dimarts, 24 de juny del 2008

Minimalitats: col·leccions amagades, arxius, una revista, un informe i un llibre

Col·leccions amagades. Interessant el concepte. Les biblioteques durant molt de temps han tingut al cap fer col·leccions, i aquestes es formaven adquirint (per compra, donatiu o intercanvi) el més rellevant d’una matèria donada. Alhora, les biblioteques rebien o acumulaven col·leccions especials, de material que en dèiem menor i al que no hi donàvem o no hi podíem donar importància. Ara, amb els programes de préstec interbibliotecari consorciat i les compres consorciades, els materials més rellevants d’una matèria els té tothom a l’abast i la seva importància disminueix mentre que les col·leccions especials incrementen en importància. Les col·leccions especials són les properes candidates a ser digitalitzades, perquè són les que atrauran usuaris a les biblioteques. Col·leccions amagades en diuen. Vegeu el programa d’ajuts de més de 4M$ del Council on Library and Information Resources (amb finançament de la Andrew W. Mellon Foundation) que té per objectiu identificar i catalogar col·leccions especials amagades per tal que les catalogacions locals puguin ser a posteriori agregades o federades per tema. Digitalització d’arxius. La Vanguardia del 16/06/08 i sota el títol “EL GOBIERNO DIGITALIZARÁ LOS ARCHIVOS NACIONALES” publica la notícia que el Consell de Ministres del 13.06.08 ha aprovat el Plan de Digitalización y consulta en red de los fondos documentales de los Archivos Nacionales. Segons la nota de premsa ressenyada també a altres fonts el Plan contempla una sèrie de mesures per difondre i donar accés a fons documentals dels arxius, mesures que s’estructuren a l’entorn de 4 eixos: normalització, preservació, difusió i millora, i, construcció d’infrastructures. La intenció és fer una avant projecte de llei que estableixi pautes i principis de normalització arxivístics. Alhora:
  • s’elaborarà un Programa General de Digitalización per incrementar les BBDD digitals i pel 2008 es preveu la digitalització d’uns 40M d’imatges (els 11 arxius estatals tenen 260 km de documents, la digitalització completa suposarien 4 bilions d’imátges).
  • Inclourà un Programa Intensivo de Descripción de les imatges digitalitzades i pel 2008 es preveu incrementar 1M de registres.
  • Té altres objectius com la difusió del Portal de Archivos Españoles (PARES) i crear un Programa de Ayudas a Proyectos Archivísticos al que hi podran concórrer institucions privades sense afany de lucre (bisbats, fundacions i arxius privats, etc.)
Una revista. Sota el críptic nom de Code4Lib Journal s’hi amaga una revista en línia i gratuïta que sobretot tracta d’automatització de biblioteques, ús de la tecnología per millorar els serveis bibliotecaris i de catalogació. “Code4Lib és més que una revista, és una comunitat de persones lliurement federades solucionadores de problemes que treballen a biblioteques i que usen els ordinadors per solucionar problemes de les biblioteques”. El grup va iniciar les seves activitats el 2003 a partir d’una llista de distribució: NGC4LIB@LISTSERV.ND.EDU, Next generation catalogs for libraries, llista de la que haurem de parlar algun dia d’aquests. Al 3r núm. de la revista hi trobareu articles com:
  • Alternative Solutions for Off-Campus Authentication / Rebekah Kilzer, Elizabeth L. Black and James Muir
  • Distributed Version Control and Library Metadata / Galen M. Charlton
  • The Planets Testbed: Science for Digital Preservation / Brian Aitken (HATII), Petra Helwig (NANETH), Andrew Jackson (BL), Andrew Lindley (ARC), Eleonora Nicchiarelli (ONB), Seamus Ross (HATII)
  • Bringing Sheet Music to Life: My Experiences with OMR / Andrew Bullen
  • Building an Archival Collections Portal / Terry Catapano, Joanna DiPasquale, and Stuart Marquis
  • Developing an Academic Image Collection with Flickr / Jeremy McWilliams
  • Making Patron Data Work Harder: User Search Terms as Access Points? /Jason A. Clark
  • Collecting Virtual Reference Statistics with an IM Chat-Bot / Mason R.K. Hall
  • WordPress as a Content Management System for a Library Web Site: How to Create a Dynamically Generated Subject Guide / Joshua Dodson
Un informe: “Evaluation of the JISC UK LOCKSS Pilot” (maig del 2008) el signen Pete Dalton i Angela Conyers de Evidence Base, un grup de la Library and Learning Resources de la Birmingham City University. L’informe té 47 p. i trobareu el resum executiu a les p. 3-4. Es descriu el projecte pilot UK LOCKSS. Algunes parts són, al meu entendre importants. Per exemple, les exposades al cap. 4 segons les que importants editors de NESLi2 (el marc de compres consorciades del Regne Unit d’Anglaterra) no s’han afegit a LOCKSS; una mica menys del 30% del contingut de NESLi2 estaria a LOCKSS. També les conclusions finals (cap. 8) que inclouen recomanacions per la UK LOCKSS Alliance. La meva, de conclusió, és que la preservació de les revistes e- no està solucionada i que fer-ho suposarà per les biblioteques un cost que en general (encara) no estan pagant. Sumari de l’estudi:
  • 1, introducció;
  • 2, el LOCKSS;
  • 3, el servei tècnic de suport;
  • 4, l’abast del LOCKSS;
  • 5, la negociació de NESLi2 amb els editors;
  • 6, el nivell d’implicació de la comunitat;
  • 7, la sostenibilitat de la UK LOCKSS Alliance;
  • 8, conclusions.
Un llibre. Una recomanació de lectura no bibliotecària, un llibret preciós, una metàfora sobre la vida a partir d’una escapada de vacances que fa un pare amb el seu fill (o, més aviat, un fill amb el seu pare). Glossat per l'Enrique Vila-Matas i en Joan de Sagarra. És: La isla / Giani Stuparich (ed. Minúscula), molt poques pàgines, col. Paisajes narrados 23, ISBN: 978-84-95587-39-8, 12,50€.

