dijous, 31 de gener de 2008

Coincidències i similituds

Vaig conèixer la biblioteca pública de Queens perquè va ser una de les primeres en usar el visualitzador de catàlegs Aquabrowser. Pels que no coneguin Aquabrowser, val la pena que l’hi donin una mirada. Podeu començar amb una consulta per a ‘Escher’ i veure tant les variants d’escriptura com les associacions suggerides i, a partir, d’aquí, anar navegant fins que us en canseu.

Però el motiu del comentari no és el visualitzador, sinò una coincidència. Avui s’ha celebrat a la Biblioteca de la Tecla Sala el debat “Biblioteca pública i immigració: una eina per a la incorporació de la nova ciutadania”. Hi parlava el coordinador del programa ‘New Americans’ de la biblioteca de Queens, Sr. Fred J. Gitner. L’he tingut al costat i li he demanat si era la mateixa biblioteca que de forma tant innovadora havia estat de les 1es en l’ús d’Aquabrowser, i m’ha dit que sí. Malgrat no ser el seu tema, coneixia perfectament el visualitzador.

D’aquí hem anat a parlar de programaris de gestió de biblioteques i a l’opció feta per moltes biblioteques catalanes de, després del conseqüent concurs, triar el 2005 el programari Corinthian, programari innovador que, en canvi no va ser capaç de tenir vida en el mercat. El Sr. Gitner ha obert els ulls i m’ha explicat que a ells els va passar el mateix però amb un altre programa, un que es deia Horizon. Passa però que Corinthian i Horizon eren dos noms per al mateix programari. Similituds.

dimarts, 29 de gener de 2008

Com omplir els dipòsits e- (o vides paral·leles)

Al darrer número de la revista D-Lib s’hi publica un article sobr ecom ‘omplir’ els dipòsits electrònics. El títol és clar: “Carrots and sticks: some ideas on how to create a successful institutional repository” i el signen Miguel Ferreira, Ana Alice Baptista, Eloy Rodrigues i Ricardo Saraiva, els quatre de la Universitat do Minho, universitat que ha destacat de forma clara (almenys en l’Europa continental) en la construcció d’un dipòsit d’èxit. El trobareu a: D-Lib, 14(08)1/2. http://www.dlib.org/dlib/january08/ferreira/01ferreira.html , consultat: 22.01.08.

L’article explica el procés d’implementació del dipòsit de la universitat do Minho (enginyosament anomenat RepositoriUM) el 2003 i del seu primer any de funcionament (2004). Al final del primer any de funcionament, i malgrat que RepositoriUM funcionava bé i que se n’havia fet propaganda, els responsables van considerar que el ritme al que s’omplia el dipòsit no era satisfactori i van estar pensant formes de com canviar la tendència.

De la recerca de literatura i de la pròpia experiència van concloure que el motiu que arreu retardava que els dipòsits s’omplissin era la inèrcia i van construir una estratègia basada en 4 accions:

Fer una pla promocional per al dipòsit

2. Crear serveis de valor afegit per als autors

3. Implicar-se més a nivell internacional en l’Accés Obert

4. Definir una política d’auto-arxivatge i reforçar-la creant incentius financers que facilitessin el fet d’omplir el dipòsits

A l’article torbareu les explicacions de què van fer per a cada acció i els resultats que van tenir. Al gra, però. L’acció que va resultar determinant és la de del ‘basto i les pastanagues’ de combinar l’obligació amb incentius financers.

Vides paral·leles? Amb qui? Potser una mica amb tots els dipòsits i concretament amb els fets a Catalunya. TDX http://www.tesisenxarxa.net/ és (en anys Internet) quasi centenari. Va gestar-se el segle passat i ha assolit un bon nivell de ser omplert, però no pas els nivells que hom podria esperar. Recercat http://www.recercat.net/ (un infant en comparació de TDX) és prou ‘antic’ com per considerar-lo consolidat i, en canvi, el seu nivell de ple no es pot pas considerar satisfactori. Mesures insuficients de promoció? Insuficients serveis de valor afegit? Poca participació en el moviment OA internacional? O, en canvi, com el cas portuguès sembla indicar absència de polítiques proactives de les institucions incentivades per algun tipus de mesura?

divendres, 18 de gener de 2008

Estudi d'OCLC sobre espais socials

En els darrers anys, OCLC ha fet diversos informes amb la intenció d’ajudar les biblioteques i els bibliotecaris a posicionar-se en el nostre món tant canviant. Així ho va fer el 2003 amb l’estudi “Pattern recognition: the 2003 OCLC environmental scan” i el 2005 amb l’informe “Perceptions of libraries and information resources”. A finals del 2007 es va publicar “Sharing, privacy and trust in our networked world: a report to the OCLC membership”.

Aquest darrer informe està dedicat a conèixer millor aquestes noves realitats emergents a la Web que l’estudi anomena ‘espais socials’. L’informe d’OCLC distingeix entre tres tipus d’espais socials: els llocs comercials (com Amazon o iTunes), els ‘social networking sites (com MySpace) i els ‘social media sites’ (com YuTube o Flickr). Els llocs socials de xarxa serien els que tindrien com a primer objectiu el d’interaccionar amb gent (i com a objectiu secundari el de compartir continguts) mentre que els llocs socials de mitjans serien els que tindrien coma primer objectiu el de compartir continguts (tot i que com a objectiu secundari també permeten interaccionar amb gent). Quan parlem de que Internet ha canviat la manera de fer de la gent ens estem referint en bona part en les activitats que tenen lloc en alguns d’aquests tres espais socials, i quan parlem de la Web 2.0 en bona part ens referim a innovacions que han tingut lloc i que s’han desenvolupat en algun d’aquest múltiples llocs socials. L’estudi que comentem “explora les actituds i hàbits dels usuaris i dels bibliotecaris respecte aquests espais socials”.

De forma concreta, l’estudi explora quatre àrees: 1) les pràctiques i preferències dels usuaris en els seus espais socials preferits, 2) les actituds dels usuaris respecte compartir i rebre informació en els ses espais socials, o en llocs comercials o de biblioteca, 3) com d’important és per als usuaris la privacitat de les seves dades personals que deixen a algun d’aquest llocs, i 4) tots els elements anteriors ja no des del punt de vista dels usuaris de la xarxa sinó de la dels bibliotecaris. L’estudi s’ha fet fent enquestes a 6.100 usuaris de la xarxa d’entre 14 a 84 anys de 6 països diferents (Alemanya, Canadà, França, Japó, els Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit de la Gran Bretanya)

Els capítols de l’estudi tracten: 1) Com són les nostres ‘vides’ digitals: quant de temps fa que s’és usuari d’Internet., què es fa a la xarxa, etc. 2) Els espais socials: definicions, quins són els més usats de cada tipus, perquè s’usen ... 3) Privacitat, seguretat i confiança. Percepcions dels usuaris sobre si la seguretat a Internet ha augmentat en els darrers anys o no, quina importància donen a la privacitat de les dades que els mateixos usuaris donem a algun lloc social ... 4) Les opinions de directors de biblioteques sobre els temes anteriors que es posen en contrast amb les dels usuaris per veure quan hi ha una diferència substancial entre la percepció dels usuaris i la dels bibliotecaris. 5) Les biblioteques i els espais socials, en el que s’explora quina és la imatge de les biblioteques per part dels usuaris i què esperen d’aquestes (en general i respecte els espais socials). 6) Diverses persones del món de les biblioteques (en general persones que estan a l’avantguarda de l’aplicació de les TIC a les biblioteques) opinen sobre els temes tractats a l’informe. 7) Es principals resultats de l’informe 8) Conclusions.

Com ja havia fet OCLC en el seu informe anterior, en un apèndix es poden trobar les dades del l’informe referents només a estudiants universitaris, una població especialment significativa per a les biblioteques (tant per edat com per nivell d’ús de les biblioteques).

Com molts dels estudis ben fets nord-americans, el que ara comentem és exemplar almenys per dos motius: pot llegir-se en la seva totalitat o de forma resumida anant ‘al gra’ i llegint només les principals troballes de l’estudi i les seves conclusions (capítols 7 i 8), i, el tractament gràfic de les dades pot donar alguna idea de com presentar resultats estadístics.

En resum, un “must”. L’estudi, malgrat els pocs dies de vida que té, ja ha estat utilitzat en algunes presentacions i alguns dels seus resultats probablement seran citats com a referència en diferents fòrums i papers. Aquests informes d’OCLC acaben editats en paper, però cada vegada és més gran la distància entre l’edició digital i la impresa. El trobareu fàcilment a Internet i la seva estructura permet la descàrrega i/o consulta dels capítols per separat, però la importància dels gràfics i dels color fa que la seva lectura en pantalla (és una opinió personal) sigui dificultosa.