ecology of providers”). Val la pena llegir-se’l per tenir la mirada de Dempsey sempre interessant i que sol anar més enllà de l’estricte paisatge bibliotecari. Dempsey ens parla ja no del mercat de l’automatització de biblioteques sinó del Business Intelligence market, ja que algunes tendències que es donen en aquell són paral·leles de les desenvolupades en aquest i sembla recolzar l’opinió de que la competència entre un reduït nombre d’empreses és bo pel mercat. Una part important de frustració entre les biblioteques ha estat la baixa capacitat d’innovació de les empreses tradicionals d’ILS. Aquestes, que els anys 80 van aportar productes que funcionaven a uns preus raonables i que els anys 90 van consolidar i millorar considerablement els seus productes, han estat incapaces entrat el S. XXI de ser els motors de la innovació del programari per a biblioteques. Aquesta ha vingut de fora encara que acabés comprada per alguna empresa del sector com l’open URL de H. Van der Sompel (incorporat per 1a vegada per Ex-Libris), el Content.dm (ara part d’OCLC) o Serials Solutions (actualment de ProQuest). Cal mencionar també alguns resultats notables dels programari open source, de manera clara en l’especialitzat sector del repositoris (DSpace, ePrints o Fedora, per exemple) i encara en forma d’expectativa en el sector ILS tradicional amb el programari Koha i més recentment per l’Evergreen.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Consejo de Coperación Bibliotecaria

M’ha semblat que se n’ha parlat poc de la “Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas”, llei que ratifica el preu fix dels llibres i que, almenys a Catalunya, té implicacions clares que han canviar la política de descomptes d’Abacus. La Llei, a l’article 15, assenyala que l’Administració General de l’Estat, en col·laboració amb la resta d’administracions, “promoverán e impulsarán la cooperación bibliotecaria mediante el establecimiento de planes específicos que se evaluarán y actualizarán periódicamente”. A l’empara d’això, es crea el Consejo de Cooperación Bibliotecaria, amb la finalitat d’afavorir i promoure el desenvolupament i la millora de les condicions de les biblioteques i dels seus serveis. L’1 de gener (i malgrat ser festa assenyalada) el BOE va publicar el REAL DECRETO 1573/2007, de 30 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento del Consejo de Cooperación Bibliotecaria. El RD 1573/2007 fixa:
  • Art. 1. Els objectius del RD: fixar l’objecto, composició i funcions del Consejo
  • Art. 2. Composició: càrrecs dels ministeris de cultura i educació, 1 representant per cada autonomia, 3 en representació de l’administració local, el rector president de Rebiun, els presidents de les comissions tècniques (vid. Art. 10) i 1 vocal en representació de les associacions professionals
  • Art. 4. Funcions del Consell, la citada en 1r lloc i la fonamental: “Promover la integración de los sistemas bibliotecarios de titularidad pública en el Sistema Español de Bibliotecas, de conformidad con lo previsto en el artícu-lo 14.2.c) de la Ley 10/2007, de 22 de junio, e impulsar los diferentes tipos de bibliotecas y de redes bibliotecarias potenciando su desarrollo específico y fomentando líneas de cooperación entre ellos.”
  • Art. 5. Les funcions del òrgans del consell, entre els que destaca la creació de 5 comissions tècniques de cooperació: una per a la Biblioeca Nacional i les biblioteques nacionals i regionals, una per a b. Públiques, una per a b. Escolars, una per a b. Universitàries, una per a b. Especialitzades
  • Arts. 6/9 determinen composició i funcions de la presidència, del Ple i de la Comissió Permanent
  • Art. 10. Sobre les comissions tècniques de cooperació: composició i funcions. Sembla que aquestes comissions poden tenir un paper fonamental, ja que es reuniran de forma autònoma i seran les que regularan els temes que tractarà i aprovarà el Ple
El mateix BOE, publica

divendres, 15 de febrer de 2008

L’Open Access a Europa

L’Open Acces a la literatura científica comença a tenir rellevància a partir de la iniciativa de l’any 2000 de la Public Library of Science i es difon a partir de declaracions la més coneguda de les quals és la de Berlín del 2003 L’accés obert a la literatura científica es desenvolupa internacionalment a través de dues direccions: la via daurada (publicar en OA a revistes) i la via verda (publicar en OA en dipòsits electrònics). Fer avançar la via daurada suposa intervenir en el mercat de l’edició de revistes científiques. Aquest tema ha estat estudiat per la Comissió Europea a: “Study on the economic and technical evolution of the scientific publication markets in Europe” (Brussel·les: European Commission, 2006).