dijous, 19 de juny del 2008

Accés obert, autoarxiu, repositoris i declaració de Barcelona

Article meu al darrer BiD (núm. 20, juny de 2008): “Accés obert, autoarxiu, repositoris i declaració de Barcelona”

[Con versión castellana]

El que avui coneixem com Open Access (OA) o accés obert a la informació científica va començar el 2001 amb una carta que alguns prestigiosos investigadors van adreçar als seus col·legues demanant-los que es neguessin a publicar en revistes que no els concedissin el dret a usar lliurement els articles almenys sis mesos després de la seva publicació. El moviment va consolidar-se com el que avui es coneix com a Public Library of Science i va donar lloc a iniciatives com la de SPARC o PubMed Central, entre moltes d'altres, que han servit per consolidar alguna de les dues 'vies' que han de dur-nos a l'accés obert de la informació científica: la via verda (repositoris) o la daurada (revistes).

L'accés obert es va difondre i s'ha conegut a partir del que es coneix com les tres B de l'OA, les declaracions a favor fetes a Budapest el 2002 i a Bethesda i a Berlín el 2003. Després, n'han vingut moltes més, de declaracions. Cada vegada menys formals, cada vegada més aplicables. Cada vegada de més difícil no aplicació sobretot a partir que qui les signa són els organismes que organitzen i financien la recerca com, per exemple, l'European Research Council i l'European Research Advisory Board, els consells de recerca del Regne Unit o, fa només uns dies, de l'Irish Research Council.

El moviment es basa en el convenciment que la lliure circulació de les idees no només és un dret humà, sinó que és un instrument de millora de la pròpia ciència. Què significa, però, concretament, posar i tenir el coneixement científic en accés 'obert'? La polisèmia del mot ha estat sens dubte motiu de l'èxit de la iniciativa però alhora és causa d'alguna confusió i debat. Per una banda, 'obert' significa que l'accés és lliure i sense pagament, per una altra, també implica que el dret de còpia del document no pot ser retingut per ningú en exclusiva.

Les revistes impreses, que en els darrers 350 anys han estat els vehicles fonamentals de la disseminació de la informació científica, s'han basat justament en els dos principis oposats de l'OA. Els autors cedien als editors el dret de fer còpies dels articles i aquests cobraven als lectors els costs (i els beneficis) de fer revistes. Malgrat això, hi ha revistes OA: són revistes mantingudes per esforços voluntaris o per patrocini, o amb el model de negoci de traspassar el cost del lector a l'autor. Aquest paga per publicar, reté el dret de còpia i deixa els seus treballs en accés lliure (gratuït). De revistes OA n'hi ha més de 3.300, que serien un 12 % de les revistes científiques, és a dir de les que publiquen sota el mecanisme de revisió de qualitat per parells. Moltes o poques?

En aquests moments és clar que editar revistes comporta costos i beneficis. Les dues coses. Costos, cosa que comporta que qualsevol revista OA s'hagi de basar en algun model de negoci (treball voluntari, patrocini o pagament per part de l'autor), i guanys, que van a parar a empreses comercials (algunes i molt poderoses) però també a associacions professionals que els usen per generar serveis als seus associats.

L'alternativa podria ser seguir la via verda de l'OA i arxivar els treballs científics (els articles, però no només els articles) en repositoris (institucionals, col·lectius o temàtics). El nivell d'autoarxiu en obert no sembla –de moment- que tingui gaire més èxit que el de les revistes 'daurades'. Què ho obstaculitza? En teoria la política de retenció del dret de còpia de les revistes, però aquestes cada vegada han suavitzat més la política de retenció dels drets de còpia i en molts casos permeten dipositar els articles revisats per parells si bé algunes vegades amb un període d'embargament, normalment de sis mesos a posteriori de la publicació.

Malgrat tot, els dipòsits de publicacions científiques estan molt buits. I el motiu no és la dificultat de posar-ne en funcionament. Fer-ho té un cost, certament, però no és prohibitiu. Hi ha programari lliure bo i provat que té uns nivells d'interoperativitat notables i el món científic ha trobat en les biblioteques d'arreu agents actius i capacitats per a la seva gestió. Els motius els hem de trobar en algun altre lloc. La posada a disposició de la producció científica pròpia no té detractors i sí en canvi alguns actius apòstols, però es belluga en un entorn de desconeixements i d'indiferència notables.

Els autors de treballs científics, pressionats per publicar on se'ls reconeguin els mèrits (a les revistes que tenen un sistema de mètrica de citacions), no veuen motius per apartar-se d'unes pràctiques sòlides i endinsar-se en camins desconeguts que els suposen més feina, incògnites i cap benefici clar i reconegut. Els estudis existents sobre que els articles en accés obert reben més citacions que els que no, no són al meu entendre concloents, i, encara que ho fossin, aquests resultats formen part de la nebulosa de desconeixement i indiferència dels agents de la recerca. En resum i clar i ras, el fet de dipositar els treballs en un repositori, no és premiat per ningú si es fa, ni castigat per ningú si no es fa. És per això que el que ha acabat establint-se com a fonamental a l'agenda dels que hi postulem a favor és el fet que, sota certes condicions, el dipòsit sigui obligatori.

L'European University Association (EUA) va crear un grup de treball sobre l'OA que es va reunir diverses vegades al llarg del 2007 i que va preparar unes recomanacions que van ser aprovades el passat 26 de març a l'assemblea de l'EUA que es va fer a Barcelona. Què es proposa a la 'Declaració de Barcelona'? Es fan recomanacions a tres nivells: als dels rectors de cada universitat membre de l'associació, a les conferències de rectors de cada estat i a la pròpia EUA.

Als rectors i a les universitats se'ls recomana que tinguin polítiques i estratègies actives per fer que els productes de la recerca de casa seva siguin accessibles de forma oberta, que ho facin creant un dipòsit propi o participant en un de col·lectiu i seguint les pautes de la xarxa europea de repositoris científics DRIVER i tenint una política que requereixi (que obligui) a dipositar les seves publicacions als dipòsits.

A les conferències de rectors se'ls recomana que treballin amb les agències finançadores de la recerca i amb els governs per implementar el requisit de l'autoarxiu a un dipòsit, és a dir, fent OA aquelles publicacions emanades de la recerca pagada amb fons públics. Finalment, a la pròpia EUA se li recomana que actuï per fer que la recerca finançada per la Unió Europea tingui també un mandat d'autoarxiu en algun dipòsit.

Serà aquesta una altra "B", la definitiva, de l'OA?

dimarts, 17 de juny del 2008

OA en profundidad en BiD

Parece que la revista BiD, editada por la Facultad de BD de la UB, hace cambios (y positivos). El nuevo número (el 20 de junio del 2008) es un monográfico completo dedicado en este caso al Acceso Abierto con todos los artículos en versión catalana y castellana. BiD nació hace 10 años de forma modesta y inteligentemente ha aprovechado el bajo coste y el atractivo de la edición electrónica y se ha situado en este breve plazo de tiempo entre las 2 revistas más interesantes de la biblioteconomía española. Pasemos a comentar algunos textos. El número contiene diversos artículos precedidos por dos tribunas, un apartado de experiencias y dos traducciones. Dos tribunas:
  • Accés obert, autoarxiu, repositoris i declaració de Barcelona = Acceso abierto, autoarchivo, repositorios y declaración de Barcelona de Lluís M. Anglada i de Ferrer
  • Dipòsits: un factor psicològic de desconfiança = Depósitos: un factor psicológico de desconfianza. Jorge Franganillo discurre sobre los múltiples significados del término repositorio y de la inadecuación del mismo con respecto a lo que debería connotar.

Los artículos:

  1. El paisatge dels dipòsits institucionals d'accés obert a Espanya = El paisaje de los repositorios institucionales open access en España. Remedios Melero hace un articulo muy interesante que recomiendo en su totalidad pero muy especialmente la breve introducción. En esta clarifica el significado de ‘depósito institucional’ (lástima, no cita la definición del papel de SPARC), y de algunos otros términos que a menudo confundimos (publicación y certificación, por ejemplo). El artículo se centra en localizar, y describir los cerca de 30 IR que hay en España. Proporciona algunos datos interesantes como la comparación entre crecimiento de repositorios en España y el extranjero.
  2. Els dipòsits documentals i la iniciativa d'arxius oberts a l'Amèrica Llatina = Repositorios documentales y la iniciativa de archivos abiertos en Latinoamérica. Laureano Felipe Gómez Dueñas hace un artículo parecido al anterior pero este dedicado a Latino América. Destaca la descripción de la situación hecha país a país (Argentina,m Brasil, Chile, Colombia, México y Venezuela).
  3. Impacte i implicació dels autors en l'accés obert a la investigació en informació i documentació a Espanya: estudi exploratori = Impacto e implicación de los autores en el acceso abierto a la investigación en Información y Documentación en España: estudio exploratorio. José Antonio Frías y Críspulo Travieso Rodríguez estudian el OA en la investigación en Documentación en España. Hacen un estudio con datos de E-LIS y se descubre que el número de artículos depositados allí es bajo. Los datos manejados son pocos y esto determina que sea poco concluyente (de momento) cualquier estudio.
  4. Mesurament de l'ús i l'impacte de documents distribuïts a través de dipòsits institucionals = Medición del uso e impacto de documentos distribuidos a través de repositorios institucionales. José Manuel Barrueco presenta una propuesta destinada a permitir la recopilación, distribución y agregación de los datos necesarios para llevar a cabo una medición del uso e impacto de los documentos de los repositorios.
  5. Emmagatzematge distribuït i preservació digital: una panoràmica d'alternatives = Almacenamiento distribuido y preservación digital: una panorámica de alternativas. Artículo muy útil de José Manuel Castillo y de Ferran Jorba en el que examinan diversos aspectos de la preservación digital centrándose en la alternativa del almacenamiento distribuido. El artículo nos describe algunas soluciones que clasifican en: lecciones de los grandes sistemas en Internet: Internet Archive y Google, soluciones bibliotecarias: LOCKSS y CLOCKSS, DAITSS, y koLibRI, soluciones comerciales-corporativas: Centera, Assureon, y, CAStor, y, software libre: Twisted Storage, Allmydata-Tahoe, MogileFS
  6. Revistes d'accés obert: característiques, models econòmics i tendències = Revistas open access: características, modelos económicos y tendencias. Un artículo que podría perfectamente encabezar el número de BiD de Remedios Melero, M. Francisca Abad García que empieza con una introducción algo adamista y maniquea pero que continúa de forma excelente describiendo los diferentes matices de la vía dorada del OA y que los autores clasifican en: Revistas OA gratuitas para lectores y autores, Revistas OA de pago por publicar, Revistas de pago por suscripción con OA opcional, y, Revistas de pago por suscripción que facilitan el OA.

Experiencias

Les biblioteques universitàries i la gestió de la informació en l'entorn digital: diverses consideracions per a dipòsits digitals = Las bibliotecas universitarias y la gestión de la información en el entorno digital: unas consideraciones para repositorios digitales. Alicia López Medina y Luis Zorita Vicente analizan los cambios que viven las bibliotecas universitarias y sugieren líneas de acción para las bu.
  • 9 elementos del paisaje o del entorno: la web 2.0 y la comunicación entre ordenadores y otras máquinas, el incremento de contenidos digitales en diferentes ámbitos de la universidad, los CRAI como nuevo modelo de bu, la aparición de la eCiencia, los ficheros de datos como nuevos objetos a incluir en la biblioteca, las nuevas posibilidades para la comunicación científica, las nuevas formas que pueden tomar las revistas científicas y la aparición de nuevas formas de citar.
  • 4 recomendaciones de acción: cambiar de esquema mental con respecto los documentos y sustituir este concepto por el de unidades de información (recombinables), orientarse hacia la interoperabilidad de los objetos digitales, hacer que los sistemas automatizados usados por las bibliotecas sean flexibles (losuficiente para poder manejar unidades de información de forma interoperable), y, tender a la construcción de arquitecturas abiertas.

Els dipòsits electrònics cooperatius de la Biblioteca Digital de Catalunya = Los repositorios electrónicos cooperativos de la Biblioteca Digital de Cataluña. Lluís M. Anglada i de Ferrer, Sandra Reoyo Tudó, Joan Cambras, y Ricard de la Vega cuentan como casi al mismo tiempo que el CBUC empezó a contratar información electrónica (en 1998) empezó también, en este caso con el Cesca, a trabajar con la definición e implementación de repositorios electrónicos cooperativos (1999). Describen evolución, estado actual, programas usados, etc. Se recomiendan reflexiones finales. El projecte de dipòsit institucional UPCommons: accés obert al coneixement de la UPC = El proyecto de repositorio institucional UPCommons: acceso abierto al conocimiento de la UPC. Dídac Martínez explica los objetivos y componentes del portal UPCommons. Se recomienda el apartado 2.7 de arquitectura del sistema y el esquema de suministro de datos desde los depósitos de l UPC hasta otras aplicaciones, en la línea que sugería el informe de 2003 de OCLC Environmental Scan: Pattern Recognition La plataforma digital Repositorio Institucional de Asturias (RIA) = La plataforma digital Repositorio Institucional de Asturias (RIA). Armando Alonso Peri, Alejandra Galán Palacio, Purificación Penín González, Raquel Lavandera Fernández, Juana Roldán Rodríguez exponen la experiencia de la creación de una plataforma cooperativa en la que participan la Universidad de Oviedo, la Oficina de Investigación Biosanitaria de la FICYT, la Red de Bibliotecas Sanitarias del Principado de Asturias, la Consejería de Educación y Ciencia del Gobierno del Principado de Asturias, el Servicio Regional de Investigación y Desarrollo Agroalimentario, el Ente Público de Servicios Tributarios del Principado de Asturias y el Servicio de Publicaciones, Archivos Administrativos y Documentación del Gobierno del Principado de Asturias. 2 traducciones de recomendaciones de la EUA

  • Pautes del Scientific Council de l'ERC per a l'accés obert (17 de desembre de 2007)
  • Recomanacions del Working Group on Open Access de l'EUA adoptades per l'EUA Council el 26 de març de 2008 (Universitat de Barcelona, Espanya)

diumenge, 15 de juny del 2008

Quins llibres e- compren les biblioteques i com els compren

Ara, a 10 anys dels primers acords consorciats de compres conjuntes d’informació electrònica, queda clar que les opcions de les biblioteques s’han decantat majoritàriament cap les revistes e-. Les bases de dades, incloses inicialment en els ‘Big deals’ han perdut força i els llibres e- no n’han acabat d’agafar. Al meu entendre, els llibres e- tenen dos problemes: es venen sota models de preu que no ofereixen els avantatges que han sabut oferir les revistes e- davant la compra conjunta i no queda massa clar si s’usen o no.

Hi ha poques dades respecte la darrera qüestió (de fet, si es compren poc, poc podem saber sobre el seu ús). Bé, l’empresa Primary Research Group, aquest maig ha publicat l’estudi “Library use of e-books: 2008-09 edition” (ISBN 1-57440-101-7). L’obra és el resultat d’una enquesta contestada per unes 80 biblioteques o consorcis (són pocs) tant públiques com universitàries.

Són 12 capítols, dins cada un dels quals es donen les dades obtingudes a diverses preguntes. Per cada pregunta es donen els resultats globals i els resultats agrupats per biblioteca universitària (77%) i pública (23%), biblioteca nord-americana (78%) o no nord-americana (22%) no, i biblioteca segons la quantitat de pressupost destinat a compres (més de 4M$ un 26%, de 1.5M a 4M $ un 26%, de 0.3 a 1.5M$ un 26%, menys de 0.3M$ un 22%).

Algunes dades:

  • Cap. 1. Despesa en llibres e-. Entre el 2007 i el 2008 les compres de llibres e- han pujat un 36%. Què compren les biblioteques? NetLibrary un 50%, Gale un 36,49%, Ebrary un 27,03%, Safari un 17,57%, Knovel un 10,81%, Lecture notes in computer science un 8,11%, MyiLibrary un 5,41% ... Les biblioteques diuen que renovaran els seus contractes en un 77%.
  • Cap. 2. Contractes i condicions d’ús. Un 61% de les biblioteques permeten algun ús simultani, els terminis de préstec són variables i el més citat és ‘tant com calgui’.
  • Cap. 3. A qui es compren els llibres e-? En un 70% a agregadors i en la resta de casos directament als editors. En un 45% dels casos es fa a través de consorcis.
  • Cap. 4. AlFin i llibres e-. En un 48% les biblioteques consideren que els seus usuaris tenen menys habilitats en l’ús dels llibres e- que en el d’altres materials e- (BBDD o revistes). En un 61% les biblioteques han ofert sessions de formació sobre com usar els llibres e-.
  • Cap. 5. Llibres e- àudio.
  • Cap. 6. Catalogació. En un 74% les biblitoeques tenen registres MARC dels seus llibres e- i en un 66% els registres són proporcionats pels venedors.
  • Cap. 7. ús de llocs web de llibres e-. Un 45% de les biblioteques faciliten que els usuaris localitzin llocs web gratuïts amb llibres e-
  • Cap. 8. Qui usa què. Usos dels llibres e- per grups de matèries. Hi ha un ús elevat o significatiu del 52% en obres de referència, del 42% en directoris, del 10% en ficció, del 20% en història, del 29% en psicologia, del 56% en ciències, del 26% en enginyeria, del 27% en dret, del 17% en clàssics literaris.
  • Cap. 9. Aparells lectors de llibres e-. Només un 10,17% de biblioteques tenen algun tipus d’aparell lector de llibres e- (que no sigui un ordinador clàssic). Un 4,05% tenen el Kindle d’Amazon i un 2,7% el lector de Sony. Un 8,1% de biblioteques preveuen comprar Kindles.
  • Cap. 10. Ús de llibres e- a les col·leccions de reserves per assignatures (biblioteques universitàries).
  • Cap. 11. Digitalització. Un 20,69% de biblioteques han digitalitzat elles mateixes llibres de la seva col·lecció per oferir-los en e- als seus usuaris.
  • Cap. 12. Directoris e-

En resum, l’estudi no mata i els resultats diuen poc (i a més cal comprar-lo). Però llegir (en p- o en e-) mai no ha fet mal, no?

divendres, 13 de juny del 2008

Llibre blanc de la Universitat de Catalunya

Avui s’ha fet la presentació pública del Llibre blanc de la Universitat de Catalunya, obra col·lectiva feta per l’ACUP (l’Associació Catalana d’Universitats Públiques) que te dues finalitats: contribuir a la reflexió europea sobre la universitat des de la perspectiva catalana., i, configurar un full de ruta comú de les universitats públiques catalanes. L’acte ha comptat amb la presència i paraules de José Mariano Gago (ministre de Ciència, Tecnologia i Educació Superior de Portugal), Luc. E. Weber, expresident de la CRU de Suïssa), de la ministra espanyola de Ciència i Tecnologia i del president de la Generalitat. Acte massiu amb presència de molts alts càrrecs universitaris.

Del llibre (213 p.) en podeu consultar un resum executiu. El llibre fixa per la Universitat de Catalunya 7 valors i 4 principis d’acció. Al llibre blanc hi trobareu per cada un d’aquests un context i diagnòstic i una visió de futur.

  • Els valors: compromís social, formació de qualitat en el marc de l’EEES, dedicació a la recerca, motor de desenvolupament i benestar, europea i amb vocació global, al servei de les persones.
  • Els principis d’acció: polítiques de personal àgils enfocades a fomentar el talent i la confiança, amb autonomia àmplia d’acció simultanejada amb un robust sistema de rendició de comptes, un bon sistema de governança alhora que amb gestió eficient, amb un finançament adequat en base objectius i projectes

El llibre especifica 64 estratègies i sota cada una alguns projectes (que sumen un total de 73). Com a mostra, esmento les 5 primeres estratègies:

  1. Repensar conjuntament la Universitat en el marc global del coneixement: refundar la Universitat de Catalunya.
  2. Crear un espai de cooperació on cada universitat pugui accentuar el seu perfil, en un sistema en xarxa i complementari d’universitats.
  3. Enfortir la presència internacional articulada i comuna de les universitats públiques catalanes.
  4. Projectar Catalunya i Barcelona com a llocs idonis per la formació de postgrau i de doctorat de referència internacional.
  5. Treballar conjuntament per aprofitar les economies d’escala i augmentar l’eficiència en la gestió conjunta

La rectora de la UdG i ara mateix presidenta de l’ACUP ha destacat 3 projectes que l’associació pren el comprimís d’impulsar ara mateix i que són:

  • El 5à: crear una plataforma interuniversiaria de postgrau que tindrà per objectiu crear a Catalunya estudis de postgrau de referència internacional
  • El 36: elaborar un pla de relacions internacionals de la Universitat de Catalunya
  • El 44: promoure un estudi-proposta per tal d’implantar una nova política de beques, ajuts i préstecs.

Algunes idees que m’han semblat interessant i que he pogut anotar a la llibreta:

  • Les de José Mariano Gago, que ha donat dos vies de desenvolupament per a les universitats: la consorciació d’universitats i la diversificació entre elles. També (m’ha semblat a mi) ha criticat de forma indirecta el llibre blanc per no contenir cap programa d’accions ni cap xifra que permeti quantificar en quin grau es volen assolir els objectiu que s’esmenten. Cal saber què volem, ha vingut a dir, i en funció d’aixó emprendre les accions pertinents.
  • Les de Luc. E. Weber, que ha destacat el paper de les universitats en la societat del coneixement per insinuar (massa subtilment al meu paper) que la universitat no pot pretendre ser la única institució que no ens transforma en una societat en canvi profund. L’adaptació de la universitat a la societat del coneixement és doblement important: perquè ella també està dins el procés de transformació general, i, sobretot, perquè la universitat és la institució social que ha d’entrenar la gent que ha de fer el canvi.
  • Les de la ministressa Garmendia que tot donant suport al llibre blanc, destaca les línies comunes entre aquest i els eixos del que serà la seva política i que són: desenvolupar la formativa en el nou marc de l’EEES, impulsar la recerca, impulsar la innovació com a 3a missió de la universitat, millorar la formació i la valoració social del professorat, incrementar la visibilitat internacional de la universitat, millorar la política de beques, augmentar l’autonomia i la rendició de comptes.
  • Les del president Montilla que demana a la universitat adaptació a la nova realitat i l’adverteix dels perills que tindria la resistència al canvi i que ha ofert a la universitat el suport de la Generalitat, un suport que no és però ni incondicional ni acrític.

I la meva opinió? Doncs potser 5 coses:

  1. Que està molt bé reflexionar de forma tant extensa.
  2. Que el nom tant inclusiu com el d’Universitat de Catalunya de moment denota una realitat exclusiva ja que no aplega ni les universitats privades ni el Comissionat per a Universitats i Recerca.
  3. Que a la universitat (espanyola i catalana) li sobren diagnòstics (per altra banda coincidents) i li falten accions.
  4. Que hagués estat més útil agrupar les moltes estratègies en alguns eixos i els molts projectes en alguns menys, fixat objectius concrets per a cada un.
  5. Que si es vol avançar en la direcció que s’apunta es pot fer de forma immediata (però real i pràctica) abans o sense llibre, demostrant així que les intencions són fermes.
[i dedicat a un amic que abans podia anar en bicileta i que ara té pendent anar a veure la pel·lícula: EDIFICIO YACOUBIAN]

dimecres, 11 de juny del 2008

Per estar al dia: la tasca de Charles W. Bailey, Jr.

Charles W. Bailey Jr. és un actiu activista en l’OA. Té una publicació, Open acces and libraries que és altament recomanable per la seva claretat i concisió. Lloable és la seva tasca en l’edició de bibliografies com la Scholarly Electronic Publishing Bibliography i la The Electronic Theses and Dissertations Bibliography, La Scholarly Electronic Publishing Bibliography està en la seva 72a versió i ressenya uns 3.250 articles, llibres i altres fonts, en anglès, útil, segons l’autor, “per entendre els esforços d’edició científica electrònica”. Les citacions tenen enllaços a les fonts que són OA. A la p. web s’hi pot trobar el contingut agrupat per matèries, una edició acumulada anual imprimible en pdf , els nous recursos en forma de Weblog, un directori de recursos web i un lloc on fer cerques de la bibliografia. Els epígrafs generals de la bibliografia són:
  1. Temes econòmics
  2. Llibres e-
  3. Revistes e-
  4. Obres generals
  5. Temes legals
  6. Temes bibliotecaris
  7. Nous models d’edició
  8. Temes editorials
  9. Repositoris
  10. Annex: bibliografies relacionades
  11. Annex: sobre l’autor
  12. Annex: estadístiques sobre la bibliografia
Els recursos web estan agrupats en els epígrafs següents: catalogació i metadades, biblioteques digitals, llibres e-, revistes e-, edició electrònica en general, imatges, temes legals, preservació, editors, repositoris, SGML i estàndards relacionats. La Electronic Theses and Dissertations Bibliography, està a la seva versió 2. Les citacions ho són d’articles, ponències de congressos i altres fonts (sempre en llengua anglesa) sobre TDE (tesis doctorals e-).

diumenge, 8 de juny del 2008

En homenatge a Montserrat Galera

L’Institut Cartogràfic de Catalunya acaba de publicar l’obra un recull d’articles de Montserrat Galera sobre cartografia i cartoteques. Els articles triats s’han agrupat sota 4 epígrafs: història de la cartografia: els cartògrafs (3 articles), història de la cartografia: l’evolució dels mapes al llarg del temps (6 articles), les cartoteques (3 articles), els cursos de doctorat sobre història de la cartografia, 1990-2000 (1 article). Precedeix als articles pròlegs interessants i intel·ligents de Joaquim Nadal, president de l’ICC en tant que conseller del DPTOP, Jaume Miranda, director de l’ICC, una introducció indispensable per resseguir la trajectòria professional de la M. Galera feta per la Carme Montaner, Cap de la cartoteca de l’ICC. La monografia acaba amb una bibliografia de la M. Galera (1972-2006) preparada per l’Annamaria Casassas, col·laboradora tant de temps de la M. Galera a la cartoteca de l’ICC. Dos comentaris.
  • Els professional aprenem dels professors que tenim mentre estudiem i (també? sobretot?) d’altres professionals. Els de la meva generació (sóc del 1957) no vam tenir gaire on aprendre. Les biblioteques no estaven bé, i la generació que ens havia d’haver ensenyat moltes vegades tenien més anys que nosaltres però no pas més experiència ni coneixements. Hi va haver algunes excepcions. Van ser poques i val la pena destacar-les. Per mi van ser-ho la Pilar Llopart, la Carme Mayol, la Montserrat Roca i la Rosa Ricart. Ho va ser també la Montserrat Galera que amb molts anys de treball darrera seu he deixat una feina feta molt important a la cartoteca de l’Institut Cartogràfic.
  • Les institucions tenen responsabilitats socials. Tant si el seu objectiu social és l’excursionisme com si ho és fer mapes. No sempre s’exerceix aquesta responsabilitat, però sí que ho ha fet l’ICC des de la seva fundació. El Cartogràfic, a banda de fer mapes, ha tingut entre els seus objectius la divulgació de la cartografia i la creació i engrandiment de la seva cartoteca. De la tasca divulgativa voldria destacar-ne els suport a les cartoteques o seccions cartogràfiques de les biblioteques universitàries. És una mostra de la seva responsabilitat social que recordin i homenatgin la que va ser la directora de la seva Cartoteca.
I parlant de l’ICC, es recomana la visita de les seves col·leccions digitals de mapes: Mapes de Catalunya(s. XVII-XX), Mapes d'Espanya(s. XV-XX), Mapes d'Europa (s. XVI-XX), Mapes d'Àfrica (s. XVI-XX), Mapes d'Amèrica (s. XVII-XX), Mapes d'Àsia, Oceania i illes del Pacífic(s. XVI-XX), Mapes de tot el món i grans regions (s. XVI-XX), Vistes d'indrets de Catalunya i de tot el món (s. XVI-XX), Fotoplànols de ciutats catalanes (1945-1949), Minutes municipals (1914-1936), Fons Gaspar de fotografies obliqües de ciutats catalanes (1929). p.d. Generacions. La meva no va tenir gaire de qui aprendre, però sí en canvi moltes oportunitats. En general, vam arribar joves a llocs de responsabilitat, llocs que es van crear al marge nostre (a mesura que les biblioteques es consolidaven) i llocs que hem creat noslatres (a mesura que hem sabut impulsar nous projectes). La generació que ara en té 30 tindrà potser menys oportunitats que els cinquentons, però hauria de tenir més d'on aprendre. Aprofitaran això com naltros vam saber aprofitar allò?

dijous, 5 de juny del 2008

Minimalitats: J. Joyce, J. Martí, AutonomaMent, wikipedia i receptes

1. En James Joyce a Trieste hi va viure 10 anys i va tenir-hi 10 cases. Li costava triar a l’home, i agradant-li com li agradaven els jocs de paraules hauria d’haver-se canviat el nom pel de James Choice. 2. Comentari intel·ligent el fet per Jordi Martí en un grup de treball de la Comissió de la Lectura Pública de la ciutat de Barcelona. Destaca que la composició social dels usuaris de les biblioteques de Barcelona, és igual o molt similar que el perfil del ciutadà de Barcelona. En això les biblioteques es diferencien molt d’altres equipaments culturals (museus, teatres, concerts, etc.) i són, per la composició social dels usuaris, un nexe privilegiat de la ciutat per relacionar-se amb les persones que hi viuen. 3. Les parets del lavabos eren, quan era jove (i veig que encara ho són) els fulls dels llibres on escriure-hi consignes subversives. Vist a un ‘baño’ a Itàlia: AntonomaMente. Una simple majúscula ofereix un valor nou a la paraula. Exercir l’autonomia seria, interpreto jo, fer-ho AutònomaMent, és a dir no es fer una cosa sol però igual que els altres, sinó fer-ho amb ment autònoma, fer-ho des del propi punt de vista i posició i en col·laboració amb els altres. 4. Què és un bibliotecari a la wikipedia “Nombre con que se denomina a ciertos colaboradores de Wikipedia en español, Wikilibros y Wikcionario que tienen una serie de responsabilidades de borrado y reversión de páginas, bloqueo de usuarios o páginas y edición de la interfaz”. Els bibliotecaris no serien així els proporcionadors d’informació, sinó els seus ‘editors’ i ‘controladors’. Potser sí que és el que ens toca. [so sorry, però a la Vikipèdia el terme bibliotecari no està reconegut al glossari].

5. Deu ser molt poc 'bloger' això de posar comentaris a les entrades, però no me'n sé estar. 'Uff! va dir ella' a l’entrada del 23 de maig va comentar:

  • A part de veure que sí es celebren, crec que moltes vegades les coses no es fan simplement perque patim d'un complexe d'inferioritat abrumador que ens porta a haver de copiar sempre i no "inventar" mai. I, això és una opinió molt personal, de vegades vivim massa pendents del que es fa a fora i descuidem la nostra realitat.

I la meva resposta va ser:

  • "Copiar" o "inventar" potser siguin posicions extremes. El que cal fer, penso jo és "interpretar", és a dir saber què passa al món, entendre perquè passa (= distingir entre els fenòmens conjuntrals i els estructurals, entre els fenòmens locals i els general, entre les modes i les tendències), analitzar la realitat pròpia (= veure què és important aquí, com es fan les coses aquí) i aplicar (= intentar que aquí passi el que és estructural, general i tendència des del propi marc, el marc local i a partir de les maneres i instruments propis d'aquí). Això és una recepta, és clar, i el resultat de tota recepta dependrà sempre del cuiner i dels ingredients.

dimecres, 4 de juny del 2008

Correm contents

[Dedicat als que dediquen hores diurnes i nocturnes a posar-se al dia i a atrapar la feina] Correm contens, així en dèiem als ‘Current contents’ de l’ISI quan eren en paper. Després van venir els butlletins de sumaris, les BBDD de sumaris e- (com la del CBUC o DIALNET) o els TOC’s dels editors. Eines totes aquestes que permeten estar al dia. A vegades, algun producte especialitzat com la JAL Guide to the professional literature de la que vam parlar a aquest blog fa no gaire. Ara volem fixar l’atenció en Current Cites. Current Cites té Roy Tennant com editor i que és un butlletí electrònic mensual en el que es citen i comenten uns 8-12 articles o informes molt seleccionats. Els ressenyadors del CC de maig són: Charles W. Bailey, Jr., Susan Gibbons, Brian Rosenblum i el mateix Roy Tennant. Es pot subscriure per correu e- i per RSS. Feu la subscripció. No costa i val la pena. Encara que no tot el que es ressenya us interessa, els textos que s’hi mencionen i els comentaris que s’hi fan valen sovint la pena. Com a mostra, les citacions (no els comentaris) del CC d’abril d’enguany:
  • 7 Things You Should Know About Flickr Washington, DC: EDUCAUSE Learning Initiative, February 2008. (http://connect.educause.edu/Library/ELI/7ThingsYouShouldKnowAbout/46186).
  • Statement of International Cataloging Principles (Draft) The Hague, Netherlands: International Federation of Library Associations and Institutions, 10 April 2008.(http://www.ifla.org/VII/s13/icc/principles_review_200804.htm).
  • Darnton, Robert. "The Library in the New Age" The New York Review of Books 55(10)(12 June 2008)(http://www.nybooks.com/articles/21514).
  • Harley, Diane, Sarah Earl-Novell, and Sophia Krzys Acord, et. al.Assessing the Future Landscape of Scholarly Communication: An In-depth Study of Faculty Needs and Ways of Meeting Them (Draft Interim Report) Berkeley, CA: Center for Studies in Higher Education, University of California, Berkeley, Spring 2008.(http://cshe.berkeley.edu/publications/publications.php?id=300)
  • Harnad, Stevan. "The Two Forms of OA Have Been Defined: They Now Need Value-Neutral Names" Open Access Archivangelism (3 May 2008)(http://openaccess.eprints.org/index.php?/archives/400-The-Two-Forms-of-OA-Have-Been-Defined-They-Now-Need-Value-Neutral-Names.html)
  • Henty, Margaret. "Developing the Capability and Skills to Support eResearch" Ariadne (55)(April 2008)(http://www.ariadne.ac.uk/issue55/henty/).
  • Nadella, Satya . "Book Search Winding Down" Live Search (23 May 2008)(http://blogs.msdn.com/livesearch/archive/2008/05/23/book-search-winding-down.aspx)
Alguns seran (espero!) comentats aquí (s’admeten col·laboracions).

p.d. Pels curiosos: mirar TicTocs, projecte encara pilot del JISC que vol proporcinar (gratuïtament) Tables of Contents (TOCs) de revistes científiques. Ara mateix amb 7,733 revistes, 170,107 articles, de 72 editors.

diumenge, 1 de juny del 2008

Digitalitzacions massives i preservació

Fins fa poc estàvem acostumats que els projectes de digitalització de llibres abastessin un nombre molt limitat d’aquests i fossin en entorns d’alta qualitat. Els projectes de digitalitzacions massives, el més conegut dels quals és el de Google, han canviat la nostra perspectiva. El Council on Library and Information Resources acaba de publicar un dels quasi sempre interessants informes amb el títol “Preservation in the age of large-scale digitization” que ha estat fet per Oya Y. Rieger. L’informe (de 52 p.) comença amb una introducció en la que es fan alguns aclariments terminològics i passa ràpidament a donar-nos una visió sobre les principals iniciatives de digitalització massiva: [Per cert, que entre la publicacio de l'nfre i avui hemviscut l'anunci de que Microsoft ha cancelat el seu projecte ] El Capítol 3 examina diferents qüestions relacionades amb les digitalitzacions massives (si els llibres digitalitzats estan complets, si es dupliquen digitalitzacions, sobre els drets que conserven les biblioteques respecte les obres digitalitzades per altri, etc.) i sobre la seva qualitat (ús de metadades, controls de qualitat existents). Al cap. 4 es fan consideracions sobre les implicacions d’aquests programes en les biblioteques com ara que aquestes iniciatives:
  • Incrementen la pressió que tenen les biblioteques d’alliberar els seus espais dedicats a la conservació de llibres impresos que s’usen poc
  • Impacten en els programes en curs de preservació i conservació
  • Incrementen la necessitat de fer edicions a demanda
L’obra fa 13 recomanacions a les biblioteques que participen en alguna (o en diverses) d’aquestes iniciatives. Algunes d’aquestes recomanacions són:
  • Que es revisis els estàndards de digialització en ús, molts dels quals es van establir en un context tecnològic que ja no és l’actual
  • Que s’estableixi un equilibri entre els requeriments per a accessibilitat i per a preservació.
  • Que es doni suport a iniciatives de magatzems col·lectius per a documents impresos
  • Que s’usi el Registry of Digital Masters (un inventari d’obres digitalitzades arreu)
  • Que es comparteixi el coneixement adquirit
  • Que s’aprofiti l’ocasió per revisar les prioritats i estratègies de la biblioteca
El capítol de conclusions porta per títol “Why join forces” en el que es remarca que l’èxit de moltes iniciatives bibliotecàries (per exemple els programes de preservació a través de microformes) s’han basat en la cooperació.