Actualment s’està desenvolupant el projecte DRIVER que té per intenció construir una infrastructura europea de recerca similar a GEANT2, basada però aquesta en la informació científica en accés obert que es troba actualment en dipòsits electrònics d’informació.

L'OA també ha estat tractat pel Consell de la Unión Europea a: "Council Conclusions on scientific information in the digital age: access, dissemination and preservation", document que tracta dels dipòsits electrònics i que fa recomanacions als països membres (vegeu les recomanacions completes a p. 5 i 6) entre les quals destaquen les de:
  • Promoure l’accés obert de la producció científica pròpia.
  • Fer-ho especialment a través de dipòsits electrònics.
  • Fer que els dipòsits mencionats siguin interoperables a nivell dels estats i internacionalment.
  • Garantir a llarg termini la preservació de la informació dels dipòsits.
El Scientific Council de l'European Research Council també ha fet una declaració a favor d'afavorir l'OA a Europa, seguida d'unes pautes per fer-ho possible. La European University Association (EUA) ha creat un grup de treball sobre l’OA que s’ha reunit diverses vegades al llarg del 2007 i que el passat 8 de gener va aprovar unes recomanacions per afavorir l’OA que seran probablement aprovades pel consell de la EUA en gener i pel seu plenari en la reunió que tindrà a Barcelona el proper mes de març. Sobre les noticies mencionades aquí, i sobre moltes coses més sobre l'OA, es pot mirar el bloc Open Access: acceso abierto a la información científica, que manté l'Alicia López Medina. També és recomanable el bloc Gamoia, on hi trobareu el comentari PubMed Central obligatori

dijous, 14 de febrer de 2008

Alfin la biblioteca universitaria

Estando en el congreso de Anabad, veo publicado ya por Trea el libro"La biblioteca universitaria ante el reto de la alfabetización informacional"de María Pinto, Dora Sales y Pilar Martínez-Osorio. Como las autoras tuvieron a bien pedirme que redactara el prólogo, lo reproduzco aquí:

"La biblioteca siempre ha tenido una finalidad compleja: coleccionar documentos de forma ordenada para facilitar así el proceso del uso de la información. La complejidad proviene de que lo que se persigue se compone al menos de dos objetivos indisociables. En circunstancias dadas, en cada momento y en cada lugar el acento puede desplazarse de uno a otro dando lugar a bibliotecas distintas entre sí pero adecuadas en todos los casos. Porqué son simultáneamente adecuadas una biblioteca principalmente ‘coleccionadora’ (como puede serlo una nacional) y otra mayoritariamente ‘difusora’ (como debe serlo una pública).

A su vez, la época influye. Hace bastantes años en nuestro país primó la función coleccionadora de la biblioteca y lo hizo de forma lógica dada la precariedad en la que se situaba toda actividad cultural. En la biblioteca universitaria de inicios de los años ochenta, concretamente, y al menos en la mayoría de los casos, la principal dificultad para crear y/o desarrollar una biblioteca de calidad era la recopilación de fondos, no su puesta a disposición para el usuario.

Además de los momentos históricos, los tecnológicos tienen que ver también en que el fiel de la balanza se incline hacia uno u otro lado. Con el inicio de la aplicación de los ordenadores a los instrumentos bibliográficos y a las bibliotecas se desarrollaron poderosas herramientas de recuperación de la información que (nos) hicieron creer que la función de localizar documentos podría realizarse de forma científica y automática.

La quinta de las cinco leyes propuestas por S.R. Ranganathan nos instruía de que “the library is a growing organism”. La idea de la biblioteca como organismo en crecimiento tiene en su núcleo la del cambio constante. La biblioteca cambiante debido a los diferentes momentos históricos o a los nuevos instrumentos técnicos, pero cambiante también debido a que las necesidades sociales con respecto a la información son cambiantes.

Los estudiantes que se encuentran hoy en las universidades y los que van a acceder a ellas en los próximos años van a encontrarse con bibliotecas modernizadas. La biblioteca universitaria española se ha, de alguna manera, refundado en los últimos quince o veinte años: los edificios bibliotecarios son de nueva construcción en una buena parte, las colecciones se han creado de forma importante en épocas immediatas, los servicios se han reorganizado recientemente, la tecnificación se cimentó en los años ochenta del siglo pasado pero se extendió y generalizó a finales de los noventa... Cambios los mencionados que en muchos países se dieron de forma consecutiva (la construcción de las colecciones en los años sesenta, la de nuevos edificios en los setenta, la de la automatización en los ochenta y la del rediseño los servicios en los noventa) y que aquí hemos vivido de forma simultánea. Cambios cuantitativamente importantes y cualitativamente profundos. Cambios aún no suficientes.

Fijémonos en los que afectan a la cantidad de información disponible. Tenemos por un lado las bibliotecas digitales consorciadas formadas por subscripciones conjuntas a paquetes de revistas que configuran un universo de accesiblidad de información difícilmente imaginable hace pocos años. Tenemos, por otro lado, el movimiento del acceso abierto a la información que está creando repositorios electrónicos donde podemos encontrar lo que hasta hace poco era ‘literatura gris’, es decir, difícilmente accesible. Y a esto debemos sumar las actuaciones de digitalización masiva de documentos que nos permiten (y sobretodo permitirán) acceder a libros antiguos, colecciones especiales de todo tipo y a materiales de archivos.

Cambios en la cantidad de la información que tenemos en la punta de nuestros dedos (pero no aún en nuestras manos) y cambios en la necesidad de llenar nuestras manos de información. Por si los cambios sociales no eran ya lo suficientemente claros para indicarnos el camino, la Declaración de Bolonia inició lo que debe ser un cambio profundo en la forma en que se transmiten los conocimientos en la universidad europea. Lo que ha terminado conociéndose como el EEES (Espacio Europeo de Educación Superior) implica entre otras muchas cosas un desplazamiento de la enseñanza hacia el aprendizaje y este se sustenta en buena parte en el uso de información.

Disponemos pues de más información y a su vez tenemos más necesidad de usarla. Al mismo tiempo que la formación (el aprendizaje) va a ser una necesidad constante a lo largo de la vida, lo va a ser también la necesidad de informarse (para formarse). Parece una consecuencia lógica inevitable de lo dicho que debamos formarnos para informarnos, y este es un nuevo papel de la biblioteca en general y de la biblioteca académica de forma concreta.

El libro de María Pinto, Dora Sales y Pilar Martínez-Osorio es clarificador, apropiado y oportuno. Llega en un momento en el que las bibliotecas universitas han recuperado buena parte del tiempo perdido en la segunda mitad del siglo pasado y en el que tienen el potencial en recursos humanos y materiales para ocupar nuevos espacios (y para ser así, más útiles). Las autoras no sólo definen y describen lo que es la alfabetización informacional (ALFIN), sino que la contextualización en el marco que permite entender su dimensión: la sociedad de la información, el EEES y la biblioteca universitaria. Además, de forma práctica, actualizada y útil, complementan lo que sería un desarrollo teórico del tema con la exposición de iniciativas en el ámbito internacional y nacional de las mejores prácticas de la alfabetización informacional.

Debemos felicitarnos por la aparición en español de una obra claramente orientada a abrir puertas de futuro a las bibliotecas y que se sitúa un paso por delante de lo que sería un manual. Esta nos ayuda en el trabajo de adaptación constante de las bibliotecas a una sociedad cambiante y a saber como hoy podemos ayudar a los usuarios a usar la información."

diumenge, 10 de febrer de 2008

La Seatle Public Library

Per als que els agradi l’arquitectura i les biblioteques, val la pena dedicar 20 minuts a veure el vídeo on es fa una visita a la nova (inaugurada el març del 2004) biblioteca pública de Seatle. Algunes fotografies haurien d’animar a fer la visita virtual.

He anat a visiarla a partir de les referències que en fan Jeffrey Pomerantz i Gary Marchionini a l’article publicat a Journal of documentation, Vol. 63, no. 4 (2007), p. 505-533 amb el títol “The digital library as a place”. L’article (una mica extens) és del tot recomanable per qui vulgui reflexionar sobre el present i el futur de les biblioteques físiques i les digitals. Els autors recorren diferents aspectes de les biblioteques a l’entorn de conceptes associats a l’espai i exploren les diferències i similituds entre els dos tipus d’espais bibliotecaris.

Si l’article és bo en si i està ple de reflexions i comentaris interessants (i seminals!) el millor és la cloenda que (en traducció meva una mica liure) acaba així: “Creiem que les biblioteques són fonamentalment espaials, però que la definició d’espai s’ha d’ampliar; l’element més important d’aquest espai pot no ser el fet que l’espai sigui físic o virtual, però sí el fet que les biblioteques (reals o digitals) són un espai intel·lectual”.

divendres, 8 de febrer de 2008

La Universitat espanyola ...

... analitzada pel Círculo de Empresarios amb la publicació "Una universidad al servicio de la sociedad" datada a Madrid el 18.12.07.

El diagnòstic i les mesures proposades s'assemblen bastant (és una opinió) a altres documents de la mateixa temàtica comentats en aquest Actuacions (com el conegut amb el nom d'Informe Bricall, l'informe d'abans de l'estiu del 2007 sobre finançament universitari, o l'informe Bruegel d'abans de Nadal). Segons el Círculo de Empresarios:

  • "Las propuestas del Círculo para la reforma universitaria responden en su espíritu al planteamiento que se hace desde la Comisión Europea, que a su vez nace de una mirada en el espejo del modelo estadounidense. Un modelo no exento de problemas, pero considerado como el de mayor calidad.
  • El objetivo esencial es el incremento de la eficiencia del sistema de educación superior. Es ésta una responsabilidad que atañe conjuntamente a las administraciones, las empresas, la sociedad civil y las propias universidades. Los primeros pasos en esa dirección podrían ser reformas para incrementar la autonomía de los centros, la transparencia en su funcionamiento y resultados, la competencia y la generación de los incentivos financieros adecuados. Tales mejoras requieren eliminar las barreras que fragmentan el sistema actual y lastran la movilidad y la especialización, tanto horizontal -todas las universidades son muy homogéneas- como vertical -no hay distinción entre académicos y gestores- Se trata, en suma, de aplicar a la Universidad conceptos e instrumentos ampliamente conocidos en los sistemas de educación superior de otros países y, también, en otros ámbitos de nuestra sociedad.
  • Las administraciones públicasdeberían centrarse en llevar a cabo una función “facilitadora”, esto es, en crear las condiciones para que se desarrolle una Universidad de calidad. Deberían garantizar a través de una regulación clara y de mecanismos no intervencionistas, aspectos tales como la autonomía institucional de los centros, el control de calidad a posteriori, la correcta generación de información sobre resultados, la competencia y la garantía de igualdad de acceso.
  • Por su parte, las Universidades deberían modificar su organización aplicando igualmente los principios de transparencia, responsabilidad, autonomía y competencia. En este orden de cosas, sería preciso introducir más profesionalizadas de gobierno y gestión institucional, junto con mecanismos competitivos de selección, promoción y remuneración del profesorado.
  • En cuanto a la financiación de la universidad española, es necesario nuevo sistema para incrementar los recursos que reciben los centros, sobre los procedentes del sector privado, e instrumentar mecanismos que permitan eficiencia del sistema estableciendo controles sobre los resultados a posteriori. Los incentivos financieros adecuados, combinados con una ambiciosa política (que promueva el acceso de los mejores estudiantes a los centros que elijan) permitiría la mejora simultáneamente del sistema en términos de eficiencia y equidad."

Pla de Biblioteques d’Andalusia

La Junta de Andalucía, a proposta de la Consejería de Cultura ha aprovat el I Plan de Servicios Bibliotecarios de Andalucía (2008-2011). El text és una mica llarg (77 p.), però de lectura recomanable. El document té una introducció/resum (p. 2-6), una anàlisi de la situació potser excessivament poc extensa (p. 7-10), els principis o ‘filosofia’ del pla i la visió de com haurien de ser els serveis bibliotecaris a 10 anys vista (p. 10-11), una extensa part dedicada a la formulació dels objectius estratègics, línies d’acció i accions del pla (p. 12-49) i, en annex un quadre d’objectius i actuacions i un de finançament per anualitats (p. 50-77). Els recursos que s’hi destinen són 3.434.804€ entre 2008 i 2011. Els elements que trobo més destacables són:
  1. És un document treballat. Això pot semblar poc, però en l’entorn que ens movem en el que molt sovint els organismes de l’administració no tenen cap document escrit en el que puguin mostrar quina és la seva política, el fet és realment destacable.
  2. És un document valent. El Pla és ‘fiscalitzable’, és a dir, exposa el que es vol fer en el temps i, per tant, els ciutadans podran valorar el grau de compliment al llarg del seu desenvolupament
  3. És integrador, i, per això i des del meu punt de vista, adequat. Integra en un sol pla les actuacions de diferents conselleries de la Junta, altres organismes administratius (per exemple, municipis) i biblioteques. Integra en l’acció totes les biblioteques del territori (públiques, universitàries, escolar, centres de documentació, el consorci de biblioteques universitàries i la Biblioteca de Andalucía).
  4. Te l’orientació adequada. Els diferents organismes administratius i les diferents biblioteques se subordinen al que hauria de ser la finalitat de tot pla de biblioteques, les necessitats de l’usuari.

Llegit el Pla, s’imposa un comentari sobre el Pla de Biblioteques de Catalunya, ho deixarem per una altra nit.

dimecres, 6 de febrer de 2008

Acords i desacords (entre Springer i la Max Planck Society)

Una nota de premsa de la Max Planck Society del 04.02 d’enguany informa que han assolit un acord amb l’editorial Springer. La noticia no ho seria ‘tant’ si no fos que el 22.10 del 2007 la MPS va anunciar que havien cancel·lat les subscripcions que els 78 instituts Max Planck d’Alemanya tenien amb l’esmentada editorial. La noticia en si i la no referència a l’anterior de la cancel·lació ens susciten dos comentaris.
  1. Sobre les cancel·lacions d’acords amb editors. En els passats 10 anys (els que portem de subscripcions consorciades a paquets de revistes d’editors), s’ha sentit a dir algunes vegades que alguna important institució o universitat havia trencat els acords que tenia amb determinada editorial (normalment comercial). Els anuncis han estat pocs, però han tingut un ressò molt gran que normalment no ha anat seguit de la continuació de la història. Aquesta no és que es cancel·len les totes les subscripcions d’una editorial, sinó que es troba una via alternativa de subscripció (a vegades ha estat el mantenir les subscripcions en paper) o que, al final, s’arriba a un acord acceptable per les dues parts. Es comentaris aquí poden ser de dos tipus: els de que hi vegin la terrible dependència dels investigadors de les revistes fins al punt d’haver de subscriure-les en qualsevol condició o els de que creuen que l’entorn de les subscripcions consorciades a paquets editorials ofereix, al cap i a la fi, prou avantatges i les editorials la suficient flexibilitat com per que els acords valguin la pena per les biblioteques. Segurament hi ha quelcom de veritat en les dues i és important reconèixer-ho encara que en el nostre entorn quedi millor destacar la malignitat de les editorials ‘for profit’.
  2. Sobre l’acord en sí. Cal llegir entre línies. Segons la nota de la MPS, l’acord al que han arribat amb Springer permetrà als membres dels seus instituts de recerca tant accedir al contingut de les revistes de l’editorial (a través de la plataforma SpringerLink) com publicar a revistes de Springer sota la fórmula ‘Open Choice’. La publicació en Open Choice (opció introduïda al mercat editorial justament per Springer) consisteix en que si l’autor d’un article o la institució a la que aquest està afiliat paga el cost de la publicació, l’editorial posa aquell article en accés obert encara que la resta d’articles de la revista només tinguin accés per subscripció. Moltes persones i institucions voldrien que els seus articles apareguessin a revistes OA, i alhora que fossin publicats a les revistes més adequades per temàtica i de més prestigi possible. Però les dues coses alhora no sempre és possible. L’opció de OA de Springer ho fa possible, però llavors és a un cost que pot ser molt elevat per a un investigador o que pot acabar suposant bastants diners a la institució a la qual l’autor està afiliat. Això és tant més així com més activa en recerca sigui la institució. Dit d’altra manera, l’Open Choice és barat per qui no publica i car per qui ho fa. Probablement calgui llegir la nota de la MPS en el sentit de que l’acord al que han arribat és de pagar el preu ‘normal’ per accedir al contingut de les revistes i un preu especial (podem dir, raonable?) que permeti als seus investigadors que tots els articles que publiquin en revistes de Springer seran OA per la comunitat científica mundial